Poques coses podem dir del partit, excepte el primer quart. Tot i no tenir massa encert el primer quart vàrem sortir força bé i ficades en el partit. Semblava que la pilota no volia entrar per cap de les dues bandes i el marcador va ser baix però la intensitat alta. Un 5-6 favorable feia preveure un partit igualat.
Però va ser un miratge. En el segon quart l'equip va a començar desaparèixer del camp. Només algun destell d'una voluntariosa Carla Clemente semblava mantenir alguna esperança per la nostra banda i feia que el marcador no s'obrís. Al final del quart un 14-11 no reflectia la falta d'esma que hi havia a la pista.
I sort teníem que Pia Sabadell tampoc brillava pel seu joc...Però dos punts en tot un quart feien que aquestes s'allunyessin mica en mica: 18-13 al final del tercer quart. L'empemta de la Laia Canaleta i la Carla Clemente ens acostaven en el marcador a la mitja part: 23-20. Només que juguésism una mica estàvem segurs que podíem tenir la victòria a les mans i assegurar la segona plaça de la classificació.
Però tot se'n va anar en orris quan els següents dos quarts l'actitud de les nostres va caure en picat. Sense aparèixer per la pista ni en defensa (cap esforç) ni en atac (estàtiques) de res servia l'esforç d'individualitats que volien salvar-se de la crema. Un 30-24 al final del cinquè quart i un 45-27 al final del sisè deixaven el partit completament decantat. Però el pitjor no era perdre el partit, era la imatge que donàvem.
Vàrem intentar reaccionar puntualment en el setè quart però llavors les coses ja no sortien. Alts i baixos i, tot i així, vàrem poder eixugar la diferència que passava de -18 a -10: 46-36. Però era massa tard. El darrer quart ens va superar i només vàrem poder que mantenir aquesta diferència tancant el partit amb el conegut 50-40.
Mil vegades preferim veure una derrota per un punt a casa de Caldes però veure un equip que s'esforça i treballa i ho dona tot al camp que una victòria contra la Penya, on ja es va veure un mal partit. El dissabte va ser un altre exemple del que no s'ha de fer. Cal sortir a la pista per guanyar. Però, si com em diu un ocellet, els entrenaments són esbarjo més que entrenaments després no podem pensar en competir en categoria A de pre-infantil. Sense fer tragèdies, com sempre tot un aprenentatge. I mentre sigui un aprenentatge benvingut serà.
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | Total | ||
Laura | 4 | 0 | ||||||||
Laia | 6 | 1 | 1 | 2 | ||||||
Carla E. | 12 | 1 | 2 | 4 | 7 | |||||
Oona | 8 | 2 | 2 | 4 | ||||||
Silvia G. | 9 | 4 | 4 | |||||||
Silvia M. | 10 | 2 | 2 | 4 | ||||||
Carlota | 11 | 1 | 2 | 3 | ||||||
Aina M. | 20 | 0 | ||||||||
Sofia | 14 | 2 | 2 | 4 | ||||||
Carla C. | 15 | 4 | 5 | 3 | 12 | |||||
Aina R. | 13 | 0 | ||||||||
Escolapis | 6 | 5 | 2 | 7 | 4 | 3 | 9 | 4 | 40 | |
Pia Sabadell | 5 | 9 | 6 | 3 | 7 | 15 | 1 | 4 | 50 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada