Pares contra Fills: final junior 2017-2018

Darrer partit d'aquest Junior de la temporada 2017-18. El partit més esperat. I no era la final ni res. La Lliga Junior a la Categoria B ja l'havíem guanyada. Aquí s'hi jugaven el prestigi. És el clàssic partit pares contra fills de final de temporada.

Aquest cop, amb l'equip renovat, alguns (no jo) tenien esperances de tenir opcions al partit. Després dels 25 punts del passat any encara hi ha gent que té esperança. En fi...la veritat és que l'esperança és el darrer que es perd.

Però ja se sap: primer un entrenador bluff, un Pedro Tort que desapareix en els moments que més se'l necessita; després un entrenador que com tot bon alumne deixa pel darrer moment un trivial examen de finances del màster per esborrar-se del partit...moltes excuses Marcel... Amb tot això les coses no pintaven excessivament bé.

Només cal fer una repassada al marcador abans d'acabar ja el primer quart per veure que el partit molta història no va tenir. Tot i la superbona zona que vam fer l'equip de pares ens van cosir a triples. I per sort no feien defensa pressionant ni sortien massa al contraatac.

Total una repassadeta en tota regla. El marcador al descans, tot i l'imparcial àrbitre que intentava no fer massa sang (un Tort amb estil, no com altres botiflers) l'equip de Fills va venir a oferir-nos poder barrejar els equips a la segona part. Però...qui s'han cregut que som aquests!!?? Els Homes Virils cauen des de dalt i no es donen mai per vençuts.

I així ens va anar. Pallissot de segona part, suats en aquest fantàtic pavelló-sauna que tenim i ni amb la Laia a la taula parant el temps hi podíem fer res. Un 85-51 deixar clar no que vàrem perdre de carrer sino que els jovenets no van voler cremar-se amb les figures paternals...

Al final ens vàrem donar 10 minuts extra ja que estàvem en plena forma barrejant els dos equips i jugant per agafar gana pel dinar, que ens faria falta.

I d'aquí foto de família i cap a Can Sardà. Aquí sí que s'hi va afegir el renegat Marcel!! A menjar sense problemes...

I a Can Sardà ja sabem a què s'hi ve...els xuletons de Girona de kilo i a fotre-li!! Plats infinits per un final de dia com sempre amb bona companyia i bon ambient!!

Agrair u any meravellós que ens ha donat aquest equip i una bona feina feta tant pel Marcel com pel Borja fent crèixer l'equip. L'any que ve canvis, nous reptes...pe`ro això serà la propera temporada!! Salut i bàsquet!

Torneig de Lloret

El cap de setmana del 8, 9 i 10 de juny va ser el fial de festa perfecte per un equip Mini femení d'Escolapis de Sarrià que ha fet un any espectacular. Diem que va ser un fi de festa específic perquè ens vàrem apuntar al Torneig de Lloret.

Si ja ens ho passem bé veint-les jugar a bàsquet, què millor per tancar la temporada que anar tot un cap de setmana de torneig, fer pinya i fer equip i, a més, guanyar el nostre grup!!

Com veieu, primer van arribar les nostres 8 supercracks doncs les nostres companyes de l'altre equip no podien pujar abans doncs també dissabte anaven al Torneig de CLausura de Consell Escolar que també havien quedat primeres de la seva categoria.

Va ser un cap de setmana on divendres ens ho vàrem passar pipa i dissabte ja teníem dos partits: un a les 13:00 i un altre per la tarda a les 17:00h. Així que abans un bon banyet a la piscina.

Després a per la feina. Primer partit contra Escola Pia Granollers i segon contra Maresme. Dues victòries clares que ens posaven directament a la final de diumenge.

L'única cosa que ens va sortir malament va ser que la Carlota, la pobra, es va trobar malament ja el dissabte i va vomitar diversos cops i va haver de marxar cap a casa sense poder jugar ni gaudir de la resta del cap de setmana.

Després d'un dissabte molt divertit va arribar el diumenge i jugàvem tard, a les 13:00 hores, ja que era la final. Aquest cop la jugàvem contra el grup Barna.

Tot i el començament una mica igualat de seguida es va veure la diferència d'intensitat i quart reara quart com ja comença a ser habitual i ens tenen molt mal acostumats van anar ampliant l'avantatge més i més.

Un cap de setmana fantàstic tancant el torneig amb una nova victòria còmode i cap a casa amb una copa a la ma. Això sí cap de l'equip es va oblidar de recordar-se de qui havia faltat aquell torneig: així ho vam mostrar indicant amb els dits en rebre la copa el número 11 de la Carlota.

Aixi doncs davant de tot un pavelló ple un final de cap de setmana fantàstic i de temporada increïble i com sempre amb l'immillorable ambient entre famílies, noies i entrendadors. Quin record.