"No ens ho esperàvem". Aquesta va ser la frase que vaig sentir al Jus Alet al final del partit. Doncs sí. Nosaltres sí ens esperàvem que Ramon Llull sortís com va sortir. Amb un equip amb poc a perdre i sempre posat al partit. Sempre donant guerra i sempre jugant al màxim.
Les frases de Pulp Fiction són sempre alliçonadores i aniria bé fer cas. La veritat és que Escolapis Sarrià va sortir al primer quart a l'estil de com estaven dues de les absències d'ahir (els dos Guillems): poc ficats en el partit. El parcial de 12-9 ho diu tot. Sense defensar (recordem l'esplèndida defensa el dia de l'Espanyol) i sense esma en atac.Si mirem el segon parcial (13-17) ens fem creus de com podem anar al descans a casa amb un paupèrrim 25-26. El problema no són els 26 punts de Ramon Llull, són els 25 fets a casa nostra. Més dades que corroboren el mal partit que ens va sortir: 31 faltes l'equip contrari, 16 faltes nosaltres. I jugant a casa fer un 61% en tirs lliures en un partit amb moltes faltes (20 de 33, 13 punts que se'ns van escapar des de la línia de perosnal) fa que anéssim al límit.
I encara sort. Perquè el marcador que veieu a sobre era el que tenñiem quan faltaven 32 segons de joc. si bé és cert que al darrer quart ens vàrem posar una mica les piles en defensa (ja tocava) i vàrem tenir una mica més de criteri en atac, les dinàmiques sovint costa de canviar-les. I si no arriba ser per un robo del Xavi Assalit en el darrer moment i un 2+1 del Cesc Ausió (dels més posats en el partit) i del rush final del Martí Fonollà, el millor de l'equip sense dubte i el més centrat amb diferència (16 punts, 8 de 9 en tirs lliures i per sobre dle 50% en tirs de 2) aquest partit se'ns podia haver escapat tontament.
I és ben cert que les victòries al final valen igual si és contra l'Espanyol o contra el Ramon Llull. Diuen que de tot s'aprén i a Copa Catalunya cal aprendre ràpid perquè guanyar partits sense baixar de l'autocar, com deia Helenio Herrera, no sol passar. Si mirem els resultats de la segona jornada tot sembla indicar que serà una Lliga amb força igualtat. Dels 12 equips només n'hi ha 3 que han guanyat els 2 partits. Iun som nosaltres. No badem! Salut i bàsquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada