Virolai - 44 Escolapis Sarrià - 55

Aquest cop hem deixat passar dos dies expressament abans de fer la crònica. Dic expressament perquè les sensacions just després del partit sempre acostumen a ser distorsionades i si es deixa passar un temps prudencial i s'analitza el partit amb més calma segurament les coses no són ni tan blanques o tan negres, sino que admeten moltes tonalitats de grisos.

I gris va ser el partit. això sí. Un partit molt estrany. començàvem amb les baixes d'entrada del Lluís Oms (per temes acadèmico-laborals) i també la ja coneguda del Miguel Sánchez (recuperant-se de la seva espatlla). A més teníem al Guillem Canaleta tocat en un turmell d'una torçada en l'entrenament de dimarst amb el sénior.

Però el partit no va ser gris per això. Va ser gris segurament perquè davant teníem un rival fluix: a l'anada els havíem guanyat de 49 punts (crònica). Això segurament es devia fer confiar amb allò de "aquest partit està fet". Però per altra banda el joc de Virolai és molt caòtic: joc ràpid, anàrquic, amb pèrdues constants de pilota, anades i vingudes, intents infinits de triple sense posició... i va passar el que pitjor ens anava: que ens vam acoblar al seu joc.

Només així s'entén d'entrada la multitud d'errades en les passades, en la precipitació de les accions, en la mala selecció de tir, etc. Només així s'entén que en una pista que donava goig de veure féssim tan sols 11 punts en el primer quart i 13 en el segon. Tot i així, en un altre partit ens haurien matxacat, aquí a la mitja part anàvem per davant amb un 18-23 favorable. només amb una mica més d'encert i criteri estaríem 15 o 20 punts per sobre.

En el tercer quart va sortir el Guillem Canaleta per veure si així podíem aserenar el joc. Però l'equip estava contagiat i jugàvem a ratxes. El Guillem també va errar dues passades fàcil i no trobava el ritme per l'equip, que seguia estàtic i desaparegut en atac. Si bé ens vàrem posar 14 punts per sobre a la meitat del quart, vam acabar guanyat el quart amb un 15-16 que posava el marcador a 33-39 favorable, però només de 6 punts.

I en el darrer quart van saltar totes les alarmes. Després d'un començament erràtic per ambdues parts, Virolai en un partit estil "correcalles" va poder encadenar 2 contratacs seguits i per primer cop, sí per primer cop, els va entrar un dels infinits triples que van llençar. Resultat? Es varen posar 43-41.

En mig d'aquella devacle de joc caòtic, que nomes afavoria les poques possibilitats que tenia Virolai per guanyar el partit, podem destacar un fet positiu en el nostre equip: no ens vàrem posar nerviosos. Al contrari, sembla que Escolapis de Sarrià en situacions complicades aconsegueix aserenar el joc i jugar amb una mica de criteri. La defensa seguia ferma i la inconsistència de Virolai en atac va deixar clar que el triple miraculós havia estat flor d'un dia i des del 43-41 fins al final del partit tan sols van ser capaços d'anotar un sol punt. Mestrestant nosaltres amb un parell d'atacs ben jugats i explotant els tirs lliures que ens donava l'equip contrari amb les múltiples faltes vam fer un parcial de 1-12, deixant el partit amb una diferència que a 5 minuts del final era inexistent: 44-55.

Diuen que de tot s'aprèn. "Un partit lleig" comentava el Lluís Tort. "Un partit on hem tingut aquell moment de calma i no hem perdut els papers quan ells s'han posat per davant" comentava el pare del Max Calzada. No comentava res, però tenia una cara de mala òstia, el Borja Costa. Després sí que comentava que "per alguna cosa aquest camp no és fàcil pers rivals. Aquí Guinardó només va guanyar de 7".

Com us deia al principi, fer la crònica un parell o tres de dies després dona perspectiva i relativitza les sensacions. També a la primera volta vàrem fer partits grisos contra Santa Coloma o Badalonés, però després vàrem tornar a ser nosaltres amb un joc exquisit. És difícil mantenir un nivell alt i constant en una Lliga de Junior B on hi ha 26 partits. Esperem que la lliga no se'ns faci massa llarga i podem mantenir l'avantatge que tan bé ens hem guanyat.

Per acabar-ho de fer, la jornada ens va sortit quasi rodona: Roser i Guinardó van perdre els seus partits. Així doncs, dos dels tres rivals més directes que teníem més a prop els hem distanciat una mica més: nosaltres estem amb 13-1 mentre que Roser i Guinardó estan en 10-4, però La Salle Gràcia segueix en 11-3 més aprop.

Però, què volem? Volem guanyar la Lliga o volem jugar bé i ser un equip aquest primer any d'aprenentatge a la categoria Junior amb molts jugadors encara cadets? Els entrenadors (si més no un) dirà clarament jugar millor i fornar-nos com equip. Alguns pares potser diuen guanyar la lliga. Jo ho tinc clar: AMBDOS!! Proper partit a casa contra Santa coloma dissabte 10 a les 12:00. No val a badar!! a per totes!!

		1	2	3	4
GUILLEM	6			6	8	14
ÀLEX	7	2	2		2	6
MARC	10		2			2
MAX	00			2	3	5
SERGIO	13			1		1
OSCAR	16		2			2
DAVID D.	18	7	3	2	3	15
DAVID C.	8		2	2		4
ARNAU	11	1	2	3		6
POL	77					0
ESCOLAPIS		10	13	16	16	55
VIROLAI		11	7	15	11	44

Escolapis Sarrià - 62 La Salle Bonanova - 18

Ahir dissabte dia 3 al matí vàrem tenir el quart partit de les nostres Mini a la Categoria B1 de la Fase Regular de la Federació Catalana de Bàsquet. Aquest cop contra La Salle Bonanova. No era el mateix equip al que ens vàrem enfrontar a la Fase Prèvia sino que era el seu equip superior.

La veritat és que varem sortir una mica erràtiques. Semblava que el canvi d'hora (aquest cop eren les 10:30) no ens estava anant bé. Mentre que en defensa fèiem bona feina semblava que en atac no acabàvem de concretar les bones situacions que disposàvem. Tot i així un gran Carla Clemente en aquest primer quart, amb 7 punts, ens donava un primer avantatge de 10-4 favorable.

Com ja comença a ser habitual volíem veure les rotacions del segon quart. Com es pot veure pel segon parcial les defenses van estar per sobre els atacs, deixant a l'equip de La SalleBonanova sense anotar. Però el nostre encert no va ser res de l'altre món. Tot i així, l'Alejandra Bonmatí va liderar l'anotació en aquest quart amb 4 punts i va permetre posar un parcial de 5-0. Això feia que el marcador s'obrís una mica més amb un 15-4 favorable a les nostres.

El tercer quart va tenir més la pinta del primer que del segon. Un parcial de 8-2 anava allunyant a l'equip de Bonanova i ja s'intuïa un desenllaç favorable a Escolapis de Sarrià. I llavors va aparèixer en el darrer quart de la primera part una gran Carlota Oms que amb dues cistelles després de robar la pilota i un triple en atac (7 punts) va permetre que marxéssim al descans amb un clar 11-0, que feia que el resultats es posés en un insalvable 34-6.

A la segona part, el cronista es va haver de desdoblar cap a altres partits que els Escolapis tenien aquell dissabte. Concretament cap a l'escola Virolai on l'equip Júnior masculí jugava allí per mantenir el liderat. De totes maneres, fonts ben informades ens comenten que el partit es va endurir una mica per part de les jugadores de La Salle Bonanova, però les nostres noies van seguir igual, qual piconadora encistelladora i van anar guanyant quart a quart de tota la segona part i deixant a les rivals en una anotació de tan sols 18 punts en tot el partit.

Només així s'entén el fantàstic 62-18 que serveix per donar-nos moral, després del dur cop va ha suposat la pèrdua del partit anterior a Lliçà com molt bé es diria "als despatxos". Quan tinguem tota la informació al respecte i el veridicte final ja ho exposarem en una post al blog.

Però tanquem la crònica amb aquesta victòria contra La Salle Bonanova i ara una setmana de descans (el proper dissabte no hi ha partit per ser el cap de setmana de Carnestoltes) però sempre amb els entrenaments on sempre hem de donar-ho tot i seguir millorant molts aspectes del nostre joc per seguir creixent.

Finalment, com haureu vist en aquesta crònica hem fet un pas més i hem incorporat fins i tot vídeos d'algunes jugades del partit. Tot això no seria possible sense el gran col·laborar i reporter gràfic del blog el senyor David Mulas, que sempre està al peu del canó quna el necessitem.

		1	2	3	4	5	6	7	8
LAIA	6	2			2			2	2	8
ALEJANDRA	7		4					2		6
OONA	8									0
CARLOTA	11	1		2	7		2		2	14
AINA R.	13		1	4			2			7
CARLA C.	15	7		2		4	3		5	21
SOFIA	23				2					2
AINA M.	20									0
GALA	24							4		4
Escolapis		10	5	8	11	4	7	8	9	62
La Salle		4	0	2	0	0	4	6	2	18

Lliçà - 21 Escolapis Sarrià - 51

Aquest cap de setmana partit que es preveia complicat. Primer jugàvem fora de casa. Segon, era en diumenge i a les 9:00 del matí a Lliçà. I per acabar-ho de fer, teníem la mala sort que la Silvia Mulas s'havia torçat el turmell el divendres ajudant a les noies d'Escolapis contra el Thau. Si volíeu res més no teníem a la nostra superentrenadora, la Júlia Espinar, per guiar-nos en el partit.

Tot i això, per la part positiva comptàvem amb l'ajuda del David Fajardo com entrenador. I com que aquest equip desperta passions fins i tot el Quique Duarte i Borja Costa havien matinat un diumenge per venir a donar-nos suport. I, com no, la família Mulas al complert (David, Sonia i Silvia) vam acompanyar-nos tot i no poder jugar la Silvia. A més, l'Oona Sans i la Carla Erroz reforçaven el nostre equip!!

Amb tot això què podíem fer? Doncs, PARTIDAZO! Amb el David Fajardo repassant les darreres instruccions detallades que li havia deixat la Júlia i amb la Silvia a la banqueta mirant com escalfaven les nostres jugadores supervisades pel nostre segon entrenador en Lucas Bonmatí, el públic incondicional estava a la grada esperant l'inici del partit.

Primer quart dur. Molt treballat i molta intensitat per ambdues bandes. No tant d'encert pero Escolapis Sarrià sense perde-li la cara al partit en cap moment. Hem arribat a la Federació per quedar-nos i la categoria B1 ja comencem a saber quin pa s'hi dona. Un 4-5 molt igualat tancava un primer quart treballat a tope on el David Fajardo estava a sobre de cadascuna de les nostres noies.

No descobrirem res si diem que en el segon quart les nostres noies van sortir igual. I com ja acostuma a passar mentre nosaltres no tenim unitat A i unitat B aquí Lliçà va baixar una mica. I en aquests moments Escolapis no perdona: un 1-9 ho reflectia al marcador amb un allau de joc en atac i un col·lapsament del joc de Lliçà. El 5-14 onejava en el marcador virtual acumulat.

De nou quart imparel i de nou tornava la igualtat. La intensitat, la velocitat i la pressió feien comentre errades. Potser també les cistelles eren extremadament dures. Només així s'entén un parcial de 1-2 favorable que permetia, això sí, ampliar un pelet més l'avantatge: 6-16.

Per acabar de trencar el partit, la tònica es va repetir en el darrer quart de la primera part. Piconadora Escolapis de Sarrià de tal manera que vam deixar a Lliçà sense anotar i nosaltres vam fer 12 punts. El marcador sembla ja no superable al descans: 6-28.

En tornar del descans un nou quart trabat. Lluita, lluita i més lluita per ambdues bandes. Nosaltres mantenint el tipus i Lliçà no donant-se per vençudes bonic. Tampoc es va donar per vençut l'àrbitre però amb un apreton dels que deixen senyal va haver de parar el partit i sortir corrent cap els vestidors. Devia anar molt apurat per no poder ni acabar el quart de 6 minuts de temps corregut. Pobre. Després de l'incident un 2-2 de parcial i mantenir l'avantatge: 8-30.

Sisè quart i nou atropellament en quant a joc ofensiu i pressió defensiva. Fins i tot en quant a rebot potser dels partits que hem estat millor, donant-nos segones i terceres oportunitats. Només així esposa un 0-11 de parcial, obrint a un 8-41 en aquests instants el partit. Fantàstic.

Per arrodonir-ho ens faltaven encara dos quarts on poder gaudir del joc de l'equip. Aquest setè quart va tenir la peculiaritat de ser molt curt en el marcador i errar moltíssimes cistelles que semblava que literalment els ars les escopien. Semblava impossible que tantes entrades se sortíssin pràcticament de dins. El joc, meravellós. Però clar, amb tata errada només vam poder guanyar amb un 2-6, tot i que el partit i marcador estaven sentenciats: 10-47.

I per acabar un quart molt estrany. Per moltes coses. Tot anava més o menys igualat, doncs Lliçà havia deixat les seves millor jugadores per donar-ho tot al final del partit. Però a mig quart van expulsar per 5 faltes a la Carla. Llavors, com que l'Aina havia hagut de marxar per indisposició, vam haver de fer rotació amb el que ens quedava a la banqueta i, potser per això, potser per veure el partit guanyat o potser per el desajustament defensiu va ser l'únic quart que vàrem perdre: 11-4. El partit estava tancat i un 21-51 ho deixa palès en el marcador final.

Grandíssim tercer partit de les nostres Mini i posant-nos a to a la categoria. Després de 3 partits anem segones per diferència de punts i amb ganes de seguir competint i aprenent. De nou gràcies David per la feina i el suport i la Júlia a la distància seguitn telemapaticament el partit. Dissabte més i una mica més tard: 10:30 a casa contra La Salle Bonanova (el seu equip A).

		1	2	3	4	5	6	7	8
LAIA	6		2		2		2			6
ALEJANDRA	7		5						2	7
OONA	8						4			4
CARLOTA	11	2					2			4
AINA R.	13	3		1	1			4		9
CARLA C.	15			1	4			2	2	9
SOFIA	23		2			2				4
AINA M.	20									0
CARLA E.	31				5		3			8
Escolapis		5	9	2	12	2	11	6	4	51
Lliçà		4	1	1	0	2	0	2	11	21

No podíem tancar la crònica amb dues imatges: per una banda la foto d'equip, aquest cop amb l'absència inusual de la nostra entrenadora però amb l'agraïment al David Fajardo. I en segon lloc un reconeixment al Borja i al Quique pel recolzament aquest diumenge al matí.

Ripollet - 31 Escolapis Sarrià - 56

Partit avançat a la joranda, doncs com que en breu hi haurà l'estada a París del Lluís Oms i Guillem Canaleta, hem pogut bellugar el partit a aquesta jornada on no hi havia Lliga. Partit a fora i teòricament assequible donat el partit d'anada a casa (vegeu crònica anterior) però, com tots, s'ha de jugar i més fora de casa. Força ambient a la graderia on els jugadors de Ripollet s'havien portat la seva claca per animar-los.

Partit força erràtic a l'inici per ambdues bandes. En 4 minuts no hem anotat i ells, a empemtes i rodolons, han aconseguit 5 punts. Un 5-0 que no ens feia posar nerviosos doncs es constatava clarament que era més demèrit nostre que mèrit de Ripollet. I així ha estat. A partir del minut 5 hem encadenat un parcial de 0-21 on Escolapis ha passat per sobre de Ripollet. La zona que en els primer moments els havia resultat efectiva s'ha trencada amb dos triples l'Arnau Sánchez i, si això, li sumem la bona defensa nostra i el gran domini del rebot en atac i defensa, s'entén perfectament que el quart hagi acabat amb un clar 7-21.

El segon quart ha tornat el desencert atacant. Només que no haguéssim errat algunes cistelles fàcils haguéssim obert una escletxa en el marcador molt més àmplia de la que hem tingut en aquest periode. Tot i així un 7-9 favorable feia que marxèssim tranquils al descans amb un 14-30 on es veia la superioritat en tots els aspectes del joc d'Escolapis de Sarrià.

El tercer quart s'ha embarrullat una mica amb moltes faltes per part de Ripollet i molta pressió defensiva que també els col·lapsava el seu joc d'atac. Tampoc hem estat fins en atac, tot i les aportacions del David Caballol i Guillem Canaleta en aquest quart. Un altre mínim avantatge en el parcial amb un 9-10 ens permetia mantenr i ampliar una miqueta més le marcador per poder arribar al darrer quart sense cap patiment: 23-40.

El partit estava sentenciat pràcticament però el darrer quart se'ns ha fet llarg. Més per les reiterades protestes, queixes i fins i tot una tècnica (només una) a Ripollet que per patir en el marcador. Aquest darrer periode però hem estat molt bé, amb sang freda i sense entrar en el joc de Ripollet. A més un encertat Arnau des de la línia de 3 punts ha permès tornar a fer un marcador digne del bon joc d'atac que estàvem fent i tancar el partit amb un parcial de 8-16, posant el definitiu 31-56 al marcador.

Una nova victòria en aquesta joranda avançada i el que és més important, el bon joc de tot l'equip i la sensació de robustesa que dona, ara també en camp contrari. Les 13 victòries i tan sols 1 derrota ho demostren. Esperem seguir aquesta molt bona tònica, començant per la propera setmana a fora de nou a casa Virolai.

		1	2	3	4
GUILLEM	6	8		6	2	16
ÀLEX	7		2			2
MARC	10					0
MAX	9		2			2
LLUÍS	2				2	2
SERGIO	13					0
OSCAR	16		3		2	5
DAVID D.	18	3			1	4
DAVID C.	8	2		4	2	8
ARNAU	11	8	2		7	17
POL	77					0
ESCOLAPIS		21	9	10	16	56
RIPOLLET		7	7	9	8	31

Post crònica: tot i la marxa d'alguns suporters a mig partit (veure foto 1) altres han aguantat fins al final, tot i la imatge de fredoliques que donen (veure foto 2).

Foto 1: a la fuga

Foto 2. Les fredoliques

C.B. Roser - 36 Escolapis Sarrià - 39

Per tancar la darrera volta un desplaçament difícil: casa de Roser. Difícil perquè són segons classificats amb 10 victòries i 2 derrote-38. Díficil perquè tenim pressió perquè si ens guanyen es posaran líders 11-2 amb nosaltres. Díficil per l'autèntic skating que tenen en lloc de pista de bàsquet. Però aquí venia el Junior d'Escolapis de Sarrià a no deixar-se sorprendre i així hem sortit.

De bones a primeres ja s'ha vist amb les primeres patinades que això seria complicat. Defensivament estàvem força bé però en atac gens. Entre la pista, la seva defensa que més semblava una zona que una individual i la manca d'encert en tir de dos o de tres, hem arribat al primer quart amb un 10-8 desfavorable.

El segon quart ha seguit la mateixa  tònica. Tot l'equip aportant en atac però moltes errades en atac i seguíem amb 0 cistelles des del perímetre. Ni un tir de dos punts des de fora la zona ni tampoc des de la línia de 3 punts. Tot i així ehm aconseguit un 8-11 a favor que ens feia anar al descans amb un ínfim avantatge de 18-19. Marcador més que curt. Aquesta anotació habitualment la fem en un quart qualsevol a casa nostra. Ara s'entèn els minsos marcadors que hem vist jugant en aquesta pista.

Si pensàveu que el tercer quart seria el detonant on arrencàvem i ens marxàvem en el marcador, aquest cop esteu equivocats. Posats a fer marcadors esquàlids aquí teniu un 7-6 que posava les coses al final del darrer quart en un 25-25. Tot ens ho jugaríem al darrer quart. I encara que us sembli increïble seguíem amb 0 cistelles de tir exterior. No és precisament que Roser en portés gaire més. A més la defensa en aquest quart per part de Roser s'havia endurit amb la permisivitat total de l'àrbitre. Veuríem com acabaria això.

I darrer quart d'infart. Hem sortit molt i molt bé. El Miguel ha robat un parell de pilotes i ha culminat dues entrades que ens donaven una mica d'avantatge al marcador. Penseu que en aquest camp i amb aquest marcador 5 punts són sovint una barrera infranquejable. Però llavors hem tingut molta mala sort. Amb aquesta situació i en una jugada ben tonta el Miguel, quan ja havia robat una nova pilota se li ha sortit l'espatlla de lloc. Només de veureu ja ens feia mal fins i tot a nosaltres. El partit s'ha detingut força estona i quan s'ha vist que no hi havia remei, el pobre Miguel s'ha quedat queixant-se de dolor ea les grades veient el final del partit, al qual fns al moment tant havia aportat ell.

Faltaven 7 minuts i el marcador estava ajustadíssim. Anàvèm entre 1 i 3 punts amunt tota l'estona i cal dir que Roser en cap moment s'ha posat pel davant. Llavors, per primer cop en tot el partit ens han entrar dues cistelles de tir de dos punts: una del Guillem Canaleta i seguidament una altra del David Díaz. Tot i així el +1 i +3 seguia essent la tònica i a falta de 1 minut i 20 segons estaven les espases en alt. Lluitàvem cada rebot i ens deixàvem la pell a cada pilota. Creiem que hi ha hagut clares faltes en les penetracions  però l'àrbitre ja no estava per pitar res. Llavors, en una d'aquests pilotes lluitada i treta cap en fora, ha arribat el primer i únic triple de tot el partit: un triple des de la cantonada que ha pogut convertir el Guillem posant el 34-38. A falta de 1:16 4 punts era una escletxa infinita. Però ell han seguit apretant i l'àrbitre sent permisiu. 36-38. Finalment ha pitat una falta sobre el Guillem el qual ha pogut convertit 1 tir lliure posant el 36-39. I a falta de 7 segons han intentat una jugada desesperada amb un triple sense posició ni sentit i el partit ha acabat.

Gran lluita. Gran victòria de prestigi i gran tancament de la primera volta de la Lliga amb 12 victòries i 1 derrota. A més distanciem a els més immediats perseguidors, deixant a Guiinardó, Roser i Salle Gràcia a 2 victòries (10-3). Amb bastant menys haguéssim signat abans de començar la temporada al junior B. Però ara que ens heu acostumat caldrà seguir així a la segona volta. Una segona volta que serà dura amb partits molts exigents fora de casa amb els altres rivals directes. No s'ha de baixar la guàrdia i a seguir fer-ns gaudint de bon bàsquet, Mercel i Borja!

		1	2	3	4
GUILLEM	6	1		4	6	11
ÀLEX	7	2				2
MARC	10		2			2
MAX	00		2			2
LLUÍS	2		2			2
SERGIO	13					0
MIGUEL	12		3	2	4	9
OSCAR	16					0
DAVID D.	18	2			4	6
DAVID C.	8	3				3
ARNAU	11		2			2
POL	77					0
ESCOLAPIS		8	11	6	14	39
ROSER		10	8	7	11	36

En tancar aquesta redacció, ens han arribat notícies del nostre enviat especial a l'Hospital de Sant Pau. Espatlla colocada a lloc i ja amb més bona cara. 3 setmanes per recuperar-se i a tope en breu. Gran Miguel!!