Aquest dijous 22 ens tocava contra un dels grans: La Llauna, campió de la Copa Colegial 2017 i pràcticament amb el mateix equip que el passat any. La majoria dels seus jugadors són nascuts l'any 2000 (o sigui 2 anys més grans que la base del nostre equip) i a més juguen a interterritorial. Objectiu difícil però sempre interessant tenir reptes d'aquesta envergadura.
Cal dir que durant tot el partit vàrem mantenir molt bé el nivell i el tipus, plantant cara tot un equip amb grans jugadors. Sobretot els dos primers quarts, i quan vàrem jugar més com equip deixant les individualitats a una banda, vam estar jugant de tu a tu amb La Llauna. Bona entesa entre tots els jugadors que permetien acostar-nos fins a estar a 1 punt a sota en diverses ocasions i marxar al descans amb només 5 punts de diferència: 24-29.
Però a la segona part el seu MVP de l'any passat, l'Alvaro Puertas es va fer amo i senyor sota els taulers. Així les segones i terceres oportunitats arribaven amb facilitat i La Llauna no les desaprofitava. Fixeu-vos que globlament al final del partit la valoració global d'Escolapis de Sarrià era de 50 mentre que la de La Llauna era de 47. La clau? els rebots i els tirs lliures errats.
Quan les coses es compliquen i a més tornen les individualitats mal enteses fa que l'escletxa del marcador s'obri i no es tanqui i, tot i al final, tenir el quintet titular amb els 5 jugadors Júnior d'Escolapis i acostar-nos a 9 punts, això no va ser suficient per tancar el partit amb una derrota per 49-60.
Partit més que digne per part d'Escolapis de Sarrià i l'any que ve a tornar-hi. Tot és un aprenentatge per seguir millorant el bàsquet i què millor que jugar contra grans equips per demostrar-nos que podem competir. Ànims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada