Sí, vaig arribar tard. Vaig arribar tard al partit fora de casa contra l'Espanyol, que prometia ser complicat. I quan vaig arribar, pel que em van dir, van explicar i vaig veure la cosa no prometia molt. Em van dir que havíem fet una primera part força dolenta. Em van explicar que no fotíem una en un cabàs. I vaig veure que anàvem 35-30. I faltava un quart.
I llavors vaig arribar i vaig veure a una vella coneguda (l'amiga Carla Pairó) jugant amb l'Espanyol. I va començar el darrer quart on anàvem 5 a sota. I amb un tir lliure de l'Espanyol varen ser 6. Però la festa acabava de començar.
Va ser llavors quan les nostres noies van començar a defensar a tota la pista amb una pressió molt ben feta. I a l'Espanyol se'ls va apagar la llum. Les cistelles de la Sofia, l'Ale i la Marta posaven el 36-36 en 3 minuts de joc i una nova pilota recuperada i contratac de la Carla posava el 36-38 a falta de 5 minuts pel final del partit.
L'entrenador de l'Espanyol va haver de demanar temps mort i una cistella seva en la represa posava les coses de nou en empat: 38-38. Però va ser un miratge. Una cistella de la Laia posava la primera pedra del que seria un espectacular final de partit. De nou gran defensa i tot l'encert que no havíem tingut en tot el partit va sortir aquí: 3 triples consecutius de la Gibi, la Laia i la Marta sentenciaven el partit a falta de 2 minuts.
Va ser llavors quan el David i el Nacho Carretero van demanar temps mort per acabar de donar les instruccions necesàries per acabar de lligar el partit si ja no ho estava. Només un triple de l'Espanyol, contrarrestat per una bona cistella de la Carla al final van deixar el marcador ja conegut de 41-51 amb un espectacular 6-21 de parcial al darrer quart. Bravo!!
Seguim primeres amb un 6-1 però teoòricament empatades amb Collblanch i Sant Ignasi que porten 5-1 i els hi falta un partit. Però bé. Bones snesacions al final del partit amb un començament que no ens va agradar gaire. Proper partit a casa el dissabte 17 contra Bàsquet Neus. A per totes! Salut i bàsquet.
