El dissabte 26 d'octubre va tenir lloc la segona jornada de bàsquet. Aquest cop ens tocava enfrontar-nos al camp d'un dels equips més forts del grup: AESE "A". Aquest equip havia guanyat la primera jornada al C.B. Roser per 56-86 i estava líder del grup.
El partit va ser molt disputat i vam aguantar bé els dos primers quarts. Recordem que ara a federats es juguen 8 parts de 5 minuts cadascuna. Amb això va que els quarts siguin més exigents i amb més despesa física. Però el nivell d'AESE és alt i la seva intensitat molt constant durant tot el partit i el tercer quart Escolapis vam tenir una davallada física id e concentració. Això va fer que ens posessim a més de 15 punts per sota.
La resta del partit vam tornar a estar forts i aguantar força bé al rival però la diferència ja s'havia fet. En resum un resultat final de 69-43 que reflecteix que AESE ara per ara està un punt per sobre d'Escolapis. De totes maneres destacar la lluita de l'equip i les bones maneres en gran part del partit. L'esforç, exceptuant els moment de desconcentració, hi va ser-hi i això és el més important. Ànims i endavant!!
dissabte, 9 de novembre del 2013
A.E.S.E 69 Escolapis 43
Etiquetas:
basquet Escolapis Sarria
Escolapis 55 Vedruna 42
Comencem la temporada on Escolapis de Sarrià està aquest any a la Federació Catalana de Bàsquet i concretament enquadrats en la Categoria MINI Masculina Nivell B. Ha començat la fase prèvia estant en el Grup 14 i el divendres 18 d'octubre vam tenir el primer partit.
Amb el respecte que fa jugar federats i, a més, dins de la Categoria B (de les 4 que hi ha la segona més alta) vam arrencar la competició amb una victòria treballada a casa contra Vedruna-Gràcia Verd. Vedruna va ser un equip molt defensiu i molt intens que va portar molta feina als Escolapis per poder-lo tiranr endavant. Aquesta competició té exigència física i intensitat i van haver-se d'esforçar de valent per poder tenir la primera victòria a la categira per un 55-42.
Bon treball de tot l'equip i aprofitem per felicitar als nous entrenadors d'aquesta temporada, l'Edu i la Blanca, alhora que desitjar al David Fajardo tota la sort i una forta abraçada per gran temporada passada que ens vas fer guadir.
Per Escolapis de Sarrià aquest cop van jugar: Guillem Canaleta(11), Yago Piera(7), Alex Tort(4), Héctor Serrano(2), David Caballol(8), Jaume Puit (8), Arnau Segú(3), Gerard Segú(2), Bruno Jorba, Jaime Ramon i Lluís Oms (10).
Amb el respecte que fa jugar federats i, a més, dins de la Categoria B (de les 4 que hi ha la segona més alta) vam arrencar la competició amb una victòria treballada a casa contra Vedruna-Gràcia Verd. Vedruna va ser un equip molt defensiu i molt intens que va portar molta feina als Escolapis per poder-lo tiranr endavant. Aquesta competició té exigència física i intensitat i van haver-se d'esforçar de valent per poder tenir la primera victòria a la categira per un 55-42.
Bon treball de tot l'equip i aprofitem per felicitar als nous entrenadors d'aquesta temporada, l'Edu i la Blanca, alhora que desitjar al David Fajardo tota la sort i una forta abraçada per gran temporada passada que ens vas fer guadir.
Per Escolapis de Sarrià aquest cop van jugar: Guillem Canaleta(11), Yago Piera(7), Alex Tort(4), Héctor Serrano(2), David Caballol(8), Jaume Puit (8), Arnau Segú(3), Gerard Segú(2), Bruno Jorba, Jaime Ramon i Lluís Oms (10).
Etiquetas:
basquet Escolapis Sarria
divendres, 2 d’agost del 2013
Dia 12: Metodologías de Aprendizaje
Un altre dia dens i dens però molt gratificant. Avui també de 8:00h a 13:00h hem estat fent un curs als professors de l'ISP La Salle Urubamba. Aquest cop el Guim Villa ha fer una xerrada sobre "Nuevas Metodologías Docentes para la Motivación del Alumnado".
Aquí el Guim els ha explicat les diferents experiències de La Salle campus Barcelona sobre Gamification, Equips multidisciplinars, Serious Games i Narrativa Transmedia.
Després en la segona part els hem fet treballar en grup per a que reflexionessin si eren capaços d'introduir els elements de la gamificació dins del seus plans d'estudis.
Finalment per tancar la sessió el Carles Giol ha fet una reflexió final. Però potser la part més emocionant ha estat quan ha vingut el Hno. Manuel, el Director, i ens han fet lliurament d'un obsequi d'agraïment a tota la tasca realitzada. També hem fet un lliuramtent d'un diploma acreditatiu a tots els professors participants a les sessions.
Mentrestant en paral·lel l'Arnau s'ha dedicat a fer entrevistes al Dante i al Richard de Radio La Salle i també a recollir tota la informació de les configuracions de la radio.
La tarda també ha estat d'sprint ja que hem fet una reunió final amb els informàtics per veure les possibles vies de formació del professorat per un futur proper, tant semipresencial com online. A més hem quasi tancat el cicle d'entrevistes amb l'Àlex Huillca, el José Luís, la Maryuri, el Christian i l'Uriel, per acabar amb el Director Hno Manuel i l'Hermano Javier.
A la nit hem sopat amb la Comunitat i els hem portat un parell de pastisos a modus d'agraïment per tota l'estada i l'acolliment que hem tingut.
Companys, un dia més i ja retornem cap a Barcelona!!!
Dia 11: De las TIC a las TAC...
El dimecres dia 31 ha estat un dia ple de feina però contents perquè força productiva. D'entrada de 8:00h a 12:00h he començat el Curso de Capacitación anomenat "De las TIC a las TAC: introduciendo tecnologías en el aprendizaje".
Aquest curs constava d'una primera part d'explicació i una segona part de taller a la sala d'ordinadors. Hi han assistit 25 professors de l'ISP La Salle Urubamba.
Crec que la sessió en general els ha agradat i els professors han constatat la necessitat d'introduir les Tecnologies de la Informació en l'aprenentatge i també han vist que els cal formar-se en aquesta línia.
El taller ha consistit en introduir els blogs com a eina de treball col·laboratiu. Hem creat un blog anomenat http://tic-lasalleurubamba.blogspot.com/ on els professors han après a generar entrades i veure la utilitat del blog.
També els més avançats han creat el seu propi blog o bé ens han estat preguntant per eines i widgets per millorar-lo. Una gran experiència.
Després d'això ens hem anat a dinar al Chepita un restaurant famós pels seus plats que els hem anomenat Everest. Sobren les paraules per explicar perquè...
A la tarda het fet una reunió amb els colegues informàtics on hem acordat i traçat el full de ruta per tot el curs 2013-2014 de cara el projecte del Repositori Digital de la Cultura Inca.
Per cert, ningú m'ha preguntat que vol dir TAC! Curiós...
Per cert, ningú m'ha preguntat que vol dir TAC! Curiós...
dijous, 1 d’agost del 2013
Dia 10: Machu Picchu
El dimarts dia 30 ha estat un gran dia. Machu Picchu ha superat totes les expectatives que teníem. Ja imaginàvem que seria genial...però no: és encara millor del que pugueu pensar i del que poden reproduir o captar fotos o vídeos.
Anem al principi. Ens hem aixecat a les 5:00 del matí per esmorzar a les 5:30 i agafar a les 6:00h una camioneta-bus cap a Ollantaytambo. Hi hem arribat a les 6:30h i a les 7:00 ja estàvem a l'estació esperant el tren que surt cap a Aguas Calientes (Machu Picchu pueblo) a les 7:45h.
En arribar a Aguas Calientes (en una hora i quart aproximadament) hem anat directe cap als autocars per pujar cap al Machu Picchu. Sobre les 10:00h ja estàvem a la porta d'entrada i cap a dins. Després de segellar el passaport amb el tampó del Machu Picchu, ens hem encaminat cap a la Puerta del Sol (Intipunku). Sí, la majoria de gent anavar cap a dins el recinte però nosaltres ens hem enfilat pel Camino del Inca cap al Intipunku a 2720m d'altitud.
Crec que és la millor decisió que hem pres. Les vistes del Machu Picchu en tota l'ascensió són impressionants. Fa calor però anem pujant sense deixar de mirar enrera cap a la ciutat i les muntanyes que l'envolten.
Anem arribant per separat a dalt, cadascú al seu ritme i gaudint de l'entorn. M'assec a dalt esperant als companys i vaig fent fotos i contemplo les muntanyes. Bestial!
Hen trigat uns 45 minuts crec que en pujar però ha valgut la pena. Ara cap abaix sense perdre la vista al destí: el Machu Picchu.
Arribem abaix i abans de entrar a la ciutat fem una pausa per fer un mos de pa amb formatge i beure una mica d'aigua. Fa molta calor i la crema protectora fa falta.
Però abans ens anem a la Casa del Guardian on es fa la típica foto però no per això menys espectaculars: la foto dels 4 al Machu Picchu.
Anem baixant cap a l'entrada i comencem a veure l'espectacle de la contrucció dels inques. Des de la Puerta Princiapl, passant per la Canter, la Plaza Sagrada, el Recinto de los Sacerdotes o el Templo de las tres ventanas o la Cámara de los Ornamentos. Totes les edificacions impressionants.
Seguim caminant i fent fotos a tot arreu. Jo he batut tots els meus records amb 206 fotos al Machu Picchu. No us dic res de l'Arnau i el Guim!
Seguim caminant i anem a parar a Intihuantana (Reloj Solar Inca) i passem cap a la Piedra Sagrada on fem una segona parada per fer un avituallament ràpid. Tant ràpid que al Carles quasi se li mengen el formatge les llamas.
Fa molta calor i la paradeta s'agreix per acabar amb forces la darrera part del recorregut: passem per sota del HuaynaPicchu (un altre any a veure si aconseguim les entrades per poder pujar-hi), per Acllahuasi i pel Barrio de los Morteros.
La darrera part pel recorregut torna a ser de bandera: Templo del Cóndor, Casa del Inca i el Templo del Sol, a més de les canalitzacions i les fonts.
Acabem sobre les 14:45 hores tot el recorregut i anem cap a la sortida. Ara ens espera la baixada a peu fins a Aguas Calientes. el Guim, l'Arnau i jo no hem comprat el bitllet de tornada amb el bus ja que ens feia gràcia baixar a peu. Apretem una mica i ens 40 minuts ja estem al poble. Ens fem unes bones chelas i a esperar el tren de tornada.
Arribem a Ollantaytambo a les 19:00h i ara, cansats, a trobar un autobus que ens porti fins a Urubamba. L'experiència ha estat inoblidable. Diria que si no el millor que he vist mai poques coses si poden comparar.
Anem arribant per separat a dalt, cadascú al seu ritme i gaudint de l'entorn. M'assec a dalt esperant als companys i vaig fent fotos i contemplo les muntanyes. Bestial!
Hen trigat uns 45 minuts crec que en pujar però ha valgut la pena. Ara cap abaix sense perdre la vista al destí: el Machu Picchu.
Arribem abaix i abans de entrar a la ciutat fem una pausa per fer un mos de pa amb formatge i beure una mica d'aigua. Fa molta calor i la crema protectora fa falta.
Però abans ens anem a la Casa del Guardian on es fa la típica foto però no per això menys espectaculars: la foto dels 4 al Machu Picchu.
Seguim caminant i fent fotos a tot arreu. Jo he batut tots els meus records amb 206 fotos al Machu Picchu. No us dic res de l'Arnau i el Guim!
