Maristes Ademar - 64 SAFA Claror - 63

En l'argot fubtolístic quan se juga un pèssim partit però és té la sort de guanyar-lo (estil Barça contra la Real Societat) es diu allò de "lo mejor, el resultado". En el partit del dissabte a casa de Maristes Ademar a Badalona, hauríem de dir "lo peor, el resultado". Perquè vàrem patir una dolorosa derrota en un partit força ben jugat.

Tot i començar com SAFA ja ens té acosrtumats, fent pena amb un lamentable 12-0 fins que el Bernat va demanar temps mort, la veritat és que després vàrem fer un 2-12 i el primer quart va acabar amb un marcador curt però ajustat de 14-12.

El segon quart va ser molt més igualat. Semblava que havia passat la falta de confiança inicial (les derrotes pesen mentalment, segur) i que tant l'Adrià com el Rodrigo començaven a enxufar les assistències que els donava el Guillem. Tot i perdre el parcial per 21-18, es començava a veure un altre SAFA. Marxàvem al descans amb un 35-30 però seguíem al partit. El pitjor, el resultat.

Cal dir també que acumulant mala sort, estàvem sense el Roger ni el Carles, és a dir, sense cap dels nostres dos bases titulars. Bé el Carles estava però només un trosset... I tot i que ens va venir a ajudar el Jordi Rosell (un base júnior, gràcies Jordi) tot se'ns acumula.

Després de la mitja part, semblava que al tercer quart tornàvem a la puntuació baixa. El 12-12 de parcial feia que el partit es posés 47-42 a falta del darrer quart. encara hi havia esperança. 

Però al darrer quart vam posar-nos a tope. Un Víctor Carretero que estava a tot arreu, amb el Rodrigo ficant triples i el Guillem repartint i anotant ens vàrem posar per davant. Faltaven 2 minuts i anàvem 59-61. I llavors el seu base, mig alliberat però que no havia ficat ni una cistella en tot el partit, va i ens clava un triple!! 62-61 a falta de 1:05. Patiment. Després de dos tirs lliures errats per Maristes el Guillem sí que va provocar una falta i va ficar els seus dos: 63-62.

 

Ells amb precipitació fallen un altre atac i sembla que això ens va de cara. Falten 28 segons i estem atacant amb un punt per sobre. Però tampoc era el nostre dia. en fallarem una de cada 1000 però en aquesta ocasió el Guillem a falta de 10 segons va perdre la pilota amb la mala sort que en el contratac ells encistellen i fan un 2+1. 64-63 i falten 4 segons. El Bernat preparat per demanar el temps mort i preparar la darrera jugava però Maristes erra (i no sembla a propòsit) l'addicional i amb 4 segons no ens dona temps a arribar a cistella contrària...

Òbviament bajon terrible en acabar el partit. Equip com sempre solidari al màxim: animant al Guillem a tope! Qui no se la juga no pot fallar-la. Els pares i mares igual! I amics i amigues, com deia el follet tortuga Roger al final del partit quan tornàvem cap a casa: "Portem 7 partits a Copa, en queden 19. que preferim perdre com a Claret o com avui? Anem millorant dia a dia. Avui la sort no ha estat en cap moment al nostre costat, però arribaran les victòries i la millora de l'equip és clara". Totalment d'acord. L'afició només està decebuda si se juga malament o no ho donem tot a la pista. Res a recriminar. Ànims només. Pensar en el proper partit. No mirar enrera ni bloquejar-se per la dinàmica que portem fins ara. si hem pogut guanyar a UBSA i a Santa Coloma perquè no a la resta? Els resultats arribaran segur. només cal persistir!

Més que mai: SALUT, BÀSQUET i FORÇA SAFA!!

Sedis - 52 Escolapis Sarrià - 47

Encara no havíem tingut temps de fer la crònica del que va ser, tal vegada, el millor partit del que portem de temporada del Júnior Femení Interterritorial d'Escolapis Sarrià. Sí, com podeu veure en el marcador vàrem perdre de 5 punts, però el joc desplegat durant els quatre quarts ens el fan considerar així.

 

Vàrem tenir la sort que la Carla clemente tornava a l'equip amb una millora notable de la ma i podíem ser 9 jugadores davant un molt bon equip del Sedis a La Seu d'Urgell, club que té un equip a Primera Divisió Femenina i és tot un referent al bàsquet femení.

 

Amb tot això, també vàrem tenir la sort els que vàrem anar a La Seu de poder veure just abans del nostre partit com el nostre Infantil Femení Interterrotorial, entrenat pel Ferran, guanyava al Sedis La Seu per 49-65 en un partit molt ben jugat. Felicitats noies! Tenim bon bàsquet per sota del nostre júnior!!

Però tornem al partit. Tot el partit va ser molt igualat. els parcials així ho demostren: 16-17, 15-10, 6-11 i 16-9. De fet a falta de 3 minuts encara estàvem 2 punts per sobre: 43-45 i només llavors, amb un gran encert durant tot el partit de Sedis en el triple, un darrer triple les posava per davant: 46-45.

I partir d'allí el partit quasi es va acabar. els darrers dos minuts van ser un reguitzell de tirs lliures per Sedis (10 concretament) i el partti se'ns va escapar. Res a dir, molt bon partit i fantàstica direcció per part del David Díaz. Gràcies David per la bona feina i la confiança que generes a l'equip.

 

Tot i la derrota contra un gran equip com el Sedis La Seu, podem estar orgullosos de l'esforç realizat, la gran defensa, la intensitat en tots i cadascun dels quarts. La veritat va donar gust poder presenciar un partit net i esportiu per ambdues bandes amb un final incert i gaudint de bon bàsquet. La pujada a La Seu d'Urgell va valer la pena. Salut i bàsquet.

Artés - 74 SAFA Claror - 67

Ho sabíem. La pista d'Artés sempre ha estat una pista molt complicada. Aquest cop tampoc ha estat una excepció i, tot i haver estat força bé, especialment en la primera part al final hem acabat patint i caient a casa seva. Una derrota possible però l'actitud de l'equip ha estat bona i no hi ha massa similituds amb els anteriors dos partits.

Bon partit els dos primers quarts, aguantant les embestides de l'Artés. Parcials de 17-23 i de 14-14 ens posaven amb un 31-37 a la mitja part.

De nou un altre tercer quart dolent ofensivament (només 11 punts) feia capgirar l'avanatatge cap a l'equip local: 54-38. No estem fins de 3 punts i això ens penalitza. Ja entraran però els percenatges no són per tirar coets precisament. Si això li sumem 29 tirs lliures d'Artés versus 19 de SAFA i un parell de tècniques potser massa caseres, tot i un darrer quart molt equilibrat, parcial de 20-19, va fer que el resultat fos aquest -7 que veiem al marcador final.

Seguim! Sisplau, seguim! No abaixem el cap! Aquest cap de setmana nova oportunitat d'anar creixent i agafant el to contra el Girona a casa nostra. Ens hem de fer forts a casa. Però sense nervis, sense pressió i sí amb màxima concentració tots els quarts, tot el partit. Estem a Copa. Ningú va dir que seria fàcil. I lluitem cada partit. Si ho fem així l'encert tornarà i les victòries arribaran. No hi ha cap dubte. La lliga és llarga amb 14 equips i només portem 5 jornades de les 26! així que amunt i força bàsquet i força SAFA!

SAFA - 71 Mataró - 72

Tornem a fallar més que una escopeta de canya i per segon dia hem de tirar de les veus per comentar el partit. Aquest cop sense vídeo per poder-lo veure parlarem de les sensacions del partit a casa contra un clàssic: el UE Mataró.

Les sensacions de veure per l'app del mòbil un parcial inicial espectacular: 33-18. Amb un recital de 5 triples, de 9 punts del Guillem, de 11 punts del Carles... Les sensacions de pensar en la distància que això estava ben encarrilat, però mai fet perquè ja sabem que a Copa Catalunya et despistes i els rivals ja estan de nou aquí.

I de un 33-18 vàrem passar a un parcial del segon quart de 13-16. Podem pensar baix, sí, però podem dir que tancant una gran primera part tot i baixar l'encert. Marxar al vestuari a la mitja part amb un 46-34 al marcador hem de dir que gran primera part.

Però quina segona part ens va sortir! Un tercer quart de 19-25 ja feia aixecar totes les alarmes. Poc a poc Mataró s'anava acostant i després del descans ja no semblava que fóssim el mateix equip. 65-59 més enllà de portar un +7 d'avantatge no reflectia les sensacions.

I lamentablement així va ser. Un darrer parcial catastròfic de 6-13 (difícilment guanyarem un partit a Copa Catalunya anotant tan sols 6 punts en un quart) varen col·lapsar a SAFA. Una llàstima perquè vàrem tenir la darrera opció de guanyar. De fet el partit podia haver ciaugt d'una banda o d'una altra, però el fet és que clarament vàrem perdre la concentració, vàrem anar de més a menys i malauradament ho vàrem pagar. molta tristor entre els jugadors i també entre el públic.

Però bé, 2-2. Només portem quatre partits. Queda tot., tot i més. A seguir jugant una categoria difícil a seguir aprenent de les errades i, sobretot, no tornar-les a repetir. Després les coses podran sortir millor o pitjor però cal anar creixent i acoblant tot l'equip. Ànims!!

Martorell - 43 Escolapis Sarrià - 48

Hem anat de bòlid durant toa la setmana i encara que tard, teníem pendent la crònica del darrer partit de les nostres Guerreras a fora de casa. Partit del passat diumenge a les 4.00 de la tarda a Martorell. Teníem el retorn de la Sofia Gonzalez, però la baixa de la Silvia Mulas. També ens faltava la Laura Portabella però després d'una llarga lesió d'un any també teníem a la Inés Guitart per ajudar a l'equip.

Ja en el primer quart es va veure que seria un partit molt trabat. Ritme estrany i moltes anades i tornades i poc encert per ambdues bandes. Un parcial de 7-10 ens posava per endavant però errant cistelles fàcils i també prepocupats perque una bona anotadora, la Silvia Gibert, de seguida es carregava amb dues faltes.

No varen canviar gaire les coses en el segon quart, potser només una mica més d'encert en l'anotació. Però també per part de Martorell i amb un 16-13 de parcial feia que marxéssim al descans amb màxima igualtat: 23-23. Ja es preveia que aquest seria un partit per patir fins al final.

Tercer quart. Seguíem contagiades del ritme de Martorell i no ens sortíem d'aquí. El partit amb màxima igualtat. Un latre parcial paupèrrim de 10-11 ens posava tan sols un punt per davant a falta d'un quart: 33-34. Les espases en alt i tot per decidir quan tan sols ens quedaven 10 minuts de partit.

I aquí va sortir un final d'infart però espectacular. Què podem destacar de tot el que va passar? Primer una defensa espectacular de la Sofia sobre la seva número 12, acompanyada d'una cistelleta que valia el seu pes en or. Ben tornada, Sofia. Després una Aina Mir que, no tan sols pels 2 puntets del primer quart, sino per la seva consistència durant tot el partit (màxima anotadora de l'equip amb 10 punts) aportant i molt.

També cal destacar l'alternnaça de les dues direccions de joc: la Carla Clemente i la Laia Canaleta van dirigir i aportar (Laia 9 punts en el partit,important amb lo minso que es va quedar el marcador). Però tal vegada la cistella decisiva va ser la de la Carla Peiró, que ja estava quallant un bon partit jugant amb força i impetu però amb criteri. Quan estàvem 3 punts amunt ja entrant en els dos darrers minuts un fantàstic triple després de l'assistència de l'aina Mir (gràcies a la reportera Vivian per copsar el moment) ens posava 6 punts per davant i pràcticament sentenciava el partit: 40-46.

En fi, no especialment bon partit, no gaire ben jugat però sí guanyat. ens posem 3 victòries a 1 derrota i ara ens venen dos partits complicats contra equips que, a priori, estan a dalt de la taula classificatòria després de 4 partits de Lliga: SAFA Claror a casa nostra i la següent viatgem a la difícil pista del Sedis La Seu. Agafem forces i a veure si recuperem a les jugadores lesionades. ànims Silvia Mulas i també a la Carla Clemente que es va fer mal a la ma durant el partit. Ah, i felicitar a la Carla Erroz MVP del partit gràcies a la relació minuts jugats i punts anotats!!

Claret - 78 SAFA - 44

Complicat saber per on començar aquesta crònica. Complicat en un partit que va començar amb quasi 45 minuts de retard esperant les dues prórrogues del partit anterior. Complicat l'ambient que sempre hi ha a Claret per l'equip rival, nosaltres, complicat i nervis. Complicada la rivalitat gracienca i amb un equip on havíem jugat i perdut feia uns dies al Torneig Vil·la de Gràcia.

I tot i que el primer quart el vàrem salvar amb un parcial de 14-10, el segon va ser la devacle total. Un parcial de 24-5 es va deixar completament fora de joc i abatuts. Si va ser molt dur veure-ho des de fora la pista, imaginem que més difícil va ser patir-ho des de dins.

La segona part vàrem intentar reaccionar. Però 23-15 i 17-14 van acabar d'aplastar-nos en vida amb un Claret desmelenat on li sortia tot i a nosaltres res. 

Però, més enllà del joc, més enllà del resultat, més enllà de la imatge, recordem que això NOMÉS és un partit. qui no hagués signat abans de començar la Lliga a Copa Catalana i de saber que ens havíem d'enfrontar amb Santa coloma, Sant Adrià i Claret que després de 3 partits anéssim 2 victòries 1 derrota? Sisplau, mirem més enllà!

Mirem que tenim dues setmanes fins al proper partit. Mirem que anem 2-1 a Copa i que el nostre següent repte és Mataró a casa el dia 21 d'octubre. I que això no acaba més que començar i la Lliga serà llarga dura i hi haurà bons i mals moments. I un equip es pot consolidar a la categoria si sap gaudir de les coses ben fetes quan guanya i aprèn de les errades quan perd. 

Ni érem els millors després de dues victòries de prestigi contra Santa coloma a casa seva i a UBSA a casa, ni som els pitjors quan perdem de 30 contra Claret a casa seva. així que a aixecar el cap, a entrenar bé, a recuperar-se físicament i mental i en 11 dies esn tornem a veure!

Salut i bàsquet!! Més que mai!!

Escolapis Sarrià - 90 Mollerussa - 34

Bon tercer partit del nostre Júnior femení Interterritorial a la Lliga. Aquest dissabte ens tocava a casa contra el C.B. Mollerussa i en aquestes primeres jornades mai se sap exactament de quin peu calça encara cada equip. Però més enllà del que fa cada rival, el més important és com juguem nosaltres i està clar que estem jugant i creixent a la categoria.

Ahir començaven amb tant sols 9 jugadores de camp però de seguida es va veure que estaven posades al partit. Bona defensa i força fluidesa en atac i jugant amb confiança. Després d'un parcial de 10-2 l'equip de mollerussa va haver de demanar el seu priemr temps mort però el quart va seguir de la mateixa manera. Primer quart amb 20-9 i l'única cosa que esn preocupa era la quantitat de faltes personals doncs els àrbitres eren estrictes i pitaven qualsevol mínim contacte.

Si el primer quart va ser bo ofensivament el segon va ser excepcional: 25 punts!! Aquí aportava tothom: Laia, Marta, Gibi, Laura, Carla Peiró, Carla Clemente, Carlota... i les que no anotava ja ho havien fet al primer quart (Carla Erroz i Silvia Mulas). Havíem après el tema faltes i estàvem molt més atentes per evitar faltes tontes. Total un parcial de 25-9 que posava un 45-18 al marcador i sentenciava el partit a no ser d'una davallada en la segona part.

Ara el repte era seguir jugant igual, amb la mateixa solvència tot el partit. I així va ser. tot i tenir un començament de quart més erràtic al final un altre 17-6 deixava clara la superioritat en el joc de les locals i posava el 62-24 al marcador.

I vàrem acabar a tope (potser soc jo però veig una bona preparació física aquest any de moment). Un altre parcial de 28-10 deixava el definitiu 90-34 com a resultat final. Bé, 3 partits amb un balanç de 2 victòries i 1 derrota segurament ja l'haguéssim signat abans de començar la temporada. Veiem un equip molt ben treballat i amb confiança. Sabem que vindran equips forts segur (Manresa, Jac Sants, etc.). Però de moment gaudim del bon joc, el més important de tot.

Per acabar només agrair al Guillem Canaleta que pugués donar-nos un cop de ma i portés a l'equip, un dia on ni el Borja ni el David podien ser-hi i no es va poder canviar la data. De fet, ja sabem que el nostre entrenador és raret i no comunica oficialment les coses però nosaltres l'estimem igual. Són llargs els tentacles de la premsa i clar, les xarxes d'avui en dia hi trobem la informació calenteta calenteta. Així que: Felicitats pel casament Borja!!!

Ah, la guapíssima del costat NO és la núvia. És una tal Júlia Espinar, la nostra estimada ex-entrenadora!!