Retorn amb victòria

Després d'un accidentat final de desembre, amb l'anul·lació del partit contra el Tàrrega, després d'una victòria de prestigi a casa del líder invicte fins llavors, el Jac Sants i també un complicat inici de gener, amb l'ajornament del primer part de la segona volta contra l'Espanyol, ja teníem ganes del retorn a les pistes.

Encara amb baixes significatives (el Cesc Ausió en quarentena, el Guille Pascual també i esperant el retorn de l'Albert Augé de terres holandeses) ens enfrontàvem amb el Ramon Llull. Ramon Llull és un equip sempre enganyós. Va cuer sense cap victòria però és bo recordar que a casa només els vàrem poder vèncer en els dos darrers minuts de partit. A més han tingut derrotes molt ajustades. Partit trampa com deia el nostre entrenador Paco López.

Vàrem sortir bé. Tot i l'encert inicial de Ramon Llull amb plenitud d'encerts. L'equip no es va descomposar en cap moment i ben aviat va igualar el quart i remuntant-lo per acabar amb un 20-24. La mateixa tònica va seguir el segon quart i un altre parcial ajustat però favorable, 15-17, feia que ens anéssim al descans amb un +6: 35-41.

El tercer quart va ser el típic ball de bastons. Ramon Llull va endurir la seva defensa, per dir-ho diplomàticament i ens els primers 4 minuts no es va jugar a res. De fet el parcial va ser de 3-0 favorable a ells, amb certa permissivitat dels àrbirtres. I per no entrar on no s'ha d'entrar, molt encertadament el nostre entrenador va demanar un temps mort per posar una mica de calma i seny i per a que tornéssim a jugar a bàsquet. Total un lamentable 10-10 de quart que ens va permetre mantenir l'avantatge que teníem al descans.

I llavors va començar el darrer quart amb un Martí Fonollà impressionant. Amb 13 punts en el quart, donant joc i posant criteri va permetre que tinguéssim un final de partit tranquil amb aportació de tot l'equip també. En resum un bon retorn, amb molts dies sense jugar ni poder entregar amb certa normalitat esperem seguir consolidant estar a la part alta de la taula.