Tanquem temporada a casa!

Doncs tanquem temporada, sí. Un darrer partit jugat a casa amb ADEPAF ben disputat a la primera part però amb un final fluix. Potser en una darrera jornada on no es jugàvem res ie lls els anava la vida del tot comprensible.

Nosaltres vàrem està bé mitja part, millorant molt en aspectes que els darrers partits havíem estat més que fluicos (tirs lliures, triples, etc.) però després ens vàren apretar en defensa a la segona part i entre "l'amic" que ja coneixíem que també devia estar a final de tmeporada i se li va oblidar xiular i nosaltres que estàvem més pels comiats, doncs vàrem acabar perdent en un partit que el vàrem lluitat bé als inicis i fins ben entrat el tercer quart. Final 72-78, un partit més que digne!

Com dèiem 2 comiats de persones rellevants i que ens han donat molt. Comencem pel Mr. Rodrigo Pascual Contel. No sabem si dir més bona persona que jugador o més bon jugador que persona. Segurament en ambdós direccions té tot el sentit la frase. Rodri, et trobarem a faltar!!

I el segon és Sir Víctor Guerrero Santiago. Deia que marxava (tenim fotos del 2022-23 de final de temporada) però finalment va fer un Xavi (o el Xavi va fer un Guerrero). Aquest any ha estat castigat per les lesions però al final quan ha jugat ha aportat (fins i tot un MVP!). Així que si no ens enganyes un cop més, esperem veure't sovint per la graderia animant. Sempre sereu SAFA Claror, els dos.

 Altes, baixes, continuitats, noves incorporacions... però això serà una altra pel·lícula. Descanseu i agafeu forces. El futur dirà. De moment, hem estat un any a Copa! Salut i bàsquet.

No volem tancar la crònica (que no serà la darrera, falta la d'estadístiques) sense un agraïment explícit a l'staff tècnic. Pau Payà, Victor Iglesias, i Eloi Millat, , gràcies per sempre estar al peu del canó!! I avui més que mai al personatge que hem trobat a faltar a la foto: al Bernat Devant. Ànims i força, company.

Minguella - 77 SAFA Claror - 54

Penúltim partit de la temporada i també penúltim partit a Copa Catalunya malauradament. Aquest passat diumenge 5 de maig anàvem a Badalona per jugar contra el Top4 de la nostra lliga. Partit que es preveïa molt complicat contra un equip molt sòlid, molt físic i molt ben treballat. Idees molt clares i tot molt ben planificat i organitzat.

I nosaltres? Doncs una mica en la tònica de la temporada. Tres dels quarts a un nivell per mantewnir-nos en el partit (amb parcials de 21-19, 19-2 i 21-16) però com ja és habitual no ho podem mantneir durant tot el partit.

En aquesta ocasió un altre nefast primer quart ja ens condemnava a estar per sota de 13 punts en finalitzar el primer parcial: 23-10. Tampoc ajudava en excés, tot cal dir-ho, la baixa del Víctor Carretero, una peça fonamental per aquest equip tan defensiva com ofensivament.

Més enllà d'això altres mals que ja coneixem. No fotem un triple ni que ens matin: 3 de 16 (18%). A més un munt de pèrdues no forçades per precipitació i males passades. si això li summem que ens vàrem deixar 11 punts en el tir lliure (15 de 26 amb un 57% d'encert) doncs es pot anar explicant una mica la diferència final en el marcador.

També tenim en els quarts que vàrem competir brots verds. Una alegria veure la bona feina del Dani Valdés en el partit després de totes les lesions que ha arrossegat aquest any (5 punts amb un triple i una cistella i com sempre brillant en defensa). Contents de tornar veure a pista al Víctor Guerrero amb un encert pràcticament total en les 13 minuts que va estar en pista (MVP de l'equip).

Podem destacar també el Guillem (18 punts, amb 2 triples) amb bon to en aquest final de tmeporada i molt regular en anotació i assumint galons a falta del Víctor Carretero. I també el creixement del Jota amb 11 punts i fent bona feina dins la zona, que considerem que poc vàrem explotar.

Ara que anem tancant la temporada, una paraula pels supporters. Sense defallir, sigui a casa o fora, incansables recolzant a l'equip! així ha de ser. Visca el SAFA manque pierda, com diria un bètic.

I poca cosa més! Esperar-vos aquest dissabte a cas aper tancar la temporada i fer-nos una foto de família. Un any a Copa Catalunya que hem gaudit i patit alhora però que mantenim una de les coses més importants: el bon ambient del supporters i el gran ambient i companyerisme dins l'equip! Salut i bàsquet.

SAFA Claror versus Ademar Maristes i Claret

Encara estàvem pendents de la crònica del partit del passat dissabte 16 de març contra Maristes i ens ha vingut un partit sobtat en divendres, ajornat i corresponent a la jornada 16. Sí, el clàssic del barri de Gràcia contra Claret. I la temptació és anar directament a la crònica de SAFA Claror - Claret per haver estat un partit excepcional de bàsquet, però ens retindrem i farem quatre pinzellades del partit del passat dissabte contra Maristes.

El partit contra Maristes ja sabíem que era complicat. Molt bon equip, molt físic, molt ben treballat, amb un bàsquet clar i ben estudiat. Per alguna cosa van Top 2 de la classificació. molt sòlids. Tot i així, no vàrem fer un mal partit, al contrari. Excessiu el resultat final (70-83), doncs tot el partit vàrem estar per sota dels 5 punts i lluitant-lo i al final per intentar-nos apropar no va sortir i se'n van anar. Cal dir que ells ens havíen estudiat a la perfecció (saltant el 2 contra 1 quan rebia el Guillem, passant bé els bloquejos quan rebien els nostres tiradors, etc.). Un equip de Copa de la part alta de la classificació.

Però passem al partidàs d'ahir divendres contra Claret. Quin partidàs. Res a veure amb l'anada on Clareta a casa seva ens va masacrar en un dels pitjors partits nostres de la temporada (vàrem perdre de 34 punts). Ahir va ser una altra cosa.

Tot i així el primer quart no convidava a cap esperança. tot i un bon començament un 12-20 de parcial final ens posava ja -8 passats els primers 10 minuts. Però al segon quart van aparèixer el Víctor Carretero, estirant de l'equip (12 punts en el quarts), i un encertadíssim Adrià Arqué (que ja havia donat símptomes d'una millora significativa contra Maristes) per endur-nos un segon quart per  24-17 i deixant el marcador al descans en un 36-37 ajustadíssim. Insistim, joc de poder a poder.

El tercer quart no va defraudar les expectatives de joc i bàsquet. Tot i així el 11-15 posava el 47-52 perillós per nosaltres al final del tercer quart, amb un triple final de Claret que ens feia mal.

Això no s'havia acabat. 2 triples seguit de l'Adrià i 2 cistelles del Roger Abelló ens posaven amb un 59-61 a falta de 2 minuts i poc més. Bàsquet, bàsquet, bàsquet. Gaudirem fins al final. 

I en un final no apte per hipertensos ni amb dolències cardíaques, va aparèixer el Guillem Canaleta per ajustar encara més el marcador (65-66). Però claret no havvia dit la seva darrera paraula i els tirs lliures posaven el 66-69. Complicat. Faltava 1 segon quan el Víctor va tirar un triple per empatar el partit i li varen fer falta clara que ens portava a la línia de tirs lliures de nou. VICTOR!! Res a retreure! Per errar els tirs vol dir que estaves disposat a tirar-los. I si estàvem allà al partit era gràcies al partidàs que t'havies marcat a la primera part. Així que cap alt i orgullosos de tenir jugadors com tu, que lideren i s'ofereixen en moments complicats. Nosaltres som uns senyors i felicitem a Claret.

Derrota per la mínima, però en el partit jugar poder  apoder contra el Top 3 de la classificació. Orgullosos de SAFA Claror. Així doncs seguirem el partit a partit i recolzant l'equip a muerte!! Força SAFA!!!

Girona - 66 SAFA Claror - 75

Ahir a la tarda teníem una bona oportunitat davant el Girona. Una de les darreres de pujar-nos a l'esperança de la salvació. Per sort nostra, el Girona tenia algun dels seus titulars jugant a l'EBA. Però per altra banda partits a fora de casa sempre molt complicats. A veure com ens ho faríem aquest diumenge a les 16.30 a casa del Girona.

La cosa va començar bé, que ja és u punt amb el nostre habitual inici de partits. Fins al 11-15 i el temps mort demanat per girona la cosa pintava força bé. Passat el temps mort ens vàrem empanar una mica en defensa i en un tres i no res passavem al 18-15 per acabar el quart amb un 20-17 desfavorable. Calia estar atents.

