I pensàveu, tot i que han passat els dies, que acabaríem la temporada sense una crònica del día que l'Equip femení sot-20 del Club Escolapis Sarrià (CES) es van proclamar Campiones de Catalunya?? De veritat us pensàveu això?? Segur que no. Anem a pams. Veníem d'un cap de setmana espectacular, d'una Final Four increïble, on ens vàrem proclamar Campiones Territorials.
Però quan ja pensàvem que no hi havia res, doncs no havíem vist cap altra competició Sots-20 a cap de les altres províncies catalanes, ens trobem que el dissabte dia 1 de juny apareix una final de Catalunya sots-20 contra les campiones de Tarragona, l'AD Torreforta.
Ens posem a revisar pel mig de la web de la Federació Catalana de Bàsquet i veiem que a Tarragona efectivament no hi havia categoria Sots-20 i que l'únic equip que volia participar, l'Associació Deportiva Torreforta, havia estat jugant a 1ª Teritorial Sènior Femení. I clar, com que no hi havia cap altre equip, tot i haver jugat a Primera Territorial en ser un equip sots-20 van conisderar que elles devien jugar la final. Doncs res, cap a La Sènia!
La Sènia està a tocar de Vinarós per a que us situeu. Doncs hja ens veieu dissabte 1 de juny a fer 236 km cap allà, que tneim partit a les 18.00 i convocatòria dels jefes Diaz i Carretero a les 17.00. Caloreta feia! Això sí, un Pavelló espectacular i gran amabilitat de tots els organitzadoras que ens van rebre i orientar des del primer moment.
El partit: una gran incògnita. sobretot per un desconeixement total de les rivals. Mentre que els equips de la Final Four (Arenys, La Garriga, Collblanc) els coneixíem bé de les fases anteriors i dels resultats dels seus partits, AD Torreforta no en sabíem res i, a més, havent jugant a ua categoria com Primera Territorial segurament els resultats tampoc volíem dir res.
Però tot va ser arrencar el partit i ja es va veure com aniria tot. Sortida a tope de les nostres noies davant les incerteses i només el rush inicial de la Silvia Gibert ja feia por: 4 cistelles, 2 d'elles triples en els primers 4 minuts i una cistella de l'Aina Mir posaven el 0-12 al marcador. El primer quart va ser tot així i només per a que veieu la diferència el 3-32 de parcial ho diu tot.
Però aquests partit s'han de jugar i tenir respecte pel rival. Així vàrem afrontar el segon quart i de nou un 6-29 posava al descans el partit amb un 9-61. Molt encertadament al descans es varen reunir els entrenadors d'ambdós equips i els àbitres i van acordar que la segona part fos a temps corregut. Podem dir que la final s'havia acabat aquí.
Molt ambient a les dues aficions vista la situació i també respecte i reconeixement. Al final el partit va acabar amb un 17-81 i ens va convertir en les Campiones de Catalunya de la temporada 2024-25. Com alguns d`eien aquí s'hi ha d'arribar i amb tota seguretat el partit contra Arenys va ser determinant per poder aconseguir el màxim objectiu de la temporada.
Al final lliurament de trofeus, tothom content i cap a la dutxa, que havíem de fer el camí de tornada i ens quedaven 2 hores i mitja fins a casa.
No volem acabar aquesta darrera crònica (si realment és la darrera que no ho sabem) sense donar les gràcies!! Primer de tot gràcies al David Diaz i al Nacho Carretero. Heu creat un equip que juga a bàsquet, però també que té màxima complicitat i bon ambient. La sintonia amb vosaltres és enorme i esperem que podem seguir gaudint de vosaltres la propera temporada.
Segon, gràcies noies!! Totes i cadascuna de vosaltres ha aportat i aporta el seu granet de sorra en aquesta victòria després de tants anys jugant plegades, fins i tot les que ara no hi sou i sempre us recordem i ja sabeu que formeu part de l'equip, tant vosaltres (Aina Ruiz, Silvia Mulas, Laura Portabella) com les vostres famílies.
I parlant de famílies sé que són dates complicades (exàmens, final de curs, estiu) però he trobat a faltar un dinar tots plegats i quan dic tots dic tots!! Així que si voleu llençar propostes de cara a finals de juny o inicis de juliol o abans de començar la temporada, segur que seran ben rebudes. Salut i bàsquet!!