Així sí!! Gran Escolapis Sarrià a Copa Catalunya

Després d'un bon inici de temporada, amb victòries convicents contra l'Espanyol i AESE, vàrem tenir una davallada en el joc. I tot i guanyar a Ramon Llull primer o a Vedruna en el darrer partit, dos partits perduts contra Lluïsos i Mollerussa ens van fer adonar que alguna cosa ens passava com equip. Avui però hem vist la millor versió d'Escolapis Sarrià a casa del Claret: 56-75.

Ens ha sorprès el nostre entrandor Paco López traient un cinc titular poc habitual en els 6 partit que portàvem jugats. Però ha funcionat d'allò més bé tot i l'inici estrany. Les rotacions han funcionat con mai i diríem que ja en el primer quart hem vist la millor cara d'Escolapis Sarrià jugant com un equip. Un equip que, quan ha ajustat la defensa i ha atacat amb criteri, ha començat a marcar diferències en el marcador. Retrobament amb la cistella de jugadors que ens fan falta, com Jus Alet i Guille Pascual, han anat consolidant el quart i, fialment, un rush final de Xavi Assalit ham permès tancar el parcial amb un 13-20.

El segon quart ha seguit la mateixa tònica. Tot i la lluita constant que proposava Claret, ens hem mantingut ferms i el joc ha fluït. Quan dèiem que avui tot els jugadors han aportat ha estat exactament així. Si en el primer quart han aparegut el Guille i el Jus, en el segon ha estat en Guillem Canaleta qui s'ha reivindicat: un triple i 5 cistelles de de tir lliure sense error l'han fet el millor del quart, quart que hem tancat amb nun triple espectacular del Xavi Assalit sobre el tmeps que ens posava el 28-40 al descans.

I què veuríem després del descans? Seria Escolapia Sarrià capaç de mantenir el nivell de joc i la concentració? Doncs un parcial de 0-8 amb Jus "Ave Fénix" Alet i Martí Fonollà inspiradíssims, tot propiciat per unes defenses de llibre, han obert el +20 al marcador. Ha estat determinant pel devenir del partit. A la festa s'hi ha afegit un Xabi Gómez (avui sí, infalible en els tirs lliures) que han decantat el partit per si hi havia algun dubte. Parcial de 9-20 (tercer quart guanyat i amb 20 punts) i 37-60 al marcador a falta del darrer periode.

El darrer quart ha estat de tràmit. Típic quart amb estirades desesperades de Claret, amb el Paco parant el partit quan semblava que hi havia algun tipus de reacció i tornada a mantenir la distància de +20 sense massa patiments. Tot i perdre el quart per 19-15 ens hem endut el partit amb solvència. com diria The Mandalorian: "This is the way".

En resum, un Escolapis Sarrià molt superior en el dia d'avui a un voluntariós Claret i que ha posat la cinquena victòria a la classificació. Ara estem tercer a la classificació, empatats amb els segons, Ciutat Vella, que és precisament el pròxim rival de dissabte. Així que a tope de moral per seguir allí dalt amb bon bàsquet. Avui hem fet un pas endavant.

Cadet femení: seguim lluitant

Ja fa quasi una setmana i encara no teníem la crònica del partit del passat dissabte 6 de novembre contra el Gramenet. A vegades les setmanes es compliquen com se'ns va complicar el partit de dissabte. Gramenet venia d'uns resultats estranys: perdre de 4 contra IPSI, però guanyar de 30 contra Lima Horta. anosaltres ens faltava seguir la bona línea dels dos darrers partits.

En arrencar el partit ja es va veure que això no seria un bufar i fer ampolles. Hi havia un parell de noies que ho feien molt bé i mantenien bons atacs a Gramenet. Per altra banda, molta precipitació per part nostra i poca atenció en el rebot. Això va fer que arribéssim al final del primer quart amb un 11-12 desfavorable.

No gaire diferent va ser el segon quart. Tot i millorar el rebot defensiu seguíem perdent moltes pilotes en sacades de banda, de manera incomprensible. Això donava ales a Gramenet que ens va tornar a guanyar el quart per la mínima14-15 i marxava al descans amb un 25-27.

En tornar del descans sembla que vàrem jugar un pel millor, però el partit anava cap a un final d'infart. Tot i el 15-13 favorable de parcial i deixar el marcador a 40-40, la sensació no era dle tot bona. quan en aquest quart ens havíem anat de +8 ens vàrem deixar empatar tontament amb pèrdues inexplicables i precipitació de nou.

El partit es decidiria al darrer quart i per petits detalls. Semblava que ajustàvem millor la defensa, arreglant la jugada seva del bloqueig en d'atac que portàvem tot el partit menjant-nos un cop rera l'altre, però després la precipitació i les males decisions tornaven a deixar el marcador igualat. Finalment 12-10 i 52-50 ajustadíssim al marcador amb alegria final!!

Partit bonic de veure però, si patiu del cor, gens aconsellable. Finalment el partit va caure al nostre favor però també cal recon+eixer que podia haver estat a l'inrevés. Una nova victòria que ens posa amb un 3-1 com a segones de grup consolidant la posició i a punt de començar la segona volta pendents d'un partit ajornat contra el Lima Horta.

Finalment, animar a l'Aina Mir encara recuperant-se del turmell. Cuida't i torna aviat. I donar les gràcies al Jordi i Carla Clemente per venir a veure'ns i donar suport.

 

El Cadet femení progressa adequadament

Ja en teníem ganes. Ja teníem ganes de poder veure un partit en directe i no estar allà amorrats a una pantalla de Twitch per veure el partit. Avui hem pogut acompanyar al nostre equip cadet femní d'Escolapis de Sarrià en el seu partit a casa d'IPSI. En una hora més de migdiada que de partit, les 4 de la tarda, les nostres noies estaven a la pista per veure si la bona ratxa davant de la Penya la podíem continuar avui fora de casa.

Teníem algunes incògnites que ens feien dubtar. Anàvem només amb 8 jugadores i això ens creava una mica d'incertesa sense possibilitat de massa rotacions. Hem sortit al primer quart una mica accelerades però plantant cara a les noies d'IPSI. Amb força errades per ambdues bandes el primer parcial ha quedat una mica curt i només hem pogut tancar-lo amb un +6. Bona defensa tot i que no hem tancat adequadament el rebot.

En el segon quart, poquet a poquet, hem anat trobant-nos còmodes a la pista i ajustant la defensa. De la mateixa manera ha millorat l'encert en atac i tot això ha fet que ens poguésism anar al descans amb un +11 al marcador. Poc a poc semblava que anàvem obrint forat. Quedava, tan sols, la incertesa de la limitació de jugadores.

I, com no, ha aparescut el Pitoniso Oms (també conegut pel Cenizo Oms). Com ja és habitual, ha pronosticat una clara davallada de les nostres noies al tercer quart i una devacle en el quart, perdent el partit. Coneixent la fiabilitat de les seves prediccions, el David Mulas s'ha jugat una ronda de cerveses dient que les nostres noies en el tercer quart no tan sols no perdrien avatatge sino que a més l'eixamplarien.

Cal dir que el tercer quart hem jugat millor que mai. I amb tot això afegint la mala sort que una de les nostres jugadores, l'Aina Mir, que estava quallant un partit més que notable, retrocedint a defensar s'ha torçat el turmell i no ha pogut tornar a la pista.I teníem dues jugadores amb 4 faltes!! Glups! Doncs +14 al final del tercer quart, ronda pendent de ser cobrava i consolidant la probable victòria.

I si amb això no n'hi havia prou les 7 jugadores restants han donat un recital al darrer quart. Amb una sòbria direcció de joc de la Laia Canaleta, una desmelenada Marta Estevan, una sòlida Silvia Mulas, una incisiva i inspirada Silvia Gibert, una participativa Oona Sans, una activa Aina Ruiz i una inspirada Carlota Oms han deixat un marcador final amb +30: 33-63.

Convincent victòria que demostra que el resultat de la Penya no ha estat flor d'un dia i que estem en aquesta Fase 1 per lluitar el liderat. Per cert, volem dedicar la victòria a la Sofia González que avui s'ha aixecat amb febre i no ha pogut venir a ajudar a l'equip. I esperem que l'Aina Mir estigui bé i no hgagi estat res la torçada! Ànims!!

Per acabar la foto final de partit. Teníem al nostre entrenador Ferran i ens falta el nostre segon, en Quim (que tenia partit) però per sort ha vingutl el seu substitut: en Pandi!!

NOTA: com veieu, molta digitalització i històries però l'acta no la tenim i la federació tampoc la penja com sí que fan a les ategories superiors. Anem a pitjor.

Primera derrota, noves reflexions

Curiosament tenim la sensació que ens costa més d'adaptar-nos a la nostra pròpia pista, quan juguem a casa (tot i que ben bé no és a casa), que quan juguem a camp dels rivals. Sigui com sigui, el rival d'aquest passat dimarts 19 d'octubre no era un qualsevol. Era Lluïsos de Gràcia, un equip amb molt d'ofici i molt ben treballat i conjuntat. 

Posats a fer més anàlisis també podem trobar que nosaltres no es que estem en el nostre millor moment com equip. Tenim la baixa per feina fins al febrer de l'Albert Augé. També tenim el Víctor Villareal acabant de sortir d'una lesió molesta i sempre complicada. Si això li sumem que el Cesc Ausió no estava per jugar i el Gerard Díaz es va resentir durant el partit, ens quedàvem amb el Suso com únic pivot disponible.

Sense entrar en detalls de cada quart, el partit va ser intens cada segon. Lluitat en gran part del partit de poder a poder, Lluïsos en cap moment va donar treva. Amb una bona rotació mantenien el to i el ritme a cada quart. Recordava fa 35 anys els duels mítics amb La Salle Gràcia. Semblava que res havia canviat. ni a la pista ni a les grades (i no ho dic en positiu en quant a queixes i permisivitat arbitral).

El partit era igualat però sempre amb un lleuger avantatge de Lluïsos. Es va mantenir així fins que a 3 minuts del final vàrem aconseguir posa rle 60-60 al marcador. Però, curiosament, dues jugades calcades per part de Lluisos (pilota al pivot i després treure cap a fora per línea de fons) van provocar un 3+1 i un segon triple que van tirar per terra tot l'esforç fet. 7 punts a sota i pràcticament sense temps. Tenim la sensació que allí es va acabar el partit i el 65-75 encara és bo pel que va passar a pista els darrers dos minuts.

Darreres reflexions. Tenim la sensació que dles partits que hem vist aquesta temporada potser aquest és el que hem vist a Escolapis Sarrià jugar menys com a equip. Hem mantingut el to gràcies a l'excel·lent plantilla que tenim però entre la pressió i segurament les limitacions comentades a dalt vàrem veure més individualitats que equip.

Finalment, les estadístiques són el que són i no cal obsesionar-se amb elles però sí que donen pistes. Si mirem les nostres com a mínim una reflexió mereixen:

• 36 de 94 en el global de tirs (38%).
• 16 de 21 en tirs lliures (76%)
• 11 de 40 en tirs de 2 (28%)
• 9 de 33 en triples (27%)

Difícilment  amb aquests percentatges podem guanyar un partit i menys quan tenim un rival davant ferm i sòlid.

NOTA: tenim imatges del partit però les estem recuperant de la targeta SD que ha quedat malmesa. En breu actualitzarem.

101 raons per felicitar al cadet femení

Parafrasejant al Sr. Xavi Oms, podem titular clarament 101 raons per felicitar a les nostres jugadores pel partit d'aquest dissabte. Podem pensar que certes victòries és per demèrit de l'equip rival però nosaltres creiem que sempre cal posar en valor i parlar en positiu i la realitat és que les nostres jugadores del Cadet femení ho van bordar davant l'equip de La Penya.

 

Venint d'una derrota ajustada però de la qual segur que vàrem aprendre molt (ja ho vàrem dir a l'anterior crònica) aquest partit de la Penya a casa les nostres Guerreres van sortir molt concentrades. En un tres i no res, és a dir en 3 minuts de partit, havíem posat el 16-0 en el marcador! I el joc i la situació va col·lapsar sense cap mena de dubte a La Penya que no s'esperava tal allau de joc.

El parcial de 35-0 del primer quart i no va ser altra cosa que l'antecedent del 25-2 del segon. I clar amb un 60-2 al descans poca cosa es pot dir més sobre el partit. Totes i cadascuna de les nostres jugadores en cap moment van baixar el nivell ni la intensitat. També es una mostra de respecte vers l'equip rival.

La segona part va seguir la mateixa tònica tot i que, de manera conscient o inconscient, en aquest tipus de partit finalment baixes la intensitat i concentració. De totes maneres el 24-4 i el 17-6 no van fer res més que confirmar l'excel·lent partit d'Escolapis Sarrià aquest dissabte.

Sigui com sigui mai és fàcil arribar a posar la triple xifra al marcador i menys en categoria A. Així que cop de moral i motivació per seguir el camí marcat. Gaudim de la victòria sense pensar que sempre tot serà fàcil ni senzill i preparant-nos bé pel repte del proper dissatbe contra IPSI.

No volem tancar aquesta crònica sense la felicitació a la Silvia pel seu aniversari! I què millor que el vídeo gravat. Salut i bàsquet!

