Yucay

Avui dilluns 7 d'agost sí. Avui sí que ha estat un dia tranquil i més descansat que els altres. Ens hem aixecat tard (bé tard, jo a les 6:00 a.m. però els nens sobre les 8:30 a.m.) i per esmorzar havia anat jo al mercat a comprar uns pans, queso andino i palta (alvocat). Així que hem fet uns entrepans i ja teníem la idea d'anar a Yucay.

A Yucay hi ha el Museo Vivo. La Maryuri (profesora de l'Institut i amiga) m'havia aconsenllat anar-hi doncs l'han obert fa uns 4 mesos i és un museu vivencial on t'ensenyen com es fan de manera tradicional les coses del Valle Sagrado de los Incas.

Hem agafat una combi des del Terminal i en 15 minuts ja hi érem. A l'entrada de Yucay trobem aquest museu. Hem arribat sobre les 10:00 i no hi havia ningú. De fet la noia de recepció ha fet un parell de crits avisant que arribàvem. Llavors s'ha posat tothom als seus llocs i hem arrencat la visita.

En la primera parada hi havia tota l'explicació i exemples del teixit inca i com s'elabora. Des de la creació de les llanes fins als teixits més ben acabats fent servir l'estil tradicional. També t'expliquen com es fan els diferents tintes usant la cochinilla o bé productes vegetals i les seves combinacions.

Un altre dels stands més destacats era el que explicava com es podia distingir els diferents tipus de llana d'alpaca, vicunya o llama de les falses artificials.

Després venia un lloc on la noia explicava com es treballava la plata i com es polien les pedres precioses per crear joieria. Interessant veure les diferents qualitats de la plata i com aconseguien formes molt artístiques.

Hi havia altres stands molt interessants on cada especialista et feia l'explicació corresponent: instruments musicals, vestits tradicionals, armes inques i la seva construcció, vegetals i plantes i els 3000 tipus de papes que tenen, etc.

I el darrer i potser dels més interessants era veure tot el procés d'elaboració de la chicha de jora a partir del blat de moro i la creació de la frutillada posteriorment. En fi, un matí descansat però veient i aprenent coses d'aquesta terra dels inques.

Al migdia hem deixat escollir al Guillem i Laia on anar i han decidit tornar a Corralitos a menjar un plat de Salchipollo i salchipollito respectivament. La Rosa s'ha fet una milanesa de pollo i jo un chicharrón de pollo.

Per la tarda hem acompanyat al Hno. Vadillo a la part de la finca, uns terrenys que té La Salle Urubamba amb plantacions de blat de moro i també amb vaques i cria de cuis. Hem fet un recorregut per tota la finca (només la plantació de blat de moro té 13 hectàrees) i el Hno. Vadillo ens ha anat explicant idees de futur per millorar la finca i per veure si encaixaven en algun projecte nostre o de Proide per anys següents.

Total hem passat una tarda entretinguda i ara fent temps per anar a sopar. Demà ens toca una visita que a mi em fa molta il·lusió, tot i l'aturada per la vaga: la visita a Pampallacta, l'Institució Educativa alto andina que hem estat treballant els 5 darrers anys. 

Chinchero

Avui diumenge és dia de mercat i dia de descans. Així que hem fet el que toca. Per una banda descansar una mica després del tute que portem i, per l'altra, anar al mercat de Chinchero que diuen que és molt bonic i vistós.

El concepte de descansar comença per aixecar-se una mica més tard i en lloc de sortir escopetejats cap a algun lloc, anar tranquilament a esmorzar a Antojitos, lloc perillós per els esmorzars que preparen. De moment ens hem contingut i potser només jo m'he demanat un "desayuno cusqueño" que consta que dos tamales, un platan fregit, formatge i un ou ferrat.

Els altres no s'han quedat curts, amb l'hamburguesa amb formatge i ou ferrat, la Laia amb un sandvitx de salchipapas i la Rosa un megacroisant de xocolata amb el seu suc de taronja.

Ben alimentats hem anat a busca rel autobus que portava a Chinchero. Com ja sabeu el transport aquí és força barat. Per fer 30 km hem pagat un bitllet de 3 soles cadascun (no arriba a un euro això). També cal dir que si l'autobus s'omple doncs a aguantar-se i a apretar-se.

Quan hem arribat a Chinchero hem fet una volteta pel poble i hem anat pel camí d'accés al Parque Arqueológico de Chinchero abans de passar pel mercat. Cal dir que el "camí d'accés" hem fet servir la que es coneix com la ruta Emiliano-Mari-David :)

Quan hem entrat i estàvem mirant les primeres wakas, ens ha aparegut un vigilant dient-nos que havíem entrat per a dalt i si ens havien "picat" els "boletos". Jo li he dit que no, que de fet anàvem cap a la ruta inca de Chichero a Urquillos però que si volia "picar-los" cap problema. Ens ha dit que sí i quan els hi he ensenyat ens ha marcat el meu i el de la Rosa i llavors m'he donat compte que curiosament havíem agafat els boletos dels nostres cosinets Mario i Núria (els Zaragoza) en lloc dels del Guillem i la Laia. Quina errada! El vigilant ha estat comprensiu i ens ha deixat passar igualment. I no faré més comentaris en públic.

A dins hem mirat una mica la immensa esplanada de Chinchero, l'esglèsia colonial i també les senyores que tenen les "papas" al sol per deshidratar-les. Després ens hem anat per l'escala cap avall a veure les altres wakas i a agafar un tros del camí inca. Encara em segueix impressionant com els inques treballaven la pedra sense conèixer el ferro i les hores de treball que hi havia d'ahver per aconseguir aquestes formes tallades a les pedres.

Pel camí inca hem trobat uns quants chanchitos i mules que estaven per allí pasturant, així com dues alpaques. Seguint el camí i desviant-nos a l'esquerra hem anat a parar a la waka més gran de tot el complex i on ja poca gent s'hi acosta doncs queda una mica apartada. Allí hem pujat la Laia, el Guillem i jo mentre la Rosa ens feia la foto des d'abaix.

Després, rodejant aquesta waka hem trobat un altre treball a la pedra interessant on hem aprofitat per fer meditació i altres equilibris estranys per part d'alguna... D'aquí hem retornat al camí inca per anar a trobar el mercat de Chinchero.

Per allí ens hem trobat una dona, que no sé pas d'on venia (el camí ve de la Vall, Urquillos, i hi ha 800 metres de desnivell fins a Chinchero) i anava cap a mercat. I era venia xino xano com si res...

Quan hem arribat al finald el camí ens hem adonat (bé de fet ja ho sabíem només ho hem constatat) a l'altitud a la que estavem sobre el nivell del mar: 3.765 metres sobre el nivell del mar.

Hem anat finalment cap al mercat que, tot i ser molt vistós en colors, tampoc ens ha sorprès tant com altres coses deles que hem vist durant aquesta setmana llarga que portem fent les visites al Valle Sagrado de los Incas.

Ja vist tot eren les 12:30 i hem decidit tornar cap a Urubamba a dinar. Autobus de tornada ui en 45 minuts estàvem a Urubamba. Volíem a anar al restaurant Los Delfines però curiosament estava tancat i desallotjat!! Aquest han canviat 3 cops de lloc en els 5 anys que porto venint.

Com que jo estava frisant per un bon ceviche hem anat a Pa mi Gente que recordava que també el feien molt bo. De fet llavors m'he demanat una Causa acevichava que ha fet les delícies del paladar...

Finalment, no sé si ha estat un dia de massa descans tampoc. el que sí és cert és que l'he aprofitat com els altres. La tarda a descansar i a veur ecom planifiquem els 3 darrers dies per Urubamba, que dijous ja tornem.

Cusco

Avui dissabte 5 d'agost hem anat cap a Cusco per acabar de veure i gaudir de la ciutat. Ahir havíem fet una primera passada després de venir de Sacsayhuamán i avui volíem acabar de fer un recorregut pels carrers i també comprar alguns records al mercat.

Hem arribat cap a les 9:30 a.m. i primer hem anat a fer un re-esmorzar a una cafeteria de l'Avenida del Sol. Sí, he dit bé: una cafeteria. Potser un bar més modern dels que tenim costum per anar, sobretot perquè feien un expresso que val la la pena. I dels sucs us en poden parlar el Guillem i la Rosa. Clar que del croissant calent farcit de pernil i formatge, la Laia.

Després hem anat cap a la Plaza de Armas a fer-nos la tradicional foto amb El Inca. Ja començaven a concentrar-se de nou els professors per prendre una resolució assamblearia de què fer amb la nova i darreraproposta del Govern. Això no acabarà bé. Els professors estaven indignats ara perquè a la reunió del divendres on la Ministra havia pres les decisions d'augmentar el sous base i altres coses, no hi havia hagut cap representant dels mestres. Total que després de 49 dies de vaga indefinida, tot sembla indicar que els mestres del Cusco continuaran de vaga la propera setmana. I, a més de que suposa això a tot el territori, s'acosta la xifra dels 60 dies on els alumnes, teòricament, si no tenen classe perdrien tots un curs sencer segons la llei.

Deixant la Plaza de Armas, hem anat cap al Barri de San Blas on hem fet parada obligada a la Piedra de los Doce Angulos y també a la paret del carrer del costat a buscar el puma i la serpiente...

Després de passejar ua mica pels carrers de Cusco hem enfilat Avenida del Sol aval per anar al mercat de sourvenirs a firar-nos. I clar que ho hem fet. Records, algunes coses que els feia il·lusió al Guillem i la Laia i una bona estona passejant entre les interminables tendes i regatejant per al final estalviar-nos mig o un euro. El divertiment d'aquests llocs.

Però cal dir que la segona part del dia ha estat més gastronòmica. Si més no hem retornat a La Chomba, el restaurant que tan bé m'havia aconsellat el meu amic Lucho d'anar, on hi ha pocs o cap turista i fan comida criolla de veritat.

I a les fotos em remeto: Rosa, chicharron de chancho. Guillem, asado de res. Laia i jo, Costillar frito de chancho. Tot això amanit amb una bona cusqueña de 620, aigua i una frutillada. Què més podem demanar per 97 soles (uns 25 euros tots quatre).

A la tarda hem tornat cap a Urubamba amb una combi a Pavitos i hem estat preparant aquesta entrada al blog fins l'hora d'anar a sopar. Per sopar hem anat al Cafe Plaza Pizza Wasi, la pizzeria de la Plaza de Armas d'Urubamba. Ja he advertit a la família que era una pizzeria on anaven extremadament lents però que el resultat valia la pena. I així ha estat. Sovint triguen, però avui han batut el record. Quan hem arribat la senyora ha hagut d'anar a cridar al pizzero doncs no hi era. Ha vingut un altre senyor a demanar pizzes per emportar i li ha dit que impossible. Després de posar la lenya al foc, preparar la massa, tallar-la, agregar els components i anar fent pizza a pizza havien passat 55 minutets. Com us deia, el resultat però val la pena. Crec que la millor pizza al forn de llenya semiesfèric de tota Urubamba actualment. I així tanquem el dia.

Urubamba 2017: memes

Com que som una mica imcompresos, aquest post el posarem aquíi no al projecte Urubamba perquè potser algú no l'entendria... Des de les tradicions del gran Xavi M (el arquitecto) i Emiliano L. (el Barbas) de passat any els memes han estat un motiu de festa al Projecte Urubamba.

Així que aquí recopilo els d'aquest any 2017 ja que quan els veig em parteixo. Posarem l'original i el meme per recordar la jugada.

Primer, el senyor David el Gnomo. Foto original, com no, fotent-se un àpat infinit. Meme de l'artista Emiliano sempre amb la predisposició que el caracteritza:

Segona, Rafa el Gato Chino. Debut estelar del Rafa en els memes amb la medició realitzada a Pampallacta a una pobra nena. Sobren les paraules per definir l'obra, altre cop del gran artista barroc Emiliano.

Tercer, Xavi la vedette. Sense comentaris. Quan uns suposats amics et fan girar en el trajecte de Chinchero a Urquillos sempre penses que és per animar-te i fotografiar-te. No perquè són perversos i mals amics... Emiliano el Barbas de nou en acció.

Per finalitzar, debut de l'artista novell Xavi Sensei. La veritat és que l'obra "David el nazi" era fàcil si partim de l'original que facilita les coses.

Et trobem a faltar Xavi Arquitecto!

Sacsayhuamán

De moment estem complint tot el planificat. Avui hi havia una prova de foc. Després d'un dia dur, meravellós però esgotador a Machu Picchu aixecant-nos a les 3:00 a.m., avui tocava també llevar-nos aviat per anar a Sacsayhuamán, una altra de les meravelles dels Inques situada sobre Cusco mateix.

Per arribar-hi disposàvem de nou de l'ajuda inestimable del Hno. José Luís Vadillo, que molt amablement ens ha acompanyat i fet de guia excepcional en tot el recorregut. Ja no sabem com agrair-li tot el que fa per nosaltres ara i pel Projecte Urubamba sempre.

(C) Laia Canaleta, 2017

Però primer era aixecar-se a les 7:00 a.m. esmorzar alguna cosa i viatge cap a Cusco, però aquest cop via Pisaq ja que així quan passéssim pel davant de Sacsayhuamán demanaríem baixar. I així ho hem fet. Hem saltat de la combi (força carregadeta i amb un viatge prou llarg i pesat) i ens hem trobat en un mirador excepcional de Cusco.

(C) Laia Canaleta, 2017

La Laia avui no fa la crònica però sí que ha fet de nou de reportera gràfica i veure que les fotos són quasi totes seves. Per començar mireu les de les 3 creus i les vistes panoràmiques de Cusco.

Un cop presses les panoràmiques corresponents, ja hem entrat pròpiament a Sacsayhuamán. El més espectacular d'aquestes construccions és la mida de les pedres que es van usar per la seva construcció i com van aconseguir els inques el nivel d'encaix entre elles i també com les van traslladar fins aquí dalt de Cusco a uns 3500 metres d'altitud.

(C) Laia Canaleta, 2017

L'esplanada que queda entre una part de les construccions i l'altra part amb unes wakas impressionants també és espectacular. Com no, la Laia s'ha trobat unes llames i alpaques per aquí i vinga acostar-se i fer fotos.

Per poder veure bé la mida real de les roques és molt millor fer fotos i comparar-se amb qualsevol persona per intentar comprendre l'esforç i valor de les construccions. Així doncs, aquí teniu la bestiesa de roques i la comparació amb nosaltres.

Després hem passat a veure la part del Trono del Inka i una altra part molt divertida com és el Suchuna (o tobogan). Aquí la Laia s'ho ha passat pipa amb aquest tobogan natural.

Hem vist moltes més coses: moltes wakas, tunels excavats entre les roques a modus de laberint, construccions antigues per temes d'aigua i la seva canalització... en fi una cosa molt diferent a Machu Picchu, Pisaq o Huchuy Qosqo però que per això mateix és complementari a les altres visites.

D'aquí hem baixat caminant fins la Plaza de Armas, on hi havia una manifestació força gran i després hem passat pel Mercado de San Pedro on hem fet uns sucs i per acabar una passada ràpida per Cusco hem passat pel davant del Qorikancha. Estàvem força cansats dels dos dies seguits i hem decidit anar a dinar per allí i tornar cap a Urubamba, doncs la nostra planificació ja contemplava anar demà dissabte a Cusco a mirar les coses amb més calma.

Per acabar, aquesta nit hem tingut un sopar amb la Comunitat de Germans on el Hno. Manuel i el Hno. Vadillo ens han agraït l'estada aquí amb ells i tot el temps de dedicació que portem. Per nosaltres és un autèntic plaer poder compartir tot això.

Machu Picchu

Avui dijous 3 d'Agost m'he despertat a les 3:15 de la matinada, per agafar el tren de les 5:00 del matí que anava cap a Aguas Calientes! Graciès al germà Vadillo que ens ha portat fins a l'estació de tren a aquestes hores de la matinada. Quan hem arribat allà ens hem ficat a la cua, mentres veiem els peruans com corrien per agafar el primer lloc de la fila! Despres de 10 minutets ja hem pogut entrar al vagó. Quan ens han dit els nostres seients, ens hem trobat que tots estavem separats! Però amb el domini d'idiomes del papa i sobretot del Guillem ens hem pogut canviar els lloc. El vagó dels peruans, anava tot ple, tothom estava dret i apretat!

Quan hem arribat a Aguas Calientes, haviem d'anar a agafar l'autocar hi havia una cua que quasi ni es veia el final! Però quan hem arribat allà no sabiem que fer, i el papa ha anat a preguntar, i llavors un policia ens ha preguntat si ja estavem aquí, o sigui que si haviem fet la cua, i el papa ha dit: "Si, si, claro" i llavors ens hem saltat tota la cua!!!😱😱

Despres de saltar-nos tota la cua, hem pujat a l'autobus, i al cap de trenta minuts ja erem a dalt.😃 Hem anat a la cua per entrar (aquesta si) i hem entrat al Machu Picchu. Ha sigut impressionant quan hem vist aquestes runes inques i aquestes muntanyes... Primer de tot hem anat fins la caseta del centinela que es el lloc típic on es fan les fotos al Machu Picchu.

Despres de mirar una mica tot, hem decidit pujar cap al Intipunku. Quan hem arribat a dalt, hem fet unes quantes fotos, i cap a baix. Ja erem a baix, i una mica cansats i per això, hem anat a un lloc on hi havien llames i hem reposat una mica mentres feiem fotos a les llames.

Quan ja eren les 11:30, hem decidit marxar, hem agafat l'autobus, que per cert no hi havia gens de cua i hem anat cap a baix. Quan hem arribat, hem anat a l'estació de tren, per preguntar si ens podien canviar l'hora del tren, perque teniem al tren a les 6:30 de la tarda!! I al final si que ens el han canviat! Hem anat a dinar, perque teniem el tren a la una i mitja del migdia. Hem anat a dinar a un restaurant de Aguas Calientes.

Quan hem acabat de dinar, hem anat a l'estació, hem entrat i ens hem esperat 30 minuts. Quan ja erem a dins del tren, ens han donat un tros de pizza. Al papa i a mi ens han tocat els seients numero 1 i 2 que eren els ultims de l'ultim vagó. Al cap de mitja hora, ha entrat un senyor disfressat ballant, i quan s'ha anat, ens han fet un "pase de modelos".

Hem arribat cap a les tres a Ollantaytambo i hem anat a buscar les combis per tornar a Urubamba. Hem arribat cap a les 4:00 p.m. Hem passat la resta de la tarda a casa jugant a cartes i mirant les fotos que haviem fet. (entre el papa i jo vam fer 420 fotos)


Vam anar a sopar aviat, ja que ens haviem despertat a les 3:00 a.m i el divendres ens esperava un altre dia força cansat.