Però un segon quart molt ben jugat per la nostra part, aquest sí, ens posava el 33-41 al descans. Bé, molt bé. I en el millor moment. Parcial de 13-24 amb una anotació coral de tot l'equip. Més quarts com aquest volem veure. 

Però no podem tenir un partit mínimament tranquil mai. Empanada monumental a l'arencada del tercer quart passant del 33-41 al 45-43!! Un parcial de 12-2 que deixava el partit totalment obert de nou. Per no ficar no fotíem ni els tirs lliures. El Guillem que és una assegurança de vida en això un pèssim 4 de 10 en tot el partit. I vàrem acabar amb un 47% (10 de 21), ni un junior interterritorial fa aquest percentatges. Tot i així la sang no va arribar al riu i vàrem salvar els mobles amb un 20-13 de parcial i deixant el partit a decidir al darrer qaurt: 53-54.

Amb un altre inci on els errors es veien més que els encerts en ambdues cistelles, va sortir al rescat el Roger Abelló primer i el Guillem Canaleta i el Víctor Carretero després. Però en un partit amb 63-65 a 3 minuts del final cal destacar el treball incansable de l'Arnau Janer en aquest rush final de partit. 4 punts consecutius posaven el +6 a falta de 2 minuts. Després d'un triple del Girona, va venir un robo del Guillem i contratac que posava el 66-71.

El Juli no ens va fallar amb els tirs lliures (un que no té deures) i posava el 66-73. Però llavors ja amb la victòria a falta de 6 segons ens anàvem a jugar l'average, que mai se sap. I qui no sino l'Arnau va rubricar una victòria per +9 deixant una gran sensació al final del partit.

Vinga! Una victòria que anima a afrontar amb més ganes que mai aquests 8 darrers partits de Lliga. el que hagi de passar passarà però no deixarem de lluitar-ho. Avui dilluns això sí a tirar putus tirs lliures i posats a fer algun triple que el 15% tampoc no és digne de Copa, nois!!! Salut i bàsquet.

UBSA - 96 SAFA Claror - 59

Com sempre tot un espectacle anar al camp d'UBSA. Això de tneir speaker i de cantar les alineacions a l'inici del partit fa bon ambient i motiva. Bé, això de motiva no sé si seria l'expressió més correcta si mirem el joc de SAFA...

Molt mal partit vam fer. Cal deixar-ho clar. De nou, i ja van uns quants partits l'inici del partit, és a dir els dos primer quarts semblava que anéssim a càmera lenta. UBSA arribava sempre abans a tot: atac, defensa, rebot, pilotes dividides. I realment estem col·lapsats en atac. Ja fa dies que no juguem amb fluidesa i aquest cop va quedar ben palès. La millor imatge de la primera part del partit crec que es reflexa en la següent fotografia.

I clar, per molt que ens hi posem, marxant al descans amb un 45-23 (amb parcials de 27-11 i 18-12) molt miracle hauria de passar. I no va ser així. Tot i que sí que cal dir que vàrem fe run bon tercer quart. Vàrem entrar d'una altra manera al camp i sense ser un espectacle en defensa, sí que vàrem qwuallar bones jugades en atac. Jugant normal això hauria d'haver estat el partit: un marcador igualat com el parcial de 18-20 que reflectia l'acta, tot i que el resultat del partit ja estava cap per avall: 63-43.

I si ens faltava alguna cosa ja amb el partit decidit, només ens faltava veure el lamentable espectacle arbitral del tercer quart. Els àrbitres van dimitir de xiular i, com acostuma a passar quan no hi ha nivell, aquest es supleix amb xuleria. Tècniques inversemblants, actitud lamentable, que de veritat no calia quan el partit ja estava decidit. Per acabar encara amb més mal regust de boca i poques ganes de seguir mirant el partit.

Tot això va fer que acabéssim amb un marcador encara més espantós, un -37, potser el que menys preocupa. el que m´ñes ens preocupa és no poder tenir un partit equilibrat, concentrats i amb la mateix aintensitat els quatre quarts. I això fa que en aquesta categoria sigui pràcticament impossible tirar un partit endavant.

Per sort, ara tenim dues setmanes sense partit. Una ja ha passat docns fem la crònica tard, però l'altra s'ha ajornat el partit donat que hi ha Copa del Rei. Dues setmanes que enlloc de llepar-nos les ferides han de servir per posar seny i agafar forces i moral per seguir encarant amb esforç aquesta segona part de la Lliga. Ànims.

SAFA Claror - 53 Minguella - 68

Tornada de Nadal i sempre un partit complicat per a tots els equips per saber com es reincorporen. A priori un partit complicat doncs estàvem jugant contra Minguella, Top 4 a la classificació. ens resten dos partits per tancar el nostre aprenentatge a Copa a la primera volta de la competició.

 

I d'entrada va ser un partit força correcte per part nostra. Els primers 3 parcials varen ser jugats tu a tu (parcials de 17-15, 11-15 i 21-15) i ens posaven a falta del darrer quarta mb un 49-45, havent arribat a tenir un +8 amb el 49-41 a falta de 4 minuts per acabar el tercer quart.

Tot semblava que ho teníem més o menys controlat i que, si més no, el partit acabaria essent disputat fins al final... però no va ser així. El resum és ràpid i força senzill: Minguella es va posar en una defensa en zona i de cap de les maneres la vàrem saber atacar. De cap. De cap vol dir que el parcial del darrer quart va ser un estrepitós 4-23. Vàrme entestar-nos en solucionar-ho només via triples i l'encert va ser pràcticament nul. Això ens va portar a la desesperació i també vàrem perdre el to defensiu que havíem tingut. Cada cop els intents de triple eren més forçats, sense posició ni criteri (8/28 en triples un 28%) i la resta de joc molt millor no va ser. Amb un 56% en el tir lliure (13/23 donant 10 punts) i un 25% en tirs de 2 (8/32) és complicat guanyar un partit.

Mirem la part positiva: 3 quarts plantant cara ui de fet guanyat de +8 a tot un Minguella. La negativa: el col·lapse. A COpa o jugues bé tot el partit o qualsevol equip et pot guanyar. Seguim l'aprenentatge. Això ens ha de permetre fer una millor segona volta i aprendre dels nostres errors. Només amb aquesta mirada podrem sortir de la zona baixa d ela classificació i competir la permanència.

Salut i bàsquet. Dissabte 20 més! I tanquem la primera volta lluny de casa contra ADEPAF a Figeures. Aquest sí que és un rival directe empatta a tot a la classificació amb nosaltres. Anem a lluitar el partit i tancar amb bon sabor de boca la primera volta.

SAFA Claror - 70 C.B. Ciutat Vella - 58

Amb el pont pel mig i les excursions a Lleida per veure la merescuda victòria de la Laia (veure crònica) a Maristes Lleida, encara no havíem pogut escriure 4 ratlles sobre la més que brillant victòria de SAFA Claror contra un clàssic de Copa: el Ciutat Vella.

Un partit coral. Un partit on tot o quasi tot va sortir bé. Un partit on van desaparèixer les pors. Un partit que va començar amb convicció, cosa que no va ser gens fàcil, doncs en 4 minuts un dels nostres jugadors més en forma, en Víctor Carretero, el vàrem perdre per lesió. Però l'equip aquell dissabte 2 de desembre estava sembrat.

Tothom va fer un pas endavant i només el resultat del primer quart ja ho diu tot: 21-7 contra tot un Ciutat Vella, completament desbordat per un encisador joc ofensiu. Només 3 cistelles va poder fer Ciutat Vella en tot un quart. Segurament més mèrit de SAFA que demèrit de Ciutat Vella.

El segon quart, tot i millorar ofensivament Ciutat Vella, va tornar a ser nostre: 19-13. I així de consolidats marxàvem al descans amb un marcador inicialment impensable: 40-20. L'avantatge estava més que consolidat i només nosaltres podíem deixar-nos escapar aquell partit. Però aquest cop no va ser així.

Ciutat Vella va sortir a per totes i ens va guanyar el quart (17-20) però el nostre joc va ser esplèndid, rubricat amb un mate del Jota, que va quallar el millor partit del que portem de temporada, i un altre del Guillem, que ja havia fet un segon quart espectacular amb 12 punts i va acabar el partit amb la seva millor anotació a Copa: 23 punts.

I amb el 57-40 la cosa estava molt encarrilada. Així va ser. Sense patir en excés, tot i que els supporters sempre tenen aquell punt tribuneru, el 13-18 va fer que tanquéssim el partit amb un còmode 70-58. Això fa que anéssim cap al descans del pont del Pilar ja situats a mitja taula que creiem que, com a mínim, és on es pertoca estar amb un 4-6, després de 10 partits. 

El proper dissabte ens toca el darrer partit abans de l'aturada de Nadal en el difícil camp d'Argentona. No serà fàcil, però hem recuperat les bones sensacions i hem canviat la dinàmica. Què hi tenim a perdre? Així que a seguir el nivell de joc que hem demostrat i que sabem que encara tenim marge de millora. Força SAFA!!

Maristes Ademar - 64 SAFA Claror - 63

En l'argot fubtolístic quan se juga un pèssim partit però és té la sort de guanyar-lo (estil Barça contra la Real Societat) es diu allò de "lo mejor, el resultado". En el partit del dissabte a casa de Maristes Ademar a Badalona, hauríem de dir "lo peor, el resultado". Perquè vàrem patir una dolorosa derrota en un partit força ben jugat.

Tot i començar com SAFA ja ens té acosrtumats, fent pena amb un lamentable 12-0 fins que el Bernat va demanar temps mort, la veritat és que després vàrem fer un 2-12 i el primer quart va acabar amb un marcador curt però ajustat de 14-12.

El segon quart va ser molt més igualat. Semblava que havia passat la falta de confiança inicial (les derrotes pesen mentalment, segur) i que tant l'Adrià com el Rodrigo començaven a enxufar les assistències que els donava el Guillem. Tot i perdre el parcial per 21-18, es començava a veure un altre SAFA. Marxàvem al descans amb un 35-30 però seguíem al partit. El pitjor, el resultat.

Cal dir també que acumulant mala sort, estàvem sense el Roger ni el Carles, és a dir, sense cap dels nostres dos bases titulars. Bé el Carles estava però només un trosset... I tot i que ens va venir a ajudar el Jordi Rosell (un base júnior, gràcies Jordi) tot se'ns acumula.

Després de la mitja part, semblava que al tercer quart tornàvem a la puntuació baixa. El 12-12 de parcial feia que el partit es posés 47-42 a falta del darrer quart. encara hi havia esperança. 

Però al darrer quart vam posar-nos a tope. Un Víctor Carretero que estava a tot arreu, amb el Rodrigo ficant triples i el Guillem repartint i anotant ens vàrem posar per davant. Faltaven 2 minuts i anàvem 59-61. I llavors el seu base, mig alliberat però que no havia ficat ni una cistella en tot el partit, va i ens clava un triple!! 62-61 a falta de 1:05. Patiment. Després de dos tirs lliures errats per Maristes el Guillem sí que va provocar una falta i va ficar els seus dos: 63-62.

 

Ells amb precipitació fallen un altre atac i sembla que això ens va de cara. Falten 28 segons i estem atacant amb un punt per sobre. Però tampoc era el nostre dia. en fallarem una de cada 1000 però en aquesta ocasió el Guillem a falta de 10 segons va perdre la pilota amb la mala sort que en el contratac ells encistellen i fan un 2+1. 64-63 i falten 4 segons. El Bernat preparat per demanar el temps mort i preparar la darrera jugava però Maristes erra (i no sembla a propòsit) l'addicional i amb 4 segons no ens dona temps a arribar a cistella contrària...

Òbviament bajon terrible en acabar el partit. Equip com sempre solidari al màxim: animant al Guillem a tope! Qui no se la juga no pot fallar-la. Els pares i mares igual! I amics i amigues, com deia el follet tortuga Roger al final del partit quan tornàvem cap a casa: "Portem 7 partits a Copa, en queden 19. que preferim perdre com a Claret o com avui? Anem millorant dia a dia. Avui la sort no ha estat en cap moment al nostre costat, però arribaran les victòries i la millora de l'equip és clara". Totalment d'acord. L'afició només està decebuda si se juga malament o no ho donem tot a la pista. Res a recriminar. Ànims només. Pensar en el proper partit. No mirar enrera ni bloquejar-se per la dinàmica que portem fins ara. si hem pogut guanyar a UBSA i a Santa Coloma perquè no a la resta? Els resultats arribaran segur. només cal persistir!

Més que mai: SALUT, BÀSQUET i FORÇA SAFA!!

