El Cadet femení progressa adequadament

Ja en teníem ganes. Ja teníem ganes de poder veure un partit en directe i no estar allà amorrats a una pantalla de Twitch per veure el partit. Avui hem pogut acompanyar al nostre equip cadet femní d'Escolapis de Sarrià en el seu partit a casa d'IPSI. En una hora més de migdiada que de partit, les 4 de la tarda, les nostres noies estaven a la pista per veure si la bona ratxa davant de la Penya la podíem continuar avui fora de casa.

Teníem algunes incògnites que ens feien dubtar. Anàvem només amb 8 jugadores i això ens creava una mica d'incertesa sense possibilitat de massa rotacions. Hem sortit al primer quart una mica accelerades però plantant cara a les noies d'IPSI. Amb força errades per ambdues bandes el primer parcial ha quedat una mica curt i només hem pogut tancar-lo amb un +6. Bona defensa tot i que no hem tancat adequadament el rebot.

En el segon quart, poquet a poquet, hem anat trobant-nos còmodes a la pista i ajustant la defensa. De la mateixa manera ha millorat l'encert en atac i tot això ha fet que ens poguésism anar al descans amb un +11 al marcador. Poc a poc semblava que anàvem obrint forat. Quedava, tan sols, la incertesa de la limitació de jugadores.

I, com no, ha aparescut el Pitoniso Oms (també conegut pel Cenizo Oms). Com ja és habitual, ha pronosticat una clara davallada de les nostres noies al tercer quart i una devacle en el quart, perdent el partit. Coneixent la fiabilitat de les seves prediccions, el David Mulas s'ha jugat una ronda de cerveses dient que les nostres noies en el tercer quart no tan sols no perdrien avatatge sino que a més l'eixamplarien.

Cal dir que el tercer quart hem jugat millor que mai. I amb tot això afegint la mala sort que una de les nostres jugadores, l'Aina Mir, que estava quallant un partit més que notable, retrocedint a defensar s'ha torçat el turmell i no ha pogut tornar a la pista.I teníem dues jugadores amb 4 faltes!! Glups! Doncs +14 al final del tercer quart, ronda pendent de ser cobrava i consolidant la probable victòria.

I si amb això no n'hi havia prou les 7 jugadores restants han donat un recital al darrer quart. Amb una sòbria direcció de joc de la Laia Canaleta, una desmelenada Marta Estevan, una sòlida Silvia Mulas, una incisiva i inspirada Silvia Gibert, una participativa Oona Sans, una activa Aina Ruiz i una inspirada Carlota Oms han deixat un marcador final amb +30: 33-63.

Convincent victòria que demostra que el resultat de la Penya no ha estat flor d'un dia i que estem en aquesta Fase 1 per lluitar el liderat. Per cert, volem dedicar la victòria a la Sofia González que avui s'ha aixecat amb febre i no ha pogut venir a ajudar a l'equip. I esperem que l'Aina Mir estigui bé i no hgagi estat res la torçada! Ànims!!

Per acabar la foto final de partit. Teníem al nostre entrenador Ferran i ens falta el nostre segon, en Quim (que tenia partit) però per sort ha vingutl el seu substitut: en Pandi!!

NOTA: com veieu, molta digitalització i històries però l'acta no la tenim i la federació tampoc la penja com sí que fan a les ategories superiors. Anem a pitjor.

Primera derrota, noves reflexions

Curiosament tenim la sensació que ens costa més d'adaptar-nos a la nostra pròpia pista, quan juguem a casa (tot i que ben bé no és a casa), que quan juguem a camp dels rivals. Sigui com sigui, el rival d'aquest passat dimarts 19 d'octubre no era un qualsevol. Era Lluïsos de Gràcia, un equip amb molt d'ofici i molt ben treballat i conjuntat. 

Posats a fer més anàlisis també podem trobar que nosaltres no es que estem en el nostre millor moment com equip. Tenim la baixa per feina fins al febrer de l'Albert Augé. També tenim el Víctor Villareal acabant de sortir d'una lesió molesta i sempre complicada. Si això li sumem que el Cesc Ausió no estava per jugar i el Gerard Díaz es va resentir durant el partit, ens quedàvem amb el Suso com únic pivot disponible.

Sense entrar en detalls de cada quart, el partit va ser intens cada segon. Lluitat en gran part del partit de poder a poder, Lluïsos en cap moment va donar treva. Amb una bona rotació mantenien el to i el ritme a cada quart. Recordava fa 35 anys els duels mítics amb La Salle Gràcia. Semblava que res havia canviat. ni a la pista ni a les grades (i no ho dic en positiu en quant a queixes i permisivitat arbitral).

El partit era igualat però sempre amb un lleuger avantatge de Lluïsos. Es va mantenir així fins que a 3 minuts del final vàrem aconseguir posa rle 60-60 al marcador. Però, curiosament, dues jugades calcades per part de Lluisos (pilota al pivot i després treure cap a fora per línea de fons) van provocar un 3+1 i un segon triple que van tirar per terra tot l'esforç fet. 7 punts a sota i pràcticament sense temps. Tenim la sensació que allí es va acabar el partit i el 65-75 encara és bo pel que va passar a pista els darrers dos minuts.

Darreres reflexions. Tenim la sensació que dles partits que hem vist aquesta temporada potser aquest és el que hem vist a Escolapis Sarrià jugar menys com a equip. Hem mantingut el to gràcies a l'excel·lent plantilla que tenim però entre la pressió i segurament les limitacions comentades a dalt vàrem veure més individualitats que equip.

Finalment, les estadístiques són el que són i no cal obsesionar-se amb elles però sí que donen pistes. Si mirem les nostres com a mínim una reflexió mereixen:

• 36 de 94 en el global de tirs (38%).
• 16 de 21 en tirs lliures (76%)
• 11 de 40 en tirs de 2 (28%)
• 9 de 33 en triples (27%)

Difícilment  amb aquests percentatges podem guanyar un partit i menys quan tenim un rival davant ferm i sòlid.

NOTA: tenim imatges del partit però les estem recuperant de la targeta SD que ha quedat malmesa. En breu actualitzarem.

101 raons per felicitar al cadet femení

Parafrasejant al Sr. Xavi Oms, podem titular clarament 101 raons per felicitar a les nostres jugadores pel partit d'aquest dissabte. Podem pensar que certes victòries és per demèrit de l'equip rival però nosaltres creiem que sempre cal posar en valor i parlar en positiu i la realitat és que les nostres jugadores del Cadet femení ho van bordar davant l'equip de La Penya.

 

Venint d'una derrota ajustada però de la qual segur que vàrem aprendre molt (ja ho vàrem dir a l'anterior crònica) aquest partit de la Penya a casa les nostres Guerreres van sortir molt concentrades. En un tres i no res, és a dir en 3 minuts de partit, havíem posat el 16-0 en el marcador! I el joc i la situació va col·lapsar sense cap mena de dubte a La Penya que no s'esperava tal allau de joc.

El parcial de 35-0 del primer quart i no va ser altra cosa que l'antecedent del 25-2 del segon. I clar amb un 60-2 al descans poca cosa es pot dir més sobre el partit. Totes i cadascuna de les nostres jugadores en cap moment van baixar el nivell ni la intensitat. També es una mostra de respecte vers l'equip rival.

La segona part va seguir la mateixa tònica tot i que, de manera conscient o inconscient, en aquest tipus de partit finalment baixes la intensitat i concentració. De totes maneres el 24-4 i el 17-6 no van fer res més que confirmar l'excel·lent partit d'Escolapis Sarrià aquest dissabte.

Sigui com sigui mai és fàcil arribar a posar la triple xifra al marcador i menys en categoria A. Així que cop de moral i motivació per seguir el camí marcat. Gaudim de la victòria sense pensar que sempre tot serà fàcil ni senzill i preparant-nos bé pel repte del proper dissatbe contra IPSI.

No volem tancar aquesta crònica sense la felicitació a la Silvia pel seu aniversari! I què millor que el vídeo gravat. Salut i bàsquet!

		Q1	Q2	Q3	Q4	Total
Laura	4	4	7	4	2	17
Laia	6	5	2	7		14
Marta	7	2	4	2	4	12
Oona	8	4			3	7
Silvia G.	9	7	2	4	2	15
Silvia M.	10		5		3	8
Carlota	11	2		1		3
Aina R.	13	2	3		2	7
Sofia	14	3				3
Aina M.	20	6	2	6	1	15
CES		35	25	24	17	101
Penya		0	2	4	6	12

Tercer partit: victòria de prestigi

Anem tard amb la crònica per estar de pont del Pilar però no volem deixar passar la crònica del magnífic partit del passat dissabte 9 d'octubre on Escolapis de Sarrià es va imposar amb solvència a casa de l'AESE, una pista sempre complicada.

Els dos primers quarts van estar molt igulats, amb parcials de 21-20 i 17-19, cosa que va fer que anésism al descans amb un +1 al marcador: 38-39. Quarts jugats amb molt d'ofici per ambdues parts on vas destacar en l'aspecte anotador en Xavi Assalit, en Jus Alet i en Xabi Gomez per part d'Escolapis Sarrià.

El partit es preveia igualat i, com comentar el nostre enviat especial a la pista en Josep Solanes, pocs esperaven un recital com el que va donar Escolapis Sarrià a la segona part. Amb un joc coral, del 49-53 que hi havia al marcador a falta de 4 minuts del tercer quart, es va passar a un 49-60 al final de quart, amb un parcial de 11-21 que obria un avatatge que seria definitiu.

A més, aquest cop, Escolapis Sarrià no va baixar la intensitat ni la concentració en cap moment del darrer quart, que va acabar amb un altre parcial 10-17 i que deixava el definitiu 59-77 de resultat final deixant clar on pot arribar aquest equip.

Tres partits, tres victòries i ara ens espera el proper dimarts a les 22.00 a casa nostra un bon repte, rebent a Lluïsos de Gràcia. De moment gaudim de l'equip i de l'ambient que es respira.

Nota final: no volem tancar la crònica sense recomanar-vos la lectura de l'article que ha publicat la Federació Catalana de Bàsquet sobre Xavi Assalit. Us deixem en link: https://www.basquetcatala.cat/noticies/9134 En un bon reportatge es descriu la trajectòria del Xavi que, tot i que la majoria la coneixem per sobre, ens ajuda a valorar encara més al nostre base titular.

Comença la Lliga!!

Després d'un parell de temporades rares, molt rares, esperem ara ja trobar-vos en un escenari post-pandèmia.I amb aquest esperit comencen les nostres Guerreres la Lliga en el seu segon any de Cadet. Seguim a Categoria A i tenim nous entrenadors: en Ferran i Quim. Amb tot això i amb ganes renovades arrencàvem, encara amb limitacions d'aforament, el primer partit de la Fase 1, fora de casa, contra el Diagonal Mar Front Marítim.

Ja ens perdonareu però en aquesta ocasió fem la crònica de memòria, només guiada pel record de la retransmissió pel nostre canal de Twitch (gràcies David Mulas com sempre per estar al peu del canó), doncs no disposem de l'acta.

Ja des del primer quart es va veure un partit força igualat. El parcial de 13-15 ho constata amb claredat. I el 26-25 era el resultat a la mitja part del partit. Potser encara amb una mica de falta de ritme i compenetració, normal doncs portem més de 4 mesos sense jugar un partit, a la segona part Frotn Marítim va aconseguir obrir una petita escletxa en el marcador i va arribar a tenir un avantatge de 9 punts. 

Tot i així el joc i era i el nom de Guerreres el tenim per alguna cosa. Així que com sempre a donar-ho tot fins al final i així va ser. Tot i un pel de permisivitat arbitral i l'enduriment del joc per part de Front Marítim, vam anar retallant i vam arribar la darrer quart amb un 49-41.

Això no s'havia acabat i vam arribar a posar-nos 55-54 a falta de 39''. Fins i tot vàrem tenir l'oportunitat d'avançar-nos en un atac però les imprecisions en ambdues bandes feien mantenir el resultat. Dos tirs lliures encertats a falta de 30'' van deixar el definitiu 57-54.

Bon primer partit per anar agafant el to. El més important, més enllà d ela victòria o la derrota és, primer, haver tornat i , segon, haver competit el resultat durant tot el partit, fins i tot quant estàvem 9 a sota. Pel que hem vist amb els marcadors dels altres partits tot està molt igualat i el que cal ara és anar agafant confiança, anar millorant l'estat físic i seguir, seguir i seguir.

Felicitats Guerreres pel retorn!!

Segona Jornada i patint!

"No ens ho esperàvem". Aquesta va ser la frase que vaig sentir al Jus Alet al final del partit. Doncs sí. Nosaltres sí ens esperàvem que Ramon Llull sortís com va sortir. Amb un equip amb poc a perdre i sempre posat al partit. Sempre donant guerra i sempre jugant al màxim.

Les frases de Pulp Fiction són sempre alliçonadores i aniria bé fer cas. La veritat és que Escolapis Sarrià va sortir al primer quart a l'estil de com estaven dues de les absències d'ahir (els dos Guillems): poc ficats en el partit. El parcial de 12-9 ho diu tot. Sense defensar (recordem l'esplèndida defensa el dia de l'Espanyol) i sense esma en atac.

Si mirem el segon parcial (13-17) ens fem creus de com podem anar al descans a casa amb un paupèrrim 25-26. El problema no són els 26 punts de Ramon Llull, són els 25 fets a casa nostra. Més dades que corroboren el mal partit que ens va sortir: 31 faltes l'equip contrari, 16 faltes nosaltres. I jugant a casa fer un 61% en tirs lliures en un partit amb moltes faltes (20 de 33, 13 punts que se'ns van escapar des de la línia de perosnal) fa que anéssim al límit. 

I encara sort. Perquè el marcador que veieu a sobre era el que tenñiem quan faltaven 32 segons de joc. si bé és cert que al darrer quart ens vàrem posar una mica les piles en defensa (ja tocava) i vàrem tenir una mica més de criteri en atac, les dinàmiques sovint costa de canviar-les. I si no arriba ser per un robo del Xavi Assalit en el darrer moment i un 2+1 del Cesc Ausió (dels més posats en el partit) i del rush final del Martí Fonollà, el millor de l'equip sense  dubte i el més centrat amb diferència (16 punts, 8 de 9 en tirs lliures i per sobre dle 50% en tirs de 2) aquest partit se'ns podia haver escapat tontament.

I és ben cert que les victòries al final valen igual si és contra l'Espanyol o contra el Ramon Llull. Diuen que de tot s'aprén i a Copa Catalunya cal aprendre ràpid perquè guanyar partits sense baixar de l'autocar, com deia Helenio Herrera, no sol passar. Si mirem els resultats de la segona jornada tot sembla indicar que serà una Lliga amb força igualtat. Dels 12 equips només n'hi ha 3 que han guanyat els 2 partits. Iun som nosaltres. No badem! Salut i bàsquet.