El primer quart va ser intens i amb molta precipitació i desencert per ambdues bandes. El parcial de 4-7 denota la quantitat de cistelles senzilles que vàrem errar i que, cal dir-ho, no vam saber jugar el nostre joc. ens vam acoblar més al seu que al nostre.
El segon quart va seguir la mateixa tònica. Precipitació i encara sort que Diagonal Mar va fallar pràcticament tot els tirs lliures que va tenir oportunitat d'anotar. Tot i així el parcial de 7-7 posava un 11-14 al marcador que deixava les coses força igualades.
En el tercer quart semblava que la cosa la podríem redreçar. Una bona defensa sense cap espectacular meravella ofensiva va permetre posar un 5-0 que ens permetia posar-nos per davant per primer cop: 16-14.
En el tercer quart però va confluir un altre element que tampoc ens va ajudar precisament en la nostra precipitació i manca d'encert en atac. Les decisions de la senyora arbitresa del partit. Les decisions presses per manca d'apreciació o col·locació són, des del meu parer, clarament disculpables. Les decisions presses per desconeixement del reglament clarament no! Saber com funciona actualment la normativa en quant a assenyar peus o no hauria de ser un dels mínims. Una falta antiesportiva amb una jugadora per davant de l'adversari és no tenir criteri. En fi, tot i això que va descentrar més les nostres jugadores va ajudar a encaixar un 4-7 i a la mitja part tornar a posar per davant a Diagonal Mar: 20-21.
L'inici de la segona part, inclosa amenaça a 3 dels nostres pares, entre els quals m'incloc, de ser expulsats del camp (és el primer cop que em passa això, sense una mala paraula, sense res més que opinar sobre l'antiesportiva i els peus,...) va seguir igual: manca d'encert, manca de ritme (dels nostre ritme), precipitació i desconcert davant la manca de criteri arbitral. Un paupèrrim 1-4 posava el 22-25 al marcador. Però el més important les sensacions no eren bones.
Potser podeu dir que estic exagerant o sóc parcial. Podria ser, però el que és constatable és que ens van assenyalar 28 faltes personals a les nostres noies per 18 faltes a Diagonal Mar. Ja m'agradarien arbitratges d'aquests en camp contrari. Això sí, el públic visitant podria dir el que vulgués i cap advertiment de res. si més no curiós. Per cert, 7-8 en el sisè quart i 29-33 en el partit tot i això que comento.
Segueixo? Ja us podeu imaginar el final i el criteri no va canviar. Un altre 5-7 en el setè quart posava el 34-40 en el marcador a falta d'un quart. amb tot el caos instaurat tampoc ja tancàvem el rebot i ens precipitàvem quan el teníem intentant sortir amb presses. Això també s'ha d'aprendre. I seguien les cistelles errades en penetracions que a priori en altres partits ficàvem...
El darrer quart no vam millorar. Massa presses per remuntar el partit, algun cop de colze rebut (per variar) i no percebut per la nostra amiga (que veiem que tampoc se sabia el reglametn dels temps morts) i poc bàsquet tot i provar-ho provar-ho i provar-ho. El resultat de 40-49 reflecteix tot això.
Cap tragèdia! Anem segones i seguirem lluitant oi? Cap ben alt i a seguir que només estem a la Segona Fase. Us recordo que n'hi haurà una tercera on realment ens jugarem les garrofes. Així que cal pensar en quedar entre les 4 primeres i, això sí, recuperar les bones sensacions amb un partit amb més seny i, esperem, menys obstacles exteriors no desitjats que no controlem. Ànims i endavant. Veurem si el coronavirus ens deixa jugar aquest proper dissabte a Tarragona!!!
