Sant Cugat - 84 Montgat - 61

Si mirem el resultat del partit d'aquest passat diumenge a casa del Sant Cugat sembla que va ser un autèntic desastre. Però si fem una anàlisi més fina ens mostra que a Supercopa a la que fas un mal quart estàs fora. Això va passar aquest diumenge.

Sant Cugat té jugadors diferencials i així ens ho va fer veure i pagar durant tot el partit. De totes maneres val la pena dir que amb esforç, però potser sense massa encert, vàrem aconseguir arribar a la mitja part força igualats. Parcials de 18-14 el primer, però de 18-19 el segon van fer que marxéssim al descans amb un 36-33 que deixava el partit molt obert.

Però el desastre va arribar al tercer quart. El que va ser totalment determinant va ser encaixar 26 punts i tan sols fer-ne 6 en un quart. Aquí es va acabar el partit. Tot va sortir malament en aquest quart. La defensa, i quan la defensa no va i ens col·lapsem en atac doncs tot acaba amb un -20 al parcial. La zona la vàrem fer força malament i, a més, el seu encert en triples va estar clarament per sobre de la seva mitjana habitual.

El darrer parcial va tornar a la resta del partit: 22-22. Però el partit ja s'havia decidit en el quart anterior i és estrany en aquestes categories de nivell remuntar 20 punts en un quart i menys davant d'un bon equip. Tampoc ens va ajudar la lesió del Carlos, però tampoc cal donar-li més voltes i quedar-nos amb els tres quarts bons i aprendre del tots els errors de quart lamentable.

Tampoc farem una tragèdia. Estem a la jornada 8 i ens resten 18. Així que aseguir treballant en els entrenaments i ajustant coses. Cal que tot estigui ben ajustat per tenir opcions a gunayar en una categoria que si mirem resultats i classificació tot està molt igualat.

Propera setmana juguem diumenge a casa contra el C.N. Sabadell, una nova oportunitat de seguir creixent i mirar endavant. Ens resten 4 jornades abans de la parada nadalenca i hem de seguir progressant. Salut i bàsquet.

Espanyol - 41 Escolapis Sarrià - 51

Sí, vaig arribar tard. Vaig arribar tard al partit fora de casa contra l'Espanyol, que prometia ser complicat. I quan vaig arribar, pel que em van dir, van explicar i vaig veure la cosa no prometia molt. Em van dir que havíem fet una primera part força dolenta. Em van explicar que no fotíem una en un cabàs. I vaig veure que anàvem 35-30. I faltava un quart.

I llavors vaig arribar i vaig veure a una vella coneguda (l'amiga Carla Pairó) jugant amb l'Espanyol. I va començar el darrer quart on anàvem 5 a sota. I amb un tir lliure de l'Espanyol varen ser 6. Però la festa acabava de començar.

Va ser llavors quan les nostres noies van començar a defensar a tota la pista amb una pressió molt ben feta. I a l'Espanyol se'ls va apagar la llum. Les cistelles de la Sofia, l'Ale i la Marta posaven el 36-36 en 3 minuts de joc i una nova pilota recuperada i contratac de la Carla posava el 36-38 a falta de 5 minuts pel final del partit.

L'entrenador de l'Espanyol va haver de demanar temps mort i una cistella seva en la represa posava les coses de nou en empat: 38-38. Però va ser un miratge. Una cistella de la Laia posava la primera pedra del que seria un espectacular final de partit. De nou gran defensa i tot l'encert que no havíem tingut en tot el partit va sortir aquí: 3 triples consecutius de la Gibi, la Laia i la Marta sentenciaven el partit a falta de 2 minuts.

Va ser llavors quan el David i el Nacho Carretero van demanar temps mort per acabar de donar les instruccions necesàries per acabar de lligar el partit si ja no ho estava. Només un triple de l'Espanyol, contrarrestat per una bona cistella de la Carla al final van deixar el marcador ja conegut de 41-51 amb un espectacular 6-21 de parcial al darrer quart. Bravo!!

Seguim primeres amb un 6-1 però teoòricament empatades amb Collblanch i Sant Ignasi que porten 5-1 i els hi falta un partit. Però bé. Bones snesacions al final del partit amb un començament que no ens va agradar gaire. Proper partit a casa el dissabte 17 contra Bàsquet Neus. A per totes! Salut i bàsquet.