El Gmà. José Luís Vadillo i també la Maryuri ens havíem indicat més o menys el camí i semblava que no tenia molta perdua. Així que hem enfilat els carrer cap a la part alta d'Urubamba per anar agafar una pista no asfaltada. Per si de cas hem anat preguntant però la direcció era la correcta.
Després d'un parell de km ja hem vist que cap a l'esquerra trencava un petit sender que s'enfilava cap a la creu. Mentre anàvem pujant les vistes del Chicon (el cim nevat) eren espectaculars. El camí pujava serpentejant i tot que estàvem per sobre 3000m es pujava bé.
Així que en uns 50 minuts ens hem plantat al cim a la creu on hi havia 3232m d'altitud. Ens hem fet les fotos pertinents a la creu i mirant cap a la vall que entrava camí del Chicon i llavors hem mirat de carejenar i tornar per un altre camí com ens havíen indicat.
El sender és fantàstic i les vistes continuen essent immillorables. Hem seguit fins a trencar cap a l'esquerra cap per un sender descendent que ens portarà cap a la part alta d'Urubamba per l'altre costat.
Finalment hem arribat altre cop a una carretera de sorra que esn ha portat fins l'escola La Salle. Total uns 8.5km.
Quan hem arribat ens esperava el Carles, així que una dutxa ràpida i cap a agafar un taxi furgoneta que ens portés a Ollantaytambo (per cert 1.5 soles per persona, uns 40 cèntims d'euro per fer 20km). En a arribar a buscar un lloc per dinar. Avui hem tirat de truites (trucha a la plancha y truchas con ajo) menys el Guim que s'ha crospit un plat amb un bistec i ou ferrat.
I després de dinar ens hem ficat pel mig dels carrerons de Ollantaytambo, un poble molt turístic però que conserves tots els vestigis dels inques en les seves construccions de pedra.
Per acabar ens hem anat a fer un cafetó i tornar cap a Urubamba. Aquesta tarda nit descans i després cap a menjar unes pizzes boníssimes amb Yudy de repente banyats amb uns pisco sours i unes chelas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada