Sorpresa final del pre-aleví femení

Avui les entrenadores del pre-aleví ens han volgut donar una sorpresa als pares en el darrer dia d'entrenament. Així que les 4 cracks (Júlia, Carla, Júlia i Paula) ens han preparat una cançoneta de comita xulíssima. Aquí us la deixem gràcies a la col·laboració de la Rocio.

Després s'han fet la foto de família totes juntes!! Fantàstic ambient.

Immillorable final de temporada

El millor final de temporada per una temporada immaculada pel nostre gran equip d'Escolapis  Sarrià A pre-aleví femení. Incre´ïble temporada que han fet no perdent ni un partit ni en la Primera ni en la Segona Fase. En la Segona Fase jugant en un quadre one staven les millor de la Primera Fase. I per rubricar aquesta temporada avui un finl de festa immillorable amb la celebració del Bàsquet que ha fet el Consell Escolar de l'Esport de Barcelona.

Però primer hem fet un dinar de germanor, doncs la diada per les alevines era per la tarda. Així que ens hem ajuntat l'equip A i B d'Escolapi Sarrià i hem fet un dinar plegats amb merescuts obsequis a totes les entrenadores. Tampoc s'havia vist mai que en el triagnular final hi haguessin dos equips de la mateixa escola. Això demostra la bona feina feta per les entrenadores en aquest grup pre-aleví que promet de cara a futur.

Ja en el terreny esportiu teníem a Jesuïtes Sant Gervasi- Escola infant Jesús "A", Escolapis de Sarrià "B" i Escolapis de Sarrià "A". Per sorteig suposem primer jugaven Infant Jesús contra Escolapis Sarrià B, després Escolapis de Sarrià A contra Infant Jesús i finalment tancava la jornada un bonic duel entr eels dos equips d'Escola Pia.

I les coses han anat millor impossible pels equips de l'escola i més concretament pel nostre equip. Primer les noies d'Escolapis de Sarrià B han guanyat en un gran partit a Infant Jesús. Gran nivell del nostre equip que, recordem, era el seu primer any en el bàsquet.

Després els ha tocat a les nostres noies. Com que els triangulars se juguen a 3 quarts i no a 6 com ens tenen acostumats els partits normals, veureu que els marcadors us poden semblar enganyosos però clar hem jugat la meitat del temps. Tot i que les copes i les medalles ja les teníem i tots teníem clar que havíem estat les millors de la temporada, les nostres jugadores i entrenadores no donen treva i en el primer partit han esclafat poc a poc però sense pietat a l'Infant Jesús. Un primer quart de 7-0 i un segon de 18-3 ho deixaven sentenciat i demostrava la diferència entre un equip amb el qual no ens haviem enfrontat mai. Marcador final de 35-5 (creiem) marcava la diferència. Què més podíem demanar que cloure la jornada amb els dos equips d'Escolapis de Sarrià enfrontant-se en el tercer partit per una no oficial victòria i ser el millor equip de tota Barcelona en el pre-aleví femení del Consell Escolar.

Curiosament, no sabem per si eren les amigues companyes rivals o què, però les nostres noietes de l''A" van sortir més nervioses i desencertades que mai. Ja sabeu res de l'altre món però els 4 primers punts els va fer Escolapis Sarrià "B". De seguida però vam igualar el marcador i amb dues cistelles més ens vam posar 8-4. Quin partit tan bonic. Quin joc tan bo feien els dos equips i quina qualitat tècnica, treballada als entrenaments dia rera dia i sesisó rera sessió, es veia a la pista.

L'experiència de l'A i també molt més conjuntades ja que porten molt més temps jugant juntes i entrenant finalment va decantar el partit i el marcador amb un clar 32-15 i així tanca runa temporada invictes en qualsevol partit oficial.

Tancar només de nou donar les gràcies primer a les nostres xicotes. La seva feina, esforç i compenetració fa que tinguem un futur prometedor per endavant. Seguiu així i arribareu lluny. En segon lloc a les entrenadores. Les coses mai surten per casualitat i la perseverància, la tenacitat, la constància, l'estar a sobre cada moment i cada entrenament fa que tinguem unes nenes bones però sense aquesta formació no serien ni la meitat del que són. Per acabar al grup de mares i pares, supporters incondicionals, que sempre estan al peu del canó, que sempre hi un disposat a ajudar i cobrir quan un altre no arriba. Aquest trinomi ha estat i serà la garantia s'èxit de l'equip.

Per cert, es reclama merendola i festa d'aigua pel proper dimarts 20. Aquí lo dejo....

Es que m'han dit... crònica a distància

Es que m'han dit que hi havia un partit de pares contra fills a Escolapis on els pares dels cadets d'Escolapis de Sarrià tenien la seva darrera oportunitat de conservar el regnat de victòries fins ara als enfrontaments. M'han dit que les apostes però estaven en contra: la més favorable un 3 a 1. El fitxatge de Dusko Tort Ivanovic no feia millorar les espectatives. De fet al contrari. L'equip reclamava un Željko Obradović però ens vam haver de quedar amb això donades les pretensions econòmiques d'aquest segon i que el primer ens sortia regalat.

I m'han dit que el partit no va estar malament. M'han dit que els cadets van anar a mig gas per no desfondar una plantilla curta de pares. M'han dit que l'àrbitrutxu va ser completament parcial i ni així es va poder fer res. He sentit que el fitxatge de darrera hora, Angelo Serrani, un pivot italià veterà vingut a menys, ho va donar tot però tampoc va ser suficient. Els 18 temps morts demanats per Dusko per a que l'equip pugués agafar alè de les ampolles d'oxigen que tenia sota la banqueta tampoc va ser efectiu. I sort que el dolent de l'estirpe Canaleta treballava i no es va ni presentar perquè sino la pallissa hauria estat descomunal. Ni l'ajuda d'un ja entrat en edat Marcel (o Anthony??) va poder fer res. I mira que m'han dit que van posar lastre a l'equip cadet, incorporat al breaker Borsa... Només els moviments tècnics (a càmera lenta però tècnics) del Caballol Senior van donar un punt de dignitat a l'equip de pares. Si això ho arrodonim amb un pericu Díaz (clar! d'un club sense equip de bàsquet) i un (rei) Arturo destronat i desfondat, la derrota va ser on quan van voler els cadets. Final d'etapa.

En fi, el millor m'han dit que va ser la foto d'equip i el bon rotllo. El cronista va anar a cobrar l'aposta clara feta a favor del cadet per poder pagar el dinar on l'entrenador, ja acomiadat, ni es va presentar. Lamentable imatge per un final decadent. Amb l'envalentonament del vi i la cervessa encara un inconscient Oms parlava d'una revancha a setembre... Oh my God, quina manca de realitat i el que fa l'alcohol...

Els xuletons de Girona van tornar a demostrar qui eren els amos del dia i les cames de xai qui eren els losers. Per parlar de cames però tenim al hobbit Borja que va haver de posar-se una sabata del 49 per poder entrar el peu...

En resum, un dia espectacular amb una cohesió d'equip, entrenadors i pares que ratlla l'excel·lència. I això va més enllà de qualsevol altre cosa. Gran temporada i com diria el Gran Wyoming, i la que ve més però no millor perquè és impossible.

Sant Miquel - 42 Escolapis Sarrià - 53

Si pensàveu que per una petita ultratrail de 85 km del cronista ens quedaríem sense la darrera crònica d'una temporada meravellosa, anàveu ben equivocats. Gràcies al reporter gràfic, David Mulas, i als comentaris recollits deles jugadores i supporters incondicionals aquí tenim la darrera crònica d'una temporada immaculada: 6 victòries a la Primera Fase i 11 victòries a la Segona Fase.

El que seria el darrer partit de la temporada (ja ens temíem que el partit a casa de Shalom no es jugaria) va començar com sempre amb les nostres lluitadores a tope! Una sortida en tromba de la Laia (6 punts en aquest quart) i de tot l'equip amb la intensitat habitual ens va permetre ja posar-nos per davant en el marcador en aquest difícil camp: 7-11.

Vam seguir en el segon quart fent la piconadora. La Carla Clemente substituïa a la Laia en l'aspecte anotador (6 punts en aquest quart), ben secundada per l'Aina Mir i la Sofia, que eixamplaven el marcador amb un parcial de 6-12, obrint ja un forat de 13-23.

Les noies de Sant Miquel, com ja va passar en el partit d'anada, no es donaven per vençudes i seguien lluitant cada pilota. Però l'aparició de l'Aina Ruiz (8 punts en aquest quart) va aixafar totes les esperances que Sant Miquel pugués tenir: 4-14 contundent per marxar al descans amb un marcador còmode de 17-37.

No vam estar al partit però la segona part va ser estranya, sobretot pel seu final. El quart periode va ser poc anotador, tot i la bona feina de la Silvia Mulas (4 punts en aquest quart). Un altre quart guanyat per un exigu 4-6 deixava el marcador en 21-43.

I en el cinquè quart va tornar a aparèxier la Laia Canaleta amb 6 puntets que ens permetia guanyar el cinquè dels sis quarts del partit: 8-10. El 29-53 deixava el partit més que decidit a falta del darrer quart.

I del darrer quart... res! Res perquè no sé què va pasaar exactament (vosaltres direu) però quan dic res és res!! Ens van clavar un 13-0. Pensàvem que el partit s'havia acabat? Ja estàvem al vestidor? Final de temporada? Sigui com sigui l'accient del 13-0 només va servir a Sant Miquel per maquillar el marcador a un 42-53 final, donant-nos la oncena victòria consecutiva a la Segona Fase i permetent-nos acabar invictes la temporada dins de la Categoria Pre-aleví del Consell Escolar.

Ara a esperar la merescuda festa de celebració el dia 17 de juny a les instal·lacions de la Mar Bella. Amb un partit menys hem estat clares campiones de la Segona Fase, jugant contra els millors equips classificats de la Primera Fase i assolint uns resultats increïbles. Gràcies Júlia per fer crèixer i crear un equip que dona gust veure'l jugar.

		1	2	3	4	5	6
LAIA	6	6				6		12
ALEJANDRA	7							0
SILVIA	10			2	4			6
CARLOTA	11	2		2				4
AINA R.	13			8	2			10
CARLA	15		6	2				8
AINA M.	20		4			2		6
SOFIA	23	3	2			2		7
Escolapis		11	12	14	6	10	0	53
Sant Miquel		7	6	4	4	8	13	42

Escolapis Sarrià Jr - 82 Piera - 45

Donat que no tenim l'acta i, a més, el partit contra el Bàsquet Piera va ser un autèntic bany per part del Junior d'Escolapia Sarrià, creiem que per tancar la temporada millor un bon conjunt d'imatges que expliquen per sí soles el partit viscut, el darrer partit de la temporada.

L'Arnau tenia el dia i ho enxufava tot!

L'Ivan tampoc es quedava enrera!

Tornem-hi! Immortalitzat amb la foto!!

Retorn de l'Òscar amb bons minuts!

L'Òscar deixant enrera a qui li sortia...

Guillem fent de les seves!

Una altra penetració impossible!

Això és rebotejar!!

Un bon contratac!!

Una pinya aquest equip!!

I el que menys pesa...vola!!

Foto al complert! Gran equip!!

Aprofitem des d'aqui per desitjar-li el millor a l'Ivan, doncs se'n va a viure a Valladolid i l'any que ve no estarà a l'equip. De totes maneres mantindrem el contacte!! Sort Ivan!!

Escolapis Sarrià - 70 Joventut Les Corts - 55

Aquest dissabte era el darrer partit de la Fase Regular a Categoria A2 pel Cadet d'Escolapis de Sarrià. Encara no és el moment, però si tirem 4 mesos enrera estàvem iniciant-nos en Categoria A2 una mica espantats i nerviosos. No sabíem si estaríem a l'alçada. Els nostres entrenadors Marcel i Borja deien que sí... Ara, després de 14 jornades a la categoria, hem vist que estem a nivell i, tot i que hem tingut victòries, derrotes o prórrogues i sigui quina sigui la classificació final, podíem haver guanyat a qualsevol com haver perdut amb qualsevol. I avui ha estat un clar exemple. Nosaltres no ens jugàvem res (bé, l'orgull), però Joventut Les Corts s'ho jugava tot. Per ells una victòria era quedar segons en la classificació i poder anar a Fases. Ho sigui que anaven a per totes...

Però nosaltres hem sortit molt bé. Semblava que Escolapis de Sarrià volia oferir una victòria a la darrera jornada tant als seus entrenadors, com als suppoters incondicionals, com a ells mateixos. La veritat és que ens ho mereixíem tots. Així que un triple del David Díaz, un altre del Guillem Canaleta i una intensitat ben aplicada amb un joc molt fluid de tot l'equip han obert un marcador de 10-0. Hem seguit igual tot el primer quart amb aportacions de tot l'equip defensivament i també en atac...Max, Sam, David Caballol... Total, un 20-9 ho diu tot del quart realitzat.

El segon quart ha començat de manera força diferent. Passada una cistella inicial nostra, hi ha hagut una sequera anotadora pràcticament de 3 minuts. El 22-11 s'havia isntal·lat al marcador i semblava que no s'en volia anar. Joc molt trabat on les defenses i els errors superaven clarament als atacs. Però uns quants tirs lliures del Guillem Canaleta (100% de tirs lliures en el partit, Borja!) han permès obrir una mica més l'escletxa i guanyar el parcial: 11-9. Ens anàvem al descans amb un clar 31-18.

A la mitja part hem estat conversant amb el Profeta Puit i el Gafe Oms. El Profeta Puit, clarivident sempre, vaticinava que si arribàvem a 50 punts la cosa estava feta. El Gafe Oms, pel contrari, ja començava a apuntar la davallada física i de concentració que patiríem a la segona part. Però no sé perquè, es palpava en l'ambient que les coses avui eren diferents. Èrem 11 jugadors, amb l'ajuda inestimable de l'Humbert i el Jacobo dels Infantils i també podíem comptar amb el Jaume Puit. Tot això ens ajudava a donar minuts i rotacions a l'equip. Esperàvem un final diferent...alguns esperàvem un final diferent.

Joventut Les Corts ha sortit a per totes a l'inici del tercer quart. Es jugaven la segona plaça en la classificació i han apretat de valent. Del 31-18 hem passat a un 31-24 en un tres i no res. Llavors hem creuat un parell d etriples a banda i banda que posaven el 34-27. I quan el quart estava complicat ha aparegut la determinació de dos jugadors claus en aquest quart: David Caballol i Pol Sánchez. El primer per dues cistelles en moments delicats, especialment una que feia mal per tancar el quart. I el Pol pel triple anotat i dos tirs lliures en un moment que ens ha permès mantenir el tipus en el quart. El 13-15 de parcial posava un 44-33 a falta del darrer quart.

El Pitoniso Puit seguia convençut al 100% que si arribàvem a 50 punts això estava fet. El Cenizo Oms seguia mantenint-se ferm que ara venia el més difícil i la davallada era clara...

Ha començat el darrer quart. Intercanvis de cistelles a banda i banda. El David Díaz ens ha permès estar en el partit gràcies a un triple (ben seleccionat) i dues cistelles. Ha fet un primera pat de quart immensa, amb criteri, seleccionant el tir i sense precipitacions. L'Àlex Tort, molt castigat per les faltes, ha aportat el seu gra de sorra per posar el 56-42. L'entrenador de Joventut Les Corts ha demanat temps. Se li escapava el partit i les aspiracions de la segona plaça. El Pitoniso Puit comentava que ja no calia jugar més, que ja passàvem de 50 punts i aquests minuts eren innecessaris. La victòria era clara.

Quan les coses van de cara, tot acostuma a sortir bé. Ens ho mereixíem. I el tram final del partit ha estat un goig veure al nostre equip. Davant els estralls que ens estava fent el seu número 16 ha aparegut un rush final del partit del Guillem Canaleta. Dos triples i 4 tirs lliures han destrossat les darreres aspiracions del Joventut Les Corts. Si això li sumem un triple del Lluís Oms (el jugador, no el Gafe), que per cert li han donat de dos, i una darrera cistella del Gladiador Max hem gaudit d'un final de partit amb una victòria per 15 punts: 70-55.

Potser el millor partit de la temporada a la Categoria A2 en quant a joc i resultat. Molt bon joc d'equip i molt ben equilibrat en tots els quarts. De fet n'hem gunyat 3 dels 4 i el que hem perdut només de 2 punts. I sobretot amb un darrer quart com mai (26-22). Felicitats a tot l'equip i als entrenadors. Com dèiem: ens ho mereixíem tots tancar la temporada de competició així.

		1	2	3	4
HUMBERT	4					0
POL	5			5		5
GUILLEM	6	5	9	3	12	29
ÀLEX	7				1	1
DAVID C.	8	3		3		6
MAX	9	2			2	4
JAUME	10					0
LLUÍS	11				2	2
JACOBO	16					0
DAVID D.	18	8	2	2	9	21
SAM	50	2				2
ESCOLAPIS		20	11	13	26	70
LES CORTS		9	9	15	22	55

Escolapis Sarrià - 51 Shalom - 20

Qui no esperava aquest partit? Amb 9 victòries i cap derrota les gladiadores d'Escolapis de Sarrià ja tenien ganes (portàvem esperant tota una volta) de jugar contra les segones del grup, Shalom. Shalom venia amb un bagatge de 7 victòries i 2 derrotes. L'únic equip que encara podia lluitar per desbancar-nos de la primera posició en aquesta Segona Fase. Campiones el passat any del seu grup venien a casa nostra per creuar espases, esperant llavors que, amb el partit ajornadíssim pendent, puguessin atacar el liderat. I nosaltres, per fer-ho més difícil encara, en quadre: l'Alejandra amb neumonia i la Carla amb una fisura al dit. Total 6 guerreres. Serien prou per la lluita pel títol?

Primer quart immens per deixar les coses clares. Només dir-vos que les 5 jugadores han encistellat en aquest quart. Les noies de Shalom eren guerreres, sobretot en defensa, però en atac han estat molt ben parades per tot l'equip. Gran despesa física per aconseguir aquest gran parcial: 13-0.

En el segon quart ens hem atabalat una mica i potser en certs moments en ha pogut la precipitació. Shalom amb més rotació ens ha posat pressió i, feia temps que no ens passava, ens ha aconseguit guanyar el quart per un 4-8, recuperant d'aquesta manera una mica de terreny en el marcador: 17-8. Les nostres, tot i la permisivitat arbitral de cara les nostres i la manca d'equitativitat, han perseverat i seguit lluitat i defensant amb tot.

Just abans del descans un altre bon quart, reprenent les bones sensacions tot i que no ens acabàvem d'anar com altres cops. Les de Shalom tenien ofici. Clar, penseu que estem massa ben acostumats. I un parcial favorable de 10-6, que deixava un marcador clar de 27-14, ens sabia a poc. El que dèiem, massa ben acostumats estem.

En tornar de la mitja part un quart molt molt estrany. Moltes errades per ambdues bandes. Molta imprecissió i, cosa que no ens acostuma a passar tampoc, acabaem el quart sense anotar. Res crític, doncs el parcial al final ha estat de 0-2 favorable a Shalom i el marcador encara ens donava un clar 27-16. Potser la nostra única preocupació era la gran despesa física essent només 6 jugadores les que teníem avui a l'alineació.

Doncs, si algú es pensava que el cansament físic ens doblegaria, Escolapis de Sarrià ha sortit a sentenciar el partit en el cinquè quart i ho ha bordat.Uns 3 minuts de un joc espectacular a meitat d'aquest quart han finiquitat el partit per si algú tenia algun dubte. Amb una Silvia i una Carlota desmelenades en atac (6 punts cadascuna en aquest quart) han destrossat la cistella rival i la resistència que els podia quedar per clavar un 14-0 definitiu. El 41-16 ho deia tot.

Per tancar el partit un darrer quart ja sense cap patiment i amb una estona per gaudir de les nostres jugadores i emmarcar un altre partit espectacularment conduït des de la banqueta i executat des del camp amb un equip cohesionat a tope. L'Alejandra i la Carla fent pinya a la banqueta celebraven la desena victòria consecutiva de l'equip invicte.

Doncs sí un parcial de 10-4 ha tancat el partit amb un definitiu 51-20 que corona Escolapis de Sarrià com les líders indiscutibles de la Lliga de bàsquet pre-alevi del Consell Escolar, a falta de dos partits per tancar la Segona Fase. Amb aquest momentani 10 victòries 0 derrotes ens hem posat inabastables per cap equip doncs el mateix Col·legi Shalom qu eva segon classificat té ja 3 derrotes.

A veure doncs el següent repte: tancar la temporada amb tots els partits guanyats. Ens resten dos partits a camps difícil de Sant Miquel primer i Shalom després però amb aquestes noies ho poden tot. Recordem aquesta temporada perquè serà difícil de repetir. Nous reptes de futur i noves il·lusions. Però gaudim el moment.

		1	2	3	4	5	6
LAIA	6	4		4				8
SOFIA	23	2				2	2	6
CARLOTA	11	2	2			6	2	12
SILVIA	10	2	2			6	2	12
AINA R.	13	3		4			4	11
AINA M.	20			2				2
Escolapis		13	4	10	0	14	10	51
Shalom		0	8	6	2	0	4	20