		Q1	Q2	Q3	Q4	Total
Laura	4	4	7	4	2	17
Laia	6	5	2	7		14
Marta	7	2	4	2	4	12
Oona	8	4			3	7
Silvia G.	9	7	2	4	2	15
Silvia M.	10		5		3	8
Carlota	11	2		1		3
Aina R.	13	2	3		2	7
Sofia	14	3				3
Aina M.	20	6	2	6	1	15
CES		35	25	24	17	101
Penya		0	2	4	6	12

Tercer partit: victòria de prestigi

Anem tard amb la crònica per estar de pont del Pilar però no volem deixar passar la crònica del magnífic partit del passat dissabte 9 d'octubre on Escolapis de Sarrià es va imposar amb solvència a casa de l'AESE, una pista sempre complicada.

Els dos primers quarts van estar molt igulats, amb parcials de 21-20 i 17-19, cosa que va fer que anésism al descans amb un +1 al marcador: 38-39. Quarts jugats amb molt d'ofici per ambdues parts on vas destacar en l'aspecte anotador en Xavi Assalit, en Jus Alet i en Xabi Gomez per part d'Escolapis Sarrià.

El partit es preveia igualat i, com comentar el nostre enviat especial a la pista en Josep Solanes, pocs esperaven un recital com el que va donar Escolapis Sarrià a la segona part. Amb un joc coral, del 49-53 que hi havia al marcador a falta de 4 minuts del tercer quart, es va passar a un 49-60 al final de quart, amb un parcial de 11-21 que obria un avatatge que seria definitiu.

A més, aquest cop, Escolapis Sarrià no va baixar la intensitat ni la concentració en cap moment del darrer quart, que va acabar amb un altre parcial 10-17 i que deixava el definitiu 59-77 de resultat final deixant clar on pot arribar aquest equip.

Tres partits, tres victòries i ara ens espera el proper dimarts a les 22.00 a casa nostra un bon repte, rebent a Lluïsos de Gràcia. De moment gaudim de l'equip i de l'ambient que es respira.

Nota final: no volem tancar la crònica sense recomanar-vos la lectura de l'article que ha publicat la Federació Catalana de Bàsquet sobre Xavi Assalit. Us deixem en link: https://www.basquetcatala.cat/noticies/9134 En un bon reportatge es descriu la trajectòria del Xavi que, tot i que la majoria la coneixem per sobre, ens ajuda a valorar encara més al nostre base titular.

Comença la Lliga!!

Després d'un parell de temporades rares, molt rares, esperem ara ja trobar-vos en un escenari post-pandèmia.I amb aquest esperit comencen les nostres Guerreres la Lliga en el seu segon any de Cadet. Seguim a Categoria A i tenim nous entrenadors: en Ferran i Quim. Amb tot això i amb ganes renovades arrencàvem, encara amb limitacions d'aforament, el primer partit de la Fase 1, fora de casa, contra el Diagonal Mar Front Marítim.

Ja ens perdonareu però en aquesta ocasió fem la crònica de memòria, només guiada pel record de la retransmissió pel nostre canal de Twitch (gràcies David Mulas com sempre per estar al peu del canó), doncs no disposem de l'acta.

Ja des del primer quart es va veure un partit força igualat. El parcial de 13-15 ho constata amb claredat. I el 26-25 era el resultat a la mitja part del partit. Potser encara amb una mica de falta de ritme i compenetració, normal doncs portem més de 4 mesos sense jugar un partit, a la segona part Frotn Marítim va aconseguir obrir una petita escletxa en el marcador i va arribar a tenir un avantatge de 9 punts. 

Tot i així el joc i era i el nom de Guerreres el tenim per alguna cosa. Així que com sempre a donar-ho tot fins al final i així va ser. Tot i un pel de permisivitat arbitral i l'enduriment del joc per part de Front Marítim, vam anar retallant i vam arribar la darrer quart amb un 49-41.

Això no s'havia acabat i vam arribar a posar-nos 55-54 a falta de 39''. Fins i tot vàrem tenir l'oportunitat d'avançar-nos en un atac però les imprecisions en ambdues bandes feien mantenir el resultat. Dos tirs lliures encertats a falta de 30'' van deixar el definitiu 57-54.

Bon primer partit per anar agafant el to. El més important, més enllà d ela victòria o la derrota és, primer, haver tornat i , segon, haver competit el resultat durant tot el partit, fins i tot quant estàvem 9 a sota. Pel que hem vist amb els marcadors dels altres partits tot està molt igualat i el que cal ara és anar agafant confiança, anar millorant l'estat físic i seguir, seguir i seguir.

Felicitats Guerreres pel retorn!!