Avui, dissabte dia 1 de març, era un ajornada de descans per a tot el bàsquet català. Però com que teníem un partit ajornat amb el Vilabàsquert Viladecans he aprofitat per jugar-lo avui. A falta de tan sols 3 partits, si comptem aquest per acabar la Fase 1, anem líders més que mai amb 16 victòries i tan sols 1 derrota distanciades tan sols de 1 victòria amb Collblanc, però que en realitat en tenir l'average particular favorable en cas d'empat ho seguiríem essent.
Tot i així, el partit d'avui es preveia difícil vista la trajectòria que porta darrerament Viladecans, jugant a bon nivell i guanyant, per exmeple, a l'Espanyol a la darrera jornada fora de casa.
De fet així ha estat. en els primers dos quarts s'ha acumulat tot el pitjor que ens podia passar. Per una banda, hem sortit de relax a la pista. Sense esma en defensa, sense sentit en l'atac i això comporta errar-ho tot. Per altra banda, l'encert que Viladecans ha estat increïble amb uns percentatges de tir boníssims i un joc ofensiu molt destacable. Total? Parcials de 14-6 i 20-14 feia que ens anésism al descans amb un correctiu més que merescut: 34-20.
Arrencava la segona part i arribava l'amic Jordi Clemente, sentenciant amb aquestes paraules: "arribo ara perquè segur que han fet una primera part de pena i potser a la segona es posen a jugar a bàsquet". Quanta raó. De fet jo no he fet ni una foto com a protesta del lamentable espectacle de la primera part per la nostra part.
Llavors ha sortit el Xavi Oms, profeta Oms avui, i ha dit: jo això encara no ho dono per perdut. Si comencem a acostar-nos en el marcador, baixaran el seu encert i encara hi ha partit. Després de sentenciar això ha marxat a seure.
Dit i fet. Tercer quart 6-15 i amb el 40-35 entràvem al darrer quart. Aprofitem per donar ànims a la jugadora del Viladecans que amb la mala fortuna d'un xoc fortuit entre caps amb l'Aina Mir s'ha fet força mal al nas i ha hagut d'abandonar la pista.
I el darrer quart ha estat d'aquells arrolladors. Un parcial de 3-21 indica que el nostre encert ha estat el que no havia estat en la resta del partit i la defensa pressionant a mitja pista ha donat els seus fruits jugada darrera jugada i ha acabat desmuntant la resistència del Viladecans.
Total 17 victòria de 18 partits i tan sols ens resten dos partits acasa: contra Castelldefels i contra Minguella. A veure si podem acabar la Fase 1 amb partits sencers de bon joc i no fer només els deures a la segona part. I a la propera crònica us explico el que ve després a la Fase 2. Salut i bàsquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada