Tanquem temporada i una etapa!!

Potser no ens hem adonat, o potser sí, però aquest passat dissabte no tan sols vàrem tancar la temporada 2023-24; aquest dissabte 11 de maig de 2024 vàrem tancar una etapa de bàsquet a Escolapis de Sarrià. Era el 21 d'octubre de 2016 quan unes pre-alevines femenines iniciaven el primer partit... les reconeixeu?

Una Aina Mir que, com no, estava lesionada del turmell (igual que la Silvia Mulas que no surt a la foto, tot i que va venir a donar-nos suport). Una Laia en braços de la nostra estimada Júlia! La Sofia...està igual!! Bé, potser ha crescut una mica. Una que he sentit que torna: una tal Ale Bonmatí. La que cada dia trobem a faltar: l'Aina Ruiz. I com no la super Carlota Oms i una ja retornada aquesta temporada (amb cara de pilla que flipes) Carla Clemente. És que el cronista ho guarda tot (o el senyor Blogger ho guarda tot: crònica d'aquell dia).

 

Doncs quasi 8 anys han passat per trobar la segona foto. L'Aina Mir continua lesionada. El David Díaz, que jugava amb el Guillem Canaleta, ara és l'entrenador. El Borja s'ha casat! I les de sempre encara hi són: Carlota, Laia, Carla Clemente i Sofia. I seguim trobant a faltar la Silvia Mulas i l'Aina Ruiz! Però per sort tenim reforços i des de fa molt temps (Carla Erroz, Silvia Gibert i Laura Portabella) i potser des de fa una mica menys (Marta Estevan, Carla Peiró i Inés Guitart) però seguim essent un gran equip.

Aquell 21 d'octubre de 2016 vàrem guanyar 94-7 al costa Llobera. Aquest dissabte 11 de maig de 2024 vàrem guanyar al BAM 49-42. Ja no estem a pre-aleví del Consell Escolar. Estem al Júnior Interterritorial de la Federació Catalana de Bàsquet.

I sí, quan eren petites també es tiraven per terra per fer-se la foto! Aquesta és del partit del desembre de 2016 que vàrem guanyar a 0-104. Una mica de nostàlgia també està bé, oi?

Tanquem una temporada i una etapa. Moltes deixen l'escola a 2n de Batxillerat. Veurem què passa en el futur... però avui recordem el passat... La Júlia, la Moni, el Fajardo, el Diaz, el Borja, la Carla, la Giulia, el Nacho, el Jordi, el Ferran...

Tanquem temporada a casa!

Doncs tanquem temporada, sí. Un darrer partit jugat a casa amb ADEPAF ben disputat a la primera part però amb un final fluix. Potser en una darrera jornada on no es jugàvem res ie lls els anava la vida del tot comprensible.

Nosaltres vàrem està bé mitja part, millorant molt en aspectes que els darrers partits havíem estat més que fluicos (tirs lliures, triples, etc.) però després ens vàren apretar en defensa a la segona part i entre "l'amic" que ja coneixíem que també devia estar a final de tmeporada i se li va oblidar xiular i nosaltres que estàvem més pels comiats, doncs vàrem acabar perdent en un partit que el vàrem lluitat bé als inicis i fins ben entrat el tercer quart. Final 72-78, un partit més que digne!

Com dèiem 2 comiats de persones rellevants i que ens han donat molt. Comencem pel Mr. Rodrigo Pascual Contel. No sabem si dir més bona persona que jugador o més bon jugador que persona. Segurament en ambdós direccions té tot el sentit la frase. Rodri, et trobarem a faltar!!

I el segon és Sir Víctor Guerrero Santiago. Deia que marxava (tenim fotos del 2022-23 de final de temporada) però finalment va fer un Xavi (o el Xavi va fer un Guerrero). Aquest any ha estat castigat per les lesions però al final quan ha jugat ha aportat (fins i tot un MVP!). Així que si no ens enganyes un cop més, esperem veure't sovint per la graderia animant. Sempre sereu SAFA Claror, els dos.

 Altes, baixes, continuitats, noves incorporacions... però això serà una altra pel·lícula. Descanseu i agafeu forces. El futur dirà. De moment, hem estat un any a Copa! Salut i bàsquet.

No volem tancar la crònica (que no serà la darrera, falta la d'estadístiques) sense un agraïment explícit a l'staff tècnic. Pau Payà, Victor Iglesias, i Eloi Millat, , gràcies per sempre estar al peu del canó!! I avui més que mai al personatge que hem trobat a faltar a la foto: al Bernat Devant. Ànims i força, company.

Minguella - 77 SAFA Claror - 54

Penúltim partit de la temporada i també penúltim partit a Copa Catalunya malauradament. Aquest passat diumenge 5 de maig anàvem a Badalona per jugar contra el Top4 de la nostra lliga. Partit que es preveïa molt complicat contra un equip molt sòlid, molt físic i molt ben treballat. Idees molt clares i tot molt ben planificat i organitzat.

I nosaltres? Doncs una mica en la tònica de la temporada. Tres dels quarts a un nivell per mantewnir-nos en el partit (amb parcials de 21-19, 19-2 i 21-16) però com ja és habitual no ho podem mantneir durant tot el partit.

En aquesta ocasió un altre nefast primer quart ja ens condemnava a estar per sota de 13 punts en finalitzar el primer parcial: 23-10. Tampoc ajudava en excés, tot cal dir-ho, la baixa del Víctor Carretero, una peça fonamental per aquest equip tan defensiva com ofensivament.

Més enllà d'això altres mals que ja coneixem. No fotem un triple ni que ens matin: 3 de 16 (18%). A més un munt de pèrdues no forçades per precipitació i males passades. si això li summem que ens vàrem deixar 11 punts en el tir lliure (15 de 26 amb un 57% d'encert) doncs es pot anar explicant una mica la diferència final en el marcador.

També tenim en els quarts que vàrem competir brots verds. Una alegria veure la bona feina del Dani Valdés en el partit després de totes les lesions que ha arrossegat aquest any (5 punts amb un triple i una cistella i com sempre brillant en defensa). Contents de tornar veure a pista al Víctor Guerrero amb un encert pràcticament total en les 13 minuts que va estar en pista (MVP de l'equip).

Podem destacar també el Guillem (18 punts, amb 2 triples) amb bon to en aquest final de tmeporada i molt regular en anotació i assumint galons a falta del Víctor Carretero. I també el creixement del Jota amb 11 punts i fent bona feina dins la zona, que considerem que poc vàrem explotar.

Ara que anem tancant la temporada, una paraula pels supporters. Sense defallir, sigui a casa o fora, incansables recolzant a l'equip! així ha de ser. Visca el SAFA manque pierda, com diria un bètic.

I poca cosa més! Esperar-vos aquest dissabte a cas aper tancar la temporada i fer-nos una foto de família. Un any a Copa Catalunya que hem gaudit i patit alhora però que mantenim una de les coses més importants: el bon ambient del supporters i el gran ambient i companyerisme dins l'equip! Salut i bàsquet.

SAFA Claror versus Ademar Maristes i Claret

Encara estàvem pendents de la crònica del partit del passat dissabte 16 de març contra Maristes i ens ha vingut un partit sobtat en divendres, ajornat i corresponent a la jornada 16. Sí, el clàssic del barri de Gràcia contra Claret. I la temptació és anar directament a la crònica de SAFA Claror - Claret per haver estat un partit excepcional de bàsquet, però ens retindrem i farem quatre pinzellades del partit del passat dissabte contra Maristes.

El partit contra Maristes ja sabíem que era complicat. Molt bon equip, molt físic, molt ben treballat, amb un bàsquet clar i ben estudiat. Per alguna cosa van Top 2 de la classificació. molt sòlids. Tot i així, no vàrem fer un mal partit, al contrari. Excessiu el resultat final (70-83), doncs tot el partit vàrem estar per sota dels 5 punts i lluitant-lo i al final per intentar-nos apropar no va sortir i se'n van anar. Cal dir que ells ens havíen estudiat a la perfecció (saltant el 2 contra 1 quan rebia el Guillem, passant bé els bloquejos quan rebien els nostres tiradors, etc.). Un equip de Copa de la part alta de la classificació.

Però passem al partidàs d'ahir divendres contra Claret. Quin partidàs. Res a veure amb l'anada on Clareta a casa seva ens va masacrar en un dels pitjors partits nostres de la temporada (vàrem perdre de 34 punts). Ahir va ser una altra cosa.

Tot i així el primer quart no convidava a cap esperança. tot i un bon començament un 12-20 de parcial final ens posava ja -8 passats els primers 10 minuts. Però al segon quart van aparèixer el Víctor Carretero, estirant de l'equip (12 punts en el quarts), i un encertadíssim Adrià Arqué (que ja havia donat símptomes d'una millora significativa contra Maristes) per endur-nos un segon quart per  24-17 i deixant el marcador al descans en un 36-37 ajustadíssim. Insistim, joc de poder a poder.

El tercer quart no va defraudar les expectatives de joc i bàsquet. Tot i així el 11-15 posava el 47-52 perillós per nosaltres al final del tercer quart, amb un triple final de Claret que ens feia mal.

Això no s'havia acabat. 2 triples seguit de l'Adrià i 2 cistelles del Roger Abelló ens posaven amb un 59-61 a falta de 2 minuts i poc més. Bàsquet, bàsquet, bàsquet. Gaudirem fins al final. 

I en un final no apte per hipertensos ni amb dolències cardíaques, va aparèixer el Guillem Canaleta per ajustar encara més el marcador (65-66). Però claret no havvia dit la seva darrera paraula i els tirs lliures posaven el 66-69. Complicat. Faltava 1 segon quan el Víctor va tirar un triple per empatar el partit i li varen fer falta clara que ens portava a la línia de tirs lliures de nou. VICTOR!! Res a retreure! Per errar els tirs vol dir que estaves disposat a tirar-los. I si estàvem allà al partit era gràcies al partidàs que t'havies marcat a la primera part. Així que cap alt i orgullosos de tenir jugadors com tu, que lideren i s'ofereixen en moments complicats. Nosaltres som uns senyors i felicitem a Claret.

Derrota per la mínima, però en el partit jugar poder  apoder contra el Top 3 de la classificació. Orgullosos de SAFA Claror. Així doncs seguirem el partit a partit i recolzant l'equip a muerte!! Força SAFA!!!

Girona - 66 SAFA Claror - 75

Ahir a la tarda teníem una bona oportunitat davant el Girona. Una de les darreres de pujar-nos a l'esperança de la salvació. Per sort nostra, el Girona tenia algun dels seus titulars jugant a l'EBA. Però per altra banda partits a fora de casa sempre molt complicats. A veure com ens ho faríem aquest diumenge a les 16.30 a casa del Girona.

La cosa va començar bé, que ja és u punt amb el nostre habitual inici de partits. Fins al 11-15 i el temps mort demanat per girona la cosa pintava força bé. Passat el temps mort ens vàrem empanar una mica en defensa i en un tres i no res passavem al 18-15 per acabar el quart amb un 20-17 desfavorable. Calia estar atents.

Però un segon quart molt ben jugat per la nostra part, aquest sí, ens posava el 33-41 al descans. Bé, molt bé. I en el millor moment. Parcial de 13-24 amb una anotació coral de tot l'equip. Més quarts com aquest volem veure. 

Però no podem tenir un partit mínimament tranquil mai. Empanada monumental a l'arencada del tercer quart passant del 33-41 al 45-43!! Un parcial de 12-2 que deixava el partit totalment obert de nou. Per no ficar no fotíem ni els tirs lliures. El Guillem que és una assegurança de vida en això un pèssim 4 de 10 en tot el partit. I vàrem acabar amb un 47% (10 de 21), ni un junior interterritorial fa aquest percentatges. Tot i així la sang no va arribar al riu i vàrem salvar els mobles amb un 20-13 de parcial i deixant el partit a decidir al darrer qaurt: 53-54.

Amb un altre inci on els errors es veien més que els encerts en ambdues cistelles, va sortir al rescat el Roger Abelló primer i el Guillem Canaleta i el Víctor Carretero després. Però en un partit amb 63-65 a 3 minuts del final cal destacar el treball incansable de l'Arnau Janer en aquest rush final de partit. 4 punts consecutius posaven el +6 a falta de 2 minuts. Després d'un triple del Girona, va venir un robo del Guillem i contratac que posava el 66-71.

El Juli no ens va fallar amb els tirs lliures (un que no té deures) i posava el 66-73. Però llavors ja amb la victòria a falta de 6 segons ens anàvem a jugar l'average, que mai se sap. I qui no sino l'Arnau va rubricar una victòria per +9 deixant una gran sensació al final del partit.

Vinga! Una victòria que anima a afrontar amb més ganes que mai aquests 8 darrers partits de Lliga. el que hagi de passar passarà però no deixarem de lluitar-ho. Avui dilluns això sí a tirar putus tirs lliures i posats a fer algun triple que el 15% tampoc no és digne de Copa, nois!!! Salut i bàsquet.

Escolapis Sarrià - 50 Sedis La Seu - 49

Si justament a la darrera crònica, dèiem que la victòria contra SAFA Claror, havia estat una victòria de prestigi, aquesta contra Sedis La Seu ha estat igual o superior. També recordàvem que a La Seu havíem fet un partidàs, tal vegada el millor de la temporada, però havíem caigut als darrers minuts per 5 punts de diferència. Avui potser no hem fet un partit excels però sí jugat amb molt de cap i de manera brillant en els minuts clau.

Tot i així començ+avem amb un primer quart força desastrós. 5 pèrdues de pilota que donaven cistelles fàcils a Sedis. De la mateixa manera, nosaltres erràvem cistelles molt senzilles després de bones jugades. tot això que resultava força incomprensible des de la grada posava el 10-20 al marcador.

Sedis tenia noies força altes i ens fèien mal al rebot ofensiu. Però al segon quart les coses han començat a girar-se. Després d'un crit (dels pocs que fa el David però quan els fa són contundents) dient que "qui no anés al rebot l'asseuria ala banqueta!!" ha estta un toc d'atenció per anar millorant la defensa. Sense ser un quart meravellós sí que l'hem guanyat per un 15-10, amb una Carla Peiró molt encertada (que està en un estat de forma molt bo en els darrers partits) i una cistella final amb rebot ofensiu que feia que marxèssim als descans amb un 25-30. Tot era possible i tot estava per fer.

La clau del partit creiem que ha estat en el tercer quart. La clau: la defesna. Hem deixat a La Seu en 5 punts en aquest quart. això ha fet que en tancar el quarts ens posessim 2 punts per sobre per primer cop en el partit: 37-35. La Carla clemente feia anar de bòlid a la defensa de Sedis (devia ser el dia de les Carles avui) i ens permetia anotar 12 punts en el quart i posar-nos per davant. 

Després de les paraules sempre sàvies del pitoniso cenizo Oms, qui podia ser sino, vaticinant que els 30 primers segons del quart serien determinants, hem arrencat el quart amb un 0-9 en contra que posava el marcador a falta de 7 minuts en 37-44. Pintaven bastos. I després d'un puntet de la Carla Clemente que sortia al rescat un altre triple de la seva dorsal 77 osava un preocupant 38-47.

Però Escolapis no havia dit la seva última paraula. La Carla Clemente estava on fire i amb penetracions i fintes impossibles reduïa l'avanatatge fins posar-nos 44-49 quan mancaven dos minuts per al final del partit. I llavors la defensa ha estat més important que mai, doncs Sedis ja no ha tornat a anotar. La Sofia posava 2 punts importants i la Laia, tot i errar els seus tirs lliures, ha estat determinant rebent una falta antiesportiva i acabant dues jugades després de pendre la pilota a Sedis que posaven 50-49! Fantàstic.

Faltaven 16 segons i la pilota era nostra. Encertadament el David demana temps mort i demana treure en camp ofensiu. Sedis decideix no fer falta i defensar i Escolapis esgota els 14 segons fins deixar-ho en tan sols 2'' pel final del partit. Tot i el temps mort i poder treure en camp ofensiu, Sedis erra un triple molt llunyà tirat al límit. Victòria!!

Ho dèiem! Després de 2 partits guanyats amb certa facilitat però no molt bon joc a Mollerussa i Martorell, han vingut dues victòries més a SAFA Claror i a Sedis La Seu (top 3 de la Fase Regular). 4 vixtòries que donen tranquilitat i que demostren que hi ha nivell i que hem de mirar amunt.  això també ens treu la pressió i ens ha de donar forces per afrontar el darrer partit abans de Setmana Santa, un difícil partit a casa de l'Igualada. 

SAFA Claror - 53 Escolapis Sarrià - 62

Victòria de prestigi a casa del SAFA Claror, un equip top 3 de la classificació i que a casa nostra ens havien guanyat bé. Potser es varen confiar però el primer parcial de 11-13 ja va ser ajustat. La clau potser va ser el 11-23 de segon parcial a favor nostre que va decantar molt el partit ja a la mitja part: 22-36.

 

Tot i així el tercer quart va ser molt més disputat i SAFA Claror ens va pressionar al màxim. Un 21-13 feia que s'acostessin força al marcador, 43-49, però encara manteníem l'avantatge d'anar pel davant en el marcador durant tot el partit.

Així va ser. Un darrer quart més curt en punts, 10-13, va fer que al final ens enduguéssim una bona victòria en un camp dels més difícils de la temporada i per un +9. Gran millora del joc i seriositat i un pas endavant en un tram final de la Fase Regular que, com dèiem a la crònica, passada ens venien 3 partitis molt complicats (SAFA, Sedis i Igualada) i de moment una victòria ja és tot un èxit que ens consolida a mitja taula i potser amb més opcions de mirar amunt que mirar avall. De nou els propers partits ho determinaran. Salut i bàsquet.

Demà un partit complicat a casa amb una rotació curta. Però també vàrem anar a La Seu molt justes de jugadores i vparem fer un dels millors partits de la temporada. Així que ànims!!