Partit estrany el que ens va tocar viure aquest passat dissabte 17 d'abril a Canovelles. Estrany com tot aquest any pandèmic. La cosa més positiva és que per primer cop vàrem poder veure en directe a les noestres noies en un partit. La pista del Canovelles era un camp exterior cobert i així varen poder admetre fins a 25 acompanyants per equip. Fins aquí les coses positives.
Però també ens vàrem trobar amb dos obstacvles majúsculs. El primer, la mateixa pista. Més que una pista de bàsquet semblava una pista de patinatge. Aquell ciment exterior gastat que permetia tot menys córrer. El segon és que les noies del Canovelles eren totes cadets de segon any.Tot i així vàrem començar força bé però a mesura que passàvem els minuts anàvem cometent, per les inseguretats, errades que propiciaven cistelles fàcils de Canovelles. El 20-9 de parcial ho deixa ben palès. El segon quart no va ser gaire millor per part nostre ofensivament però sí que vàrem defensar molt millor, no regalant pilotes fàcils. Sense saber jugar en aquesta pista el segon quart va quedar amb un minso 4-6 cosa que no eixugava gaire res el marcador a la mitja part: 24-15.Si a tot això li sumem un arbitratge més que parcial (tot i que no podem justificar la darrota per l'àrbitre) i també el joc més que físic de les rivals, fa que el 12-4 del tercer quart deixés el partit vist per sentència. La seva jugadora número 6, que era un armari mirall, no donava opcions en el rebot ni en atac ni en defensa.
El darrer quart vam estar una mica més sueltes, però el peix ja estava tot venut. El 13-11 de parcial només va servir per arribar als 30 puntets en tot el partit en una pista incòmoda i complicada i sense gaire més història per explicar.La tornada se'ns complica. Juguem a casa i els hi tenim ganes. Anirem a per totes. Però tenim en confinament la Laia i la Carlota, a més d'una Silvia Mulas tocada de l'espatlla. Segur que donarem tot a la pista i com a mínim aquetsa no patinarà!! Ànims.