SAFA - 71 Mataró - 72

Tornem a fallar més que una escopeta de canya i per segon dia hem de tirar de les veus per comentar el partit. Aquest cop sense vídeo per poder-lo veure parlarem de les sensacions del partit a casa contra un clàssic: el UE Mataró.

Les sensacions de veure per l'app del mòbil un parcial inicial espectacular: 33-18. Amb un recital de 5 triples, de 9 punts del Guillem, de 11 punts del Carles... Les sensacions de pensar en la distància que això estava ben encarrilat, però mai fet perquè ja sabem que a Copa Catalunya et despistes i els rivals ja estan de nou aquí.

I de un 33-18 vàrem passar a un parcial del segon quart de 13-16. Podem pensar baix, sí, però podem dir que tancant una gran primera part tot i baixar l'encert. Marxar al vestuari a la mitja part amb un 46-34 al marcador hem de dir que gran primera part.

Però quina segona part ens va sortir! Un tercer quart de 19-25 ja feia aixecar totes les alarmes. Poc a poc Mataró s'anava acostant i després del descans ja no semblava que fóssim el mateix equip. 65-59 més enllà de portar un +7 d'avantatge no reflectia les sensacions.

I lamentablement així va ser. Un darrer parcial catastròfic de 6-13 (difícilment guanyarem un partit a Copa Catalunya anotant tan sols 6 punts en un quart) varen col·lapsar a SAFA. Una llàstima perquè vàrem tenir la darrera opció de guanyar. De fet el partit podia haver ciaugt d'una banda o d'una altra, però el fet és que clarament vàrem perdre la concentració, vàrem anar de més a menys i malauradament ho vàrem pagar. molta tristor entre els jugadors i també entre el públic.

Però bé, 2-2. Només portem quatre partits. Queda tot., tot i més. A seguir jugant una categoria difícil a seguir aprenent de les errades i, sobretot, no tornar-les a repetir. Després les coses podran sortir millor o pitjor però cal anar creixent i acoblant tot l'equip. Ànims!!

Segona Jornada i patint!

"No ens ho esperàvem". Aquesta va ser la frase que vaig sentir al Jus Alet al final del partit. Doncs sí. Nosaltres sí ens esperàvem que Ramon Llull sortís com va sortir. Amb un equip amb poc a perdre i sempre posat al partit. Sempre donant guerra i sempre jugant al màxim.

Les frases de Pulp Fiction són sempre alliçonadores i aniria bé fer cas. La veritat és que Escolapis Sarrià va sortir al primer quart a l'estil de com estaven dues de les absències d'ahir (els dos Guillems): poc ficats en el partit. El parcial de 12-9 ho diu tot. Sense defensar (recordem l'esplèndida defensa el dia de l'Espanyol) i sense esma en atac.

Si mirem el segon parcial (13-17) ens fem creus de com podem anar al descans a casa amb un paupèrrim 25-26. El problema no són els 26 punts de Ramon Llull, són els 25 fets a casa nostra. Més dades que corroboren el mal partit que ens va sortir: 31 faltes l'equip contrari, 16 faltes nosaltres. I jugant a casa fer un 61% en tirs lliures en un partit amb moltes faltes (20 de 33, 13 punts que se'ns van escapar des de la línia de perosnal) fa que anéssim al límit. 

I encara sort. Perquè el marcador que veieu a sobre era el que tenñiem quan faltaven 32 segons de joc. si bé és cert que al darrer quart ens vàrem posar una mica les piles en defensa (ja tocava) i vàrem tenir una mica més de criteri en atac, les dinàmiques sovint costa de canviar-les. I si no arriba ser per un robo del Xavi Assalit en el darrer moment i un 2+1 del Cesc Ausió (dels més posats en el partit) i del rush final del Martí Fonollà, el millor de l'equip sense  dubte i el més centrat amb diferència (16 punts, 8 de 9 en tirs lliures i per sobre dle 50% en tirs de 2) aquest partit se'ns podia haver escapat tontament.

I és ben cert que les victòries al final valen igual si és contra l'Espanyol o contra el Ramon Llull. Diuen que de tot s'aprén i a Copa Catalunya cal aprendre ràpid perquè guanyar partits sense baixar de l'autocar, com deia Helenio Herrera, no sol passar. Si mirem els resultats de la segona jornada tot sembla indicar que serà una Lliga amb força igualtat. Dels 12 equips només n'hi ha 3 que han guanyat els 2 partits. Iun som nosaltres. No badem! Salut i bàsquet.