divendres, 11 de maig del 2018

Escolapis Sarrià - 68 CIC - 64

Segona ràfega de fotos del Senior B d'Escolapis en una nova victòria a casa, buscant i lluitant per arribar a final de temporada a la tercera posició de la classificació.

Aquí teniu algunes imatges del partit amb molta emoció i intensitat per part de tothom...

Salt inicial amb el Gerard immens!!
El David en el seu "penúltim partit"!!
L'Adri pressionant al seu millor jugador
Foto de grup complerta, avui sí! Amb Leandro i tot!!
Però els moments estelars tothom sap que no varen ser aquests que heu vis. La realitat va ser una altra...

L'Adri, competència de l'Albert??

L'Albert ho té claríssim...


És que qui té classe té el mànec per la ma...

diumenge, 6 de maig del 2018

Escolapis Sarrià - 77 C.B. Teià - 73

Algunes imatges per il·lustrar una treballada victòria d'Escolapis Sarrià (Senior B de tercera catalana) contra el C.B. Teià per poder mantenir-nos al top 5 de la Lliga.


El salt inicial del Borja en un dels millors partits que li hem vist
El retorn del David Fajardo, aquí enxufant un triplaco
La bona feina de l'Alberto, a més dels dos triples decisius que es va cascar durant el partit
El cadet Guillem Canaleta, cada dia aportant una miqueta més a aquest Senior B (11 punts)
Equip al complert (haurem de posar al Leandro amb photoshop) que fa patxoca

Gaudí - 54 Escolapis Sarrià - 71

Podríem dir que consolidant el títol de Lliga. Un dissabte atípic, estrany, on els nostres entrenadors tenien partit ells just abans del nostre partit, on nosaltres jugàvem en horari atípic (dissabte tarda a les 19:30) i on per acabar-ho de fer, plovia i en jugar en camp exterior no sabíem fins al darrer moment si podríem disputar el partit contra Gaudí o no.

Tot i això, ni la pluja, ni haver pujat a donar suport al Marcel i Borja amb el Senior A d'Escolapis, ni jugar a fora d'hores i en un camp exterior, fa que aquest equip no doni treva i vagi sempre a guanyar. I aquest partit no va ser una excepció. La 23a victòria de la temporada dels 25 partits jugats a la Lliga va caure també al nostre favor.


De totes maneres el primer quart no va ser precisament un quart per emmarcar. Cal dir que Gaudí, que ja sabia de quin pal anàvem, va fer des del principi i durant els 40 minuts de partit, defensa en zona. Però més que atravessar-se la defensa zonal plantejada des del primer moment crec que el parcial perdut per 18-15 del primer quart va ser degut a una mala gestió en la nostra defensa i sobretot en tancar malament el rebot, a més d'algunes precipitacions i polites perdudes. Tot i així el Max feia molt de mal ofensivament (cosa que celebrem) i ens permetia estar ajustats en el marcador. El tir exterior no acabava de funcionar i per això part dels motius de la derrota. Però, escoltant com el Borja, 18 punts en contra són molts punts.

Però això va canviar completament el segon quart. Tot i l'empanada monumental de l'àrbitre (no és que fos casero o no, és que era dolent dolent i desesperadament dolent) vam tancar la defesna, vam apretar en la sortida de pilota de Gaudí i el joc d'atac, liderat amb 10 punts pel Guillem va fluir i vam començar a fer de martell piconador. El 8-24 capgirava el marcador abans del descans: 26-39, tota una declaració d'intencions de cap on aniria el partit finalment.


En tornar de la mitja part un quart una mica més ajustat, més per l'encert de Gaudí i els criteris incomprensibles del senyor àrbitre que per demèrit nostre. Tot i així el vàrem guanyar per 13-16 obrint una mica més l'escletxa i encaminant el partit cap a la victòria final: 39-55. El David Caballol, ja endollat des del segon quart, anava aportant solidesa per trencar la zona un i altre cop. L'Arnau, tot i les faltes, corria bé el contratac i aportava en defensa.

I el darrer quart ja va ser un allau de bones jugades per part nostra, tot i descuidar una mica la defensa (o potser encert per part de Gaudí). El Guillem es va regalar amb unes quantes assistències de fantasia i amb una impossible cistella a aro passat. L'Arnau el va voler imitar i, abans d'autoexpulsar-se per faltes, també en va fer una altra. El David Caballol poc a poc però anar rebent asistències del Guillem i de l'Àlex feia incrementar la seva anotació personal fins als 12 punts en el partit. En fi un bon final: 15-16 i tancar el marcador ja de negre nit amb un 54-71 merescut. Gaudí, cal mencionar-ho perquè no sempre és així, un equip esportiu, net i senyor. Cal felicitar a la seva entrenadora per la bona feina feta. Els valors són tan importants com el joc que es desplega.


I dissabte que ve a tancar la temporada en un partit a l'inici de temporada es preveia decisiu i que ara el volem gaudir: Roser. Sembla que les 3 posicions de dalt estan pràcticament definides (bé Escolapis Sarrià i Guinardó segur que sí) però tancar a casa amb una victòria, que seria la 24a d'un total de 26 partits de Lliga seria un gran colofó per aquesta temporada brillant al Junior B. Us hi esperem a les 12:00 del proper dissabte 12:00.





1 2 3 4
LLUÍS 2 0
GUILLEM 6 3 10 6 7 26
ÀLEX 7 4 2 6
DAVID C. 8 4 4 4 12
MAX 9 6 1 2 9
MARC 10 2 2
ARNAU 11 2 4 2 8
SERGIO 13 3 3
DAVID D. 18 2 2 1 5
POL 77 0
ESCOLAPIS
15 24 16 16 71
GAUDÍ
18 8 13 15 54


Escolapis Sarrià - 75 Mataró - 31

Ahir dissabte vàrem tenir un partit complicat a casa, a Escolapis de Sarrià. Si mireu el marcador potser penseu que va ser un passeig però quan aquest cop parlem de tema complicat és sobretot per la situació durant el partit. Ja vàrem tenir un bon aperitiu d'aquest pal a casa del Mataró a l'anada d'aquesta Fase Regular, però ahir va ser el segon tast. De totes maneres, és un aprenentatge i en aquest món hi ha d'haver-hi de tot. Veure de seguida de què us parlem.

Vam arribar i el partit ja havia arrencat, fins i tot diria que uns minuts abans de l'hora. Anàvem ja pel davant en el primer quart 4-0 i de la mateixa manera vàrem acabar amb un bon joc i un parcial de 8-3 en aquests primers 6 minuts de temps corregut del primer quart.


El segon amb cares noves pel nostre equip amb una molt bona rotació, però el mateix tarannà de bon joc i bones jugades de les nostres noies aquest cop liderades en l'aspecte anotador per la Sofia i l'Alejandra. Un altre parcial guanyat amb 8-2 posava un clar 16-5 en el partit al final d'aqest periode.

Ja en el tercer quart primera acció estranya del partit, molt estranya. Seguíem amb un joc fluid i arrollador mentre l'entrenador de Mataró seguia queixant-se i queixant-se a l'àrbitre (també habitual en el partit d'anada), cosa que ja d'entrada sorprenia doncs la noia no ho feia precisament malament. De fet, si alguna cosa podríem dir és alguna falta no pitada de Mataró, però per simples errors d'apreciació. Però de cop i volta l'entrenador para el partit i fa un canvi! Canvia a una de les seves jugadores amb una esbroncada monumental a la nena que tot el pavelló va sentir i quedar-se parat. Però la sorpresa, més enllà de valorar aquest fet, és que els canvis fora del darrer quart, a no ser que siguin per lesió o cinquena falta personal estan completament prohibits! Dit d'una altra manera: l'entrenador acabava de llençar el partit en el tercer quart dels 8 a disputar, passés el que passés. I en el tercer quart va passar el que havia de passar i seguia passant: nou parcial de 10-4 i ampliació de la diferència en el marcador a 26-9.


El darrer quart de la primera part va acabar amb un igualat 8-8 més per mèrit de les jugadores del Mataró en atac que per demèrit nostre en defensa, tot s'ha de dir. La Carlota va sortir al rescat de l'equip igualat un marcador que d'entrada s'havia posat 2-8 en contra però que gràcies a la igualata final de 8-8 ens portava al descans amb un 34-17 clar.

En el començament de la segona part, cinquè quart, tampoc vàrem baixar el ritme. De fet, al contrari: la fam anotadora va caure en mans d'una espectacular Carla Erroz que amb 6 punts va liderar l'atac de l'equip. Les noies del Mataró, completament desbordades, començaven a jugar dur i a fer faltes possiblement més per cansament i impotència que per mala fe. De totes maneres, el conjunt de pares i pares del Mataró en aquest quart vàrem començar a increpar a l'àrbitre i a queixar-se constantment de qualsevol cosa. Diem de qualsevol cosa perquè la majoria de comentaris, a més de ser fins i tot ofensius, demostraven no tenir ni idea de les normes elementals del bàsquet, com poden ser els passos, els dobles, etc. De totes maneres l'àrbitre va seguir molt correctament i amb molta paciència portant el partit. Per cert, un espectacular 13-6 deixava el partit completament sentenciat si ja ho estava per la infracció dle tercer quart: 47-23.


El sisè quart va tenir la mateixa tònica que l'anterior: joc clar i dominant d'Escolpais de Sarrià, les noies de Mataró superades, l'entrenador queixant-se i els pares i mares augmentant el nivell de queixa ratllant ja la mala educació. Però els fets són els fets i el parcial de 11-4 no el treu ningú. Així que seguim igual i 58-27 al sarró.

Però va arribar el setè quart. I aquí es va acabar el partit. Bé, el partit no pero jugar a bàquet sí. Queixes i més queixes, faltes d'impotència de les noies de Mataró alentades pel mal exemple del seu entrenador i de la colla de pares i mares que els acompanyaven. Amb tot això la nostra entrenadora Júlia Espinar, molt intel·ligentment, va demanar un temps mort només per dia a les nostres noies dues coses: primer, no entrem en provocacions i, segon, qualsevol queixa que s'hagués de fer la faria ella a l'àrbitre. Molt i molt bé. Per a que us feu una idea els que no hi vàreu ser, fins i tot el Delegat de camp va haver d'anar als pares a avisar-los del seu lamentable comportament. Com que aquest quart no es va jugar, de fet es va repartir més que jugar, va acabar amb un 1-0 nostre. Però la feina estava feta i només volíem arribar al final del partit. No podem passar per alt un contratac del Mataró amb perdua de pilota per part de la seva jugadora amb cop de colza inclós a la Laia. Més enllà de ser fortuit o no, cosa en la qual no val la pena entrar, l'actitud de no idemanar perdó ni tan sols interessar-se per la jugadora al terra, denota el que inculca el seu públic i el seu entrenador a les seves jugadores. Una pena, la veritat.


Però, com dèiem, nosaltres a la nostra: jugar a bàsquet. I el 16-4 del darrer quart demostrava que el bon saber fer superar fins i tot les situacions més estranyes amb les que ens podem trobar. Un 75-31 final deixava clara la superioritat sense paliatius del partit i del nostre equip, consolidant així la segona posició del grup, amb les mateixes victòries i derrotes que el líder Argentona però amb l'average en contra. Només podem dir que felicitats a la feina ben feta i força per afrontar els dos darrers partits: el proper dissabte dia 12 a casa Parets i tancar la temproada a casa contra Maristes.



1 2 3 4 5 6 7 8
LAIA 6 3 2 5
ALEJANDRA 7 2 4 4 5 15
SILVIA M. 10 4 2 6
CARLOTA 11 6 2 8
AINA R. 13 3 1 4 8
AINA M. 20 2 2
SOFIA 23 4 2 2 5 13
CARLA E. 31 2 3 6 2 5 18
Escolapis 8 8 10 8 13 11 1 16 75
Mataró 3 2 4 8 6 4 0 4 31

MVP: aquest cop crec que merescut tan per la seva aportació com per l'ajuda que sovint ens dona venint de l'altre equip. Carla Erroz, excel·lent partit, tant pel que fa a l'anotació com pe joc desplegat. Un pplaer tenir-te en el nostre equip.

dimecres, 25 d’abril del 2018

Viladecans - 46 Escolapis Sarrià - 94

Se comenta, se dice, se rumorea... així començaven algunes cròniques dels vells temps. Aquí doncs es comenta que Escolapis de Sarrià té una insaciable sed anotadora. Es diu que a Viladecans van estar estelars amb una producció ofensiva fora de qualsevol barem. Es rumoreja que si no ens haguessin tret partits, ben guanyats, als despatxos, en aquests moments seríem líders amb dos partits d'avantatge amb les segones, Argentona.

I és que fer 18 puntassus en un quart de 6 minuts a temps corregut a la categoria B dels Mini no està a l'abast de tothom. Una sortida en tromba que descol·locava a un equip ens havia plantat cara a casa i l'havíem guanyat per sota dels 20 punts de diferència. Però amb la Carla Clemente i l'Alejandra Bonmatí al capdavant (cadascuna amb 5 punts en aquest quart) van liderar un quart estratosfèric: 6-18.


