Viladecans - 46 Escolapis Sarrià - 94

Se comenta, se dice, se rumorea... així començaven algunes cròniques dels vells temps. Aquí doncs es comenta que Escolapis de Sarrià té una insaciable sed anotadora. Es diu que a Viladecans van estar estelars amb una producció ofensiva fora de qualsevol barem. Es rumoreja que si no ens haguessin tret partits, ben guanyats, als despatxos, en aquests moments seríem líders amb dos partits d'avantatge amb les segones, Argentona.

I és que fer 18 puntassus en un quart de 6 minuts a temps corregut a la categoria B dels Mini no està a l'abast de tothom. Una sortida en tromba que descol·locava a un equip ens havia plantat cara a casa i l'havíem guanyat per sota dels 20 punts de diferència. Però amb la Carla Clemente i l'Alejandra Bonmatí al capdavant (cadascuna amb 5 punts en aquest quart) van liderar un quart estratosfèric: 6-18.

El pistó no baixa i sense deixar refredar el partit en el segon quart aconsegueixen clavar un 2-10 que deixava tocades a les de casa: 8-28. Ja havíem superat l'avantatge aconseguit al final del partit a l'anada a casa nostra. 

Però com dèiem les de Viladecans tenen bon promig anotador i en el tercer quart es van revifar anotant 9 punts. Això en un altre cas hauria estat més que suficient per guanyar el quart, a no ser que et trobis un equip a davant que sigui capaç de clavar-te de nou 18 punts en el transcurs del quart!! Brutal. Ara tornava a destacar la Carla Clemente (7 punts) i l'Aina Ruiz (7 punts més) amb cistelles de dos i tres punts ambdues. El 9-18 obria més escletxa: 17-45.

Viladecans no es rendia. No penseu que estàvem jugant contra un mal equip. Aquest cop, en el darrer quart de la primera part, ens van anotar 10 punts i ens van guanyar el quart per 10-8. Encara sort de l'aportació destacada dels 6 punts de la Laia Canaleta amb dues cistella de dos i encertada també en els tirs lliures. De totes maneres marxàvem al descans amb un 27-53, quasi doblant a Viladecans.

Al retorn del descans un quart lluitat amb Viladecans de tu a tu: 8-10 mínim per les nostres que seguia mantenint intacte l'avantatge: 35-63. Aquí un protagonisme absolut de la Carla Clemente de nou (8 punts en aquest quart) que, juntament amb els dos tirs lliures de la Laia Canaleta, eren les anotadores en aquest periode.

En el sisè quart la unitat B de Viladecans no va funcionar. Segurament les rotacions i el cansament van acabar de fer caure l'equip de casa i sense anotació a favor Escolapis de Sarrià s'enduia el quart per un clarísism 0-11. Aquí van anotar totes les jugadores en pista, fet destacable, liderades per la Silvia Mulas amb 4 punts. El 35-74 trencava qualsevol esperança de remuntada a falta dels dos darrers quarts.

Un quart de transició que vàrem perdre per un poc significatiu 8-4, donava pas a l'espectacle final amb un quart on també demostra que hi anem des de l'inici fins al darrer moment: 2-13 amb una Laia Canaleta de nou amb 6 punts liderant el quart i tancant el marcador final amb el conegut 46-92. Què més podem demanar? Bon joc, anotacions increïbles, bona defensa, concentració, intensitat... ho tenim tot i encara podem crèixer més!! Felicitats noies!! I sobretot entrenadora Júlia !! Quin equip has polit en aquests anys que portes amb elles. Estic segur que el teu mestratge és un exemple pel Lucas Bonmatí, el teu segon entrenador.

		1	2	3	4	5	6	7	8
LAIA	6				6	2		2	6	16
ALEJANDRA	7	5		2				2		9
SILVIA M.	10		2				4			6
CARLOTA	11		2							2
AINA R.	13	1		7			1			9
CARLA C.	15	5		7		8	2		2	24
AINA M.	20	4		2						6
SOFIA	23	3	2				2		3	10
SILVIA G.	30		4		2		2		2	10
Escolapis		18	10	18	8	10	11	4	13	92
Viladecans		6	2	9	10	9	0	8	2	46

MVP: crec que els 24 punts de la Carla Clemente van decantar aquest cop clarament la balança del MVP del partit, tot i insistir (i no és per quedar bé) que l'eqip sencer ha estat a un nivell increïble.

La Lliga al sac!

Faltaven 3 partits per acabar la Lliga del Junior. Aquest era el nostre partit número 24 dels 26 partits dels que consta la Lliga. A inicis de temporada la vèiem com una marató, plena d'espectatives i de dubtes sobre si aquest equip, plagat encara de base per jugadors cadets de segon any, tindria l'entitat suficient per afrontar una categoria B amb molts jugadors de 2 anys més grans que ells. Una temporada amb un equip reforçat i on recordem ara es va fer una excel·lent pretemporada ja el 3 i 4 de setembre a la Cerdanya.

Però aquest dissabte era el dia de confirmar-ho. Màxima espectació entre tots els assistents i seguidors incondicionals de l'equip. Després de 23 jornades i amb dues victòries d'avantatge sobre el segon classificat, a més de l'average a favor, aquest dissabte 21 era el dia per donar un pas definitiu en la consecució d'aquesta Lliga. Jugàvem a casa, un fortí inexpugnable fins al moment per cap equip rival. Jugàvem contra Sant Ignasi, un equip que anàvem guanyant bé fora de cas aperò que vam acabar patint a casa seva i guanyant molt apuradament. Però sí: aquest dissabte era el dia.

Primer quart: per emmarcar. D'aquells quarts on l'equip jugar amb criteri, amb una fluidesa i sentit del bàsquet que fa goig veure'ls jugar i una compenetració envejables. Serietat i solidesa defensiva completen els adjectius d'un quart immillorable. El 22-4 posava les coses molt de cara i eren una clara declaració d'intencions. Un inspiradíssim Marc Pons aprofitava les bones assistències del Guillem Canaleta i del Lluís Oms i liderava l'atac d'aquest quart amb 8 punts.

En el segon quart, conscient o inconscientment, vam baixar una mica les prestacions. Potser vam donar el partit ja per bo. La veritat és que el teníme controlat. També el Borja i el Marcel van aprofitar per fer rotacions. Sense fer un quart excel·lent quan la cosa es va complicar una mica i Sant Ignas s'acostava een el marcador dos triples del David Díaz van permetre poder mtenir el còmode avantatge del que disposavem i guanyar el quart in extremis per 12-11. Així que anàvem al descans amb certes garanties: 34-15.

En tornar del descans vam tornar a tenir seriosos problemes per atacar la zona que esn feien ja des del segon quart. Tot i això vam poder córrer un parell de contratacs i l'encert de l'Arnau Sánchez ens va permetre mantenir les distàncies. Vam perdre però el quart per la mínima: 13-14 i això ens posava a falta del darrer quart amb un 47-29, de fet els 18 punts aconseguits en el fantàstic primer quart.

Alguns ja donaven la victòria per feta a falta d'un quart i ab un +18. Alguns acostumen a perdre's el millor: la victòria la consecució del títol de Lliga i l'emotiva celebració celebració Algus marxen veient el llum al final del tunel pensant-se que és la salvació i tal vegada sigui una altra cosa. Però els seguidors incondicionals es queden i gaudeixen del final del partit. I així va ser.

L'inici del darrer quart va ser molt erràtic per ambdues bandes. Seguia atragant-se la zona de Sant Ignasi i Sant Ignasi seguia sense gaire idees en atac. Però poc a poc, punt a punt, amb un parcial de 0-8 van acostar-se al marcador reduint l'avanatatge a un 49-37. Però va ser un miratge. Quina millor manera hi ha de trencar una zona que a base de triples. I els dos triples consecutius de l'Arnau Sánchez i del Guillem Canaleta van sentenciar el partit, la victòria i la Lliga. Final digne de campions i per una vegada sense patir.

La celebració posterior va ser bonica. Tots els jugadors en rotllana celebrant la gran victòria. Avui hi érem tots, fins i tot el Miguel Sánchez lesionat acompanyant a l'equip com tant cops ha fet i celebrant la Lliga que evidement també és seva. I també el Lucas i l'Humbert que tans cops durant l'any ens han vingut a donar un cop de ma quan calia. I avui també el Jacobo, un altre cadet prometedor de primer any, que ens havia vingut a ajudar en aquest darrer partit. La foto fa patxoca!! Històrica.

I res. Gaudir d'aquest moments d'una temporada que encara no s'ha acabat. Ara tenim el pont de aig pel mig però com dèiem estem segurs que el nostre equip no ens fallarà ni a casa Gaudí el proper dissabte 5 de maig ni tancant la temporada a casa contra Roser el 12 de Maig. Així que si aconseguim un 24 victòries i 2 derrotes millor que millor. Sempre a aspirar al màxim. Felicitats!!

		1	2	3	4
LLUÍS	2	2	2			4
GUILLEM	6	6		2	3	11
ÀLEX	7				2	2
DAVID C.	8		2	2		4
MAX	9	2	2			4
MARC	10	8				8
ARNAU	11	1		6	5	12
SERGIO	13					0
OSCAR	16	3				3
DAVID D.	18		6	3	2	11
POL	77					0
JACOBO	00					0
ESCOLAPIS		22	12	13	12	59
ST. IGNASI		4	11	14	11	40

La Salle Bonanova - 21 Escolais Sarrià - 71

Amb una mica de retard ens arriba la crònica del partit d'aquest passat dissabte dia 21 d'abril. Ja estem ben entrada la segona ronda i després de la gran victòria contra Argentona i la incontestable victòria també contra Lliçà, aquesta setmana ens tocava jugar a La Salle Bonanova en un dissabte marcat per la calor.

Un cap de setmana de molts partits, doncs les algunes de les nostres jugadores ja havien jugar el divendres 20 per donar un cop de ma al nostre equip de Consell Escolar, amb una victòria contundent contra Canigó. I encara ens quedava el diumenge un partti ajornat a recuperar en una pista que a priorit tampoc seria fàcil: Viladecans. Però centrem-nos en el partit contra La Salle Bonanova.

 

Només veure els primers minuts del primer quart ja vam poder constatar que el partit aniria pel camí del partit d'anada: ofec màxim a les jugadores rivals i molta clarividència en atac. Una Alejandra Bonmatí molt inspirada liderava l'equip en atac en aquest primer quart i permetia clavar el primer parcial significatiu: 2-12.

Amb 10 jugadores en la plantilla avui el segon quart va seguir amb un quintet nou però amb les mateixes prestacions: 0-9 de parcial on, tot i fallar moltíssims tir lliures degut a la duresa de les cistelles, ja deixava el marcador en un 2-21.

En el tercer quart va sembla que les jugadores de La Salle revifaven una mica. Però altre cop l'Alejandra, molts inspirada durant tot el partit, no va permetre tampoc que s'acostessin en el marcador, minimitzant la perdua del quart en tan sols 3 puntets: 10-7. El marcador encara reflexava u clar 12-28.

Per tancar el darrer quart de la primera part una altra defesna imaculada d'Escolapis de Sarrià deixava en blanc a les noies de La Salle Bonanova i amb un 0-7 de parcial marxàvem al descans amb uns guarismes impressionants: 12-35.

Després d'un quart, el cinquè, de tempteig guanyat per 4-6 per Escolapis de Sarrià, va venir la sentència definitiva en un periode d'aquell on les nostres jugadores redueixen al rival ala seva més mínima expressió: 1-15 amb una desbocada Alejandra anotant 9 punts en aquest quart ella sola. El marcador de 17-56 semblava que podia haver un altre tancament de puntuació.

I el setè quart del partit no va fer res més que acostar-se en aquesta direcció. Un parcial de 0-7 posava el 17-63, a tocar del tancament del marcador tan sols a falta del darrer quart. Dit i fet un darrer parcial de 4-8 va fer que el marcador quedés clavat en la diferència de 50 punts que reflectia clarament el nivell al que estan jugant les nostres noies: 21-71.

Un partit que ens permet consolidar (tot i els entrebancs dels despatxos) la segona posició i, després de les derrotes sorpenents d'argentona en els dos partits posteriors a encaixar la seva primera derrota de la Fase Regular contra nosaltres, ens deixava igualats a victòries i derrotes. A descansar que diumenge tornava a tocar partit i aquest cas fora, a Viladecans, i molt aviat al ma´ti. Esperem que la calor i l'esforç d'algunes jugadores de jugar 3 partits en un cap de setmana no ens passi factura el diumenge.

		1	2	3	4	5	6	7	8
LAIA	6									0
ALEJANDRA	7	6		5			9			20
SILVIA M.	10	2		2			2			6
CARLOTA	11	4					1		4	9
AINA R.	13		2		4	2		4		12
CARLA C.	15		2		3		1		4	10
AINA M.	20						2			2
SOFIA	23		4					1		5
JUDITH	28									0
CARLA E.	31		1			4		2		7
Escolapis		12	9	7	7	6	15	7	8	71
La Salle		2	0	10	0	4	1	0	4	21

Un pas més cap a la Lliga

Sí, encara que resulti paradoxal, encara que tinguem al cap el marcador de Guinardó - 54 Escolapis Sarrià - 51 avui hem fet un pas quasi definitiu cap a la consecució del títol de Lliga. Tot i que hem patit la segona derrota de la temporada (segona derrota en 23 partits) hem pogut conservar l'average contra Guinardó. A casa havíem guanyat de 9 punts. Així que a falta de 3 jornades per acabar la Lliga estem amb 21 victòries i 2 derrotes i el nostre immediat perseguidor, precisament el mateix Guinardó, està amb 19 victòries i 4 derrotes. Així doncs, a falta de 3 partits estem a tocar la Lliga. Clar que hagués estat fantàstic poder guanyar la Lliga en el camp del Guinardó, però ahir dissabte a la tarda no va poder ser.

I va començar el primer quart i Guinardó va sortir "a muerte", a degüello. Van posar-se en una zona ja de sortida i vist i no vist estàvem 9-0. Temps mort dels nostres entrenadors Marcel i Borja per redreçar la situació. Però el primer quart se'ns va atragantar i també vàrem rebre per totes bandes davant la passivitat de l'àrbitre. Resultat? 16-6.

Ja ens he trobat en situacions com aquesta i sabem que l'equip sempre acostuma a reaccionar.Després de rebre garrotades per totes bandes el senor àrbitre va començar a pitar alguna cosa al segon quart. I clar entre els tirs lliures del Guillem Canaleta (7 de 8 en aquest quart), les cistelles del David Caballol i els 2 triples de l'arnau Sánchez vam girar la truita amb un parcial de 11-24, cosa que deixava el marcador en el descans amb un 27-30 esperançador.

Però en tornar de la mitja part, vàrem tenir un quart molt i molt trabat. Un parrcial esquàlid de 8-7 deixava encara més ajustat el marcador en 35-38. Moltes errades en atac i per part nostre uns tirs lliures que al final els trobaríem a faltar.

I en el darrer quart el partit va estar molt igualat. Alguna història una mica estranya, en un pavelló una mica estrany i amb una taula una mica més estranya encara feia que els segons passessin curiosament a favor de l'equip de casa i tot i que a falta de pocs segons vam tenir l'oportunitat d'un triple per anar a la prórroga no va poder ser: 54-51.

De totes maneres un partit lluitat i treballat i si un partit es podia perdre té raó de ser que sigui aquest contra el més directe rival a casa seva. De totes maneres com dèiem manquen 3 partit per acabar la Lliga i portem 2 victòries d'avantatge contra el segon classificat i l'average a favor. Ja haguéssim signat en començar la Lliga Junior B arribar aquí en aquestes condicions.

Ara sabem que el proper partit de dissabte contra el Sant Ignasi a casa nostra es pot donar la victòria definitiva i la Lliga. Però coneixent aquest equip sabem no es conformaran amb això. Confiem clarament amb la victòria davant Sant Ignasi però després sabem que aniran a per Gaudí a casa seva i intentarem cloure la temporada amb una darrera jornada a casa contra Roser amb una darrera victòria. M'equivoco nois?

		1	2	3	4
LLUÍS	2					0
GUILLEM	6	2	12	2	4	20
ÀLEX	7				2	2
MAX	9				2	2
SERGIO	13					0
DAVID D.	18	2		1	4	7
DAVID C.	8	2	6	4	2	14
ARNAU	11		6			6
POL	77					0
ESCOLAPIS		6	24	7	14	51
GUINARDÓ		16	11	8	19	54

Volem agrair molt especialment a l'Steven les fotografies que ens ha enviat per poder configurar aquesta crònica. No tan sols per les imatges sino per la qualitat de les mateixes on es veu i es plasma l'esforç dels nostres jugadors en un difícil partit. Gràcies!!

Escolapis - 77 Lliçà - 25

Després de tants dies sense bàsquet de les noies fèmines, avui ja tocava el retorn a les pistes.I tot i la parada de Setmana Santa i els dies que feiea que no jugàvem i la nostra estimada entrenadora que estava mig potxa, Escolapis de Sarrià han tornat a fer un partidàs davant de Lliçà.

Ja el primer quart, tot i ser força bax en anotació, ja hem sortit marcant les intencions: defensa intensa i no deixar pensar al rival. Resultat? Deixar a l'equip de Lliçà sense anotar. Un primer parcial de 6-0 ha donat lloc a un segon quart amb la meteixa intensitat però molt més entonades en atac. Això ha fet posar el 11-2 de parcial amb un darrer triple de la Carla. El marcador ja començava a ser determinant: 17-2.

Això ha donat pas a un tercer quart amb la Laia i l'Alejandra especialment inspirades en tatc (6 i 5 punts respectivament). Així doncs la màquina piconadora no donava treva i posava un altre parcial contundent de 15-5. Si això li sumem un darrer quart abans de la mitja part de 10-2, ens deixa un marcador al descans de 42-9. Partit més que decidit.

Però tot ja sabeu, ho hem explicat diversos cops que, com diu la Júlia, per respecte al rival i al públic cal seguir jugant tots els minuts del partit. Així que ja veieu les nostres noies fent un 5è quart igual de seriós que els primers i tancant-lo amb un 10-6 de parcial. L'Alejandra seguia endollada i l'Aina Mir puntet a puntet anava incrementant el seu encert anotador.

I ens faltava algú per anotar? Doncs sí, la Carlota Oms no s'havia estrenat encara en el partit. I què penseu que ha passat? Doncs que en aquest quart s'ha posat les piles hi ha anotat ella soleta 8 punts en el quart!! Arrolladores les nostres nenes han tancat el parcial amb 14 posant el 66-15 al final del sisè quart. Espectacular.

Però ens quedaven dos quarts que han estat una mica allò que diuen a la NBA: els minuts de la basura. Els parcials de 7-6 i 4-4 ho diuen tot. Però la feina estava feta i el 76-25 (de fet oficialment 75-25 doncs només es posa un màxim avantatge de 50 punts) ha tancat el partit.

Gran retorn a les pistes i ara a frontar el que ens queda de la segona volta i a per totes!

		1	2	3	4	5	6	7	8
LAIA	6	2		6			2			10
ALEJANDRA	7	2		5		4		2	2	15
SILVIA M.	10		4				2			6
CARLOTA	11						8			8
AINA R.	13	2						1		3
CARLA	15		5		4			2		11
AINA M.	20		2	2		2		2	2	10
SOFIA	23			2	6		2			10
GALA	33					4				4
Escolapis		6	11	15	10	10	14	7	4	77
Lliçà		0	2	5	2	6	0	6	4	25

MVP: avui, tot sempre i comptant que totes les jugadores nostres han posat el seu granet de sorra, considerem que per regularitat i anotació i bon joc posarem a l'Alejandra Bonmatí com a MVP del partit.