El pistó no baixa i sense deixar refredar el partit en el segon quart aconsegueixen clavar un 2-10 que deixava tocades a les de casa: 8-28. Ja havíem superat l'avantatge aconseguit al final del partit a l'anada a casa nostra. 

Però com dèiem les de Viladecans tenen bon promig anotador i en el tercer quart es van revifar anotant 9 punts. Això en un altre cas hauria estat més que suficient per guanyar el quart, a no ser que et trobis un equip a davant que sigui capaç de clavar-te de nou 18 punts en el transcurs del quart!! Brutal. Ara tornava a destacar la Carla Clemente (7 punts) i l'Aina Ruiz (7 punts més) amb cistelles de dos i tres punts ambdues. El 9-18 obria més escletxa: 17-45.


Viladecans no es rendia. No penseu que estàvem jugant contra un mal equip. Aquest cop, en el darrer quart de la primera part, ens van anotar 10 punts i ens van guanyar el quart per 10-8. Encara sort de l'aportació destacada dels 6 punts de la Laia Canaleta amb dues cistella de dos i encertada també en els tirs lliures. De totes maneres marxàvem al descans amb un 27-53, quasi doblant a Viladecans.

Al retorn del descans un quart lluitat amb Viladecans de tu a tu: 8-10 mínim per les nostres que seguia mantenint intacte l'avantatge: 35-63. Aquí un protagonisme absolut de la Carla Clemente de nou (8 punts en aquest quart) que, juntament amb els dos tirs lliures de la Laia Canaleta, eren les anotadores en aquest periode.


En el sisè quart la unitat B de Viladecans no va funcionar. Segurament les rotacions i el cansament van acabar de fer caure l'equip de casa i sense anotació a favor Escolapis de Sarrià s'enduia el quart per un clarísism 0-11. Aquí van anotar totes les jugadores en pista, fet destacable, liderades per la Silvia Mulas amb 4 punts. El 35-74 trencava qualsevol esperança de remuntada a falta dels dos darrers quarts.

Un quart de transició que vàrem perdre per un poc significatiu 8-4, donava pas a l'espectacle final amb un quart on també demostra que hi anem des de l'inici fins al darrer moment: 2-13 amb una Laia Canaleta de nou amb 6 punts liderant el quart i tancant el marcador final amb el conegut 46-92. Què més podem demanar? Bon joc, anotacions increïbles, bona defensa, concentració, intensitat... ho tenim tot i encara podem crèixer més!! Felicitats noies!! I sobretot entrenadora Júlia !! Quin equip has polit en aquests anys que portes amb elles. Estic segur que el teu mestratge és un exemple pel Lucas Bonmatí, el teu segon entrenador.





1 2 3 4 5 6 7 8
LAIA 6 6 2 2 6 16
ALEJANDRA 7 5 2 2 9
SILVIA M. 10 2 4 6
CARLOTA 11 2 2
AINA R. 13 1 7 1 9
CARLA C. 15 5 7 8 2 2 24
AINA M. 20 4 2 6
SOFIA 23 3 2 2 3 10
SILVIA G. 30 4 2 2 2 10
Escolapis 18 10 18 8 10 11 4 13 92
Viladecans 6 2 9 10 9 0 8 2 46

MVP: crec que els 24 punts de la Carla Clemente van decantar aquest cop clarament la balança del MVP del partit, tot i insistir (i no és per quedar bé) que l'eqip sencer ha estat a un nivell increïble.


La Lliga al sac!

Faltaven 3 partits per acabar la Lliga del Junior. Aquest era el nostre partit número 24 dels 26 partits dels que consta la Lliga. A inicis de temporada la vèiem com una marató, plena d'espectatives i de dubtes sobre si aquest equip, plagat encara de base per jugadors cadets de segon any, tindria l'entitat suficient per afrontar una categoria B amb molts jugadors de 2 anys més grans que ells. Una temporada amb un equip reforçat i on recordem ara es va fer una excel·lent pretemporada ja el 3 i 4 de setembre a la Cerdanya.


Però aquest dissabte era el dia de confirmar-ho. Màxima espectació entre tots els assistents i seguidors incondicionals de l'equip. Després de 23 jornades i amb dues victòries d'avantatge sobre el segon classificat, a més de l'average a favor, aquest dissabte 21 era el dia per donar un pas definitiu en la consecució d'aquesta Lliga. Jugàvem a casa, un fortí inexpugnable fins al moment per cap equip rival. Jugàvem contra Sant Ignasi, un equip que anàvem guanyant bé fora de cas aperò que vam acabar patint a casa seva i guanyant molt apuradament. Però sí: aquest dissabte era el dia.


Primer quart: per emmarcar. D'aquells quarts on l'equip jugar amb criteri, amb una fluidesa i sentit del bàsquet que fa goig veure'ls jugar i una compenetració envejables. Serietat i solidesa defensiva completen els adjectius d'un quart immillorable. El 22-4 posava les coses molt de cara i eren una clara declaració d'intencions. Un inspiradíssim Marc Pons aprofitava les bones assistències del Guillem Canaleta i del Lluís Oms i liderava l'atac d'aquest quart amb 8 punts.


En el segon quart, conscient o inconscientment, vam baixar una mica les prestacions. Potser vam donar el partit ja per bo. La veritat és que el teníme controlat. També el Borja i el Marcel van aprofitar per fer rotacions. Sense fer un quart excel·lent quan la cosa es va complicar una mica i Sant Ignas s'acostava een el marcador dos triples del David Díaz van permetre poder mtenir el còmode avantatge del que disposavem i guanyar el quart in extremis per 12-11. Així que anàvem al descans amb certes garanties: 34-15.


En tornar del descans vam tornar a tenir seriosos problemes per atacar la zona que esn feien ja des del segon quart. Tot i això vam poder córrer un parell de contratacs i l'encert de l'Arnau Sánchez ens va permetre mantenir les distàncies. Vam perdre però el quart per la mínima: 13-14 i això ens posava a falta del darrer quart amb un 47-29, de fet els 18 punts aconseguits en el fantàstic primer quart.


Alguns ja donaven la victòria per feta a falta d'un quart i ab un +18. Alguns acostumen a perdre's el millor: la victòria la consecució del títol de Lliga i l'emotiva celebració celebració Algus marxen veient el llum al final del tunel pensant-se que és la salvació i tal vegada sigui una altra cosa. Però els seguidors incondicionals es queden i gaudeixen del final del partit. I així va ser.

L'inici del darrer quart va ser molt erràtic per ambdues bandes. Seguia atragant-se la zona de Sant Ignasi i Sant Ignasi seguia sense gaire idees en atac. Però poc a poc, punt a punt, amb un parcial de 0-8 van acostar-se al marcador reduint l'avanatatge a un 49-37. Però va ser un miratge. Quina millor manera hi ha de trencar una zona que a base de triples. I els dos triples consecutius de l'Arnau Sánchez i del Guillem Canaleta van sentenciar el partit, la victòria i la Lliga. Final digne de campions i per una vegada sense patir.


La celebració posterior va ser bonica. Tots els jugadors en rotllana celebrant la gran victòria. Avui hi érem tots, fins i tot el Miguel Sánchez lesionat acompanyant a l'equip com tant cops ha fet i celebrant la Lliga que evidement també és seva. I també el Lucas i l'Humbert que tans cops durant l'any ens han vingut a donar un cop de ma quan calia. I avui també el Jacobo, un altre cadet prometedor de primer any, que ens havia vingut a ajudar en aquest darrer partit. La foto fa patxoca!! Històrica.


I res. Gaudir d'aquest moments d'una temporada que encara no s'ha acabat. Ara tenim el pont de aig pel mig però com dèiem estem segurs que el nostre equip no ens fallarà ni a casa Gaudí el proper dissabte 5 de maig ni tancant la temporada a casa contra Roser el 12 de Maig. Així que si aconseguim un 24 victòries i 2 derrotes millor que millor. Sempre a aspirar al màxim. Felicitats!!



1 2 3 4
LLUÍS 2 2 2 4
GUILLEM 6 6 2 3 11
ÀLEX 7 2 2
DAVID C. 8 2 2 4
MAX 9 2 2 4
MARC 10 8 8
ARNAU 11 1 6 5 12
SERGIO 13 0
OSCAR 16 3 3
DAVID D. 18 6 3 2 11
POL 77 0
JACOBO 00 0
ESCOLAPIS
22 12 13 12 59
ST. IGNASI
4 11 14 11 40