Seguim caminant i anem a parar a Intihuantana (Reloj Solar Inca) i passem cap a la Piedra Sagrada on fem una segona parada per fer un avituallament ràpid. Tant ràpid que al Carles quasi se li mengen el formatge les llamas.
Fa molta calor i la paradeta s'agreix per acabar amb forces la darrera part del recorregut: passem per sota del HuaynaPicchu (un altre any a veure si aconseguim les entrades per poder pujar-hi), per Acllahuasi i pel Barrio de los Morteros.
La darrera part pel recorregut torna a ser de bandera: Templo del Cóndor, Casa del Inca i el Templo del Sol, a més de les canalitzacions i les fonts.
Acabem sobre les 14:45 hores tot el recorregut i anem cap a la sortida. Ara ens espera la baixada a peu fins a Aguas Calientes. el Guim, l'Arnau i jo no hem comprat el bitllet de tornada amb el bus ja que ens feia gràcia baixar a peu. Apretem una mica i ens 40 minuts ja estem al poble. Ens fem unes bones chelas i a esperar el tren de tornada.
Arribem a Ollantaytambo a les 19:00h i ara, cansats, a trobar un autobus que ens porti fins a Urubamba. L'experiència ha estat inoblidable. Diria que si no el millor que he vist mai poques coses si poden comparar.
dimarts, 30 de juliol del 2013
Dia 9: Totora i Pampallacta
Avui dilluns hem tingut un matí una mica accidentat però finalment un gran matí. Primer havíem de sortir en camioneta cap a Calca però resulta que aquesta s'havia quedat sense bateria per haver-se deixat la ràdio posada.
Així que després que l'Hermano Cosme ens arrossegués hem aconseguit engegar-la i el Carles ha anat a fer una volta per carregar-la. Quan tot anava bé i ja havíem sortit, a la benzinera s'ha tornat a quedar parat! Així que hem hagut d'anar a un lloc on recarregu en bateries.
Després de tot l'enrenou finalment hem sortit cap a Calca amb el Germà José Luís Vadillo al volant. Un cop a Calca hem tirat cap amunt a buscar les comunitats rurals on hi havia alumnes de La Salle de tot Perú fent el que aquí en diuen la Misión.
Primer hem parat a Totora, una comunitat on els alumnes de La Salle estaven ajudant a arreglar una petita ermita que s'inundava pels aiguats. Allí també hempogut entrevistar a uns quants d'aquests nois i noies i també a un habitant de Totora i veure la importància de Radio La Salle com a mitjà de comunicació per aquestes comunitats tan allunyades. Totora està a 3600 metres d'altitud.
Després hem seguit una mica més amunt fins arribar a Pampallacta. Aquesta comunitat que té escoles de primària i secundària té molta vida. Ens ha rebut la Directora, la Sra. Nieves, que ve cada dia a treballar des de Cusco.
Els alumnes de les classes ens han recitat poemes, endevinalles, han cantat cançons...tot això tant en quechua com en castellà.
Hem entrevistat a alguns nens també però són força tímids, sobretot les nenes. També hem pogut parlar amb un professor i molts i molts de nens. Els nens estàven il·lusionats i a la vegada sorpresos per les càmeres del Guim i l'Arnau.
Seguidament hem baixat cap a Calca, però abans ens hem fet una fotografia amb les nenes de l'escola. Ah, penseu que Pampallacta està a 3890 metres d'altitud.
Però se'ns havia fet força tard i ja estava tot tancat per dinar. Així que a les 15:00h hem arribat a Urubamba i hem anat a dinar a un buffet lliure que coneixia el Hno. Vadillo. Aquí hem pogut provar dues coses molt interessants: la carn d'alpaca (un animal semblant a la llama) i també un plat anomenat rocoto, que és un pebrot farcit de carn i fregit, una mica picant.
Amb això se'ns han fet les 16:00h i hem anat cap a La Salle per després fer una sortideta per anar a comprar quelcom de menjar per demà que marxem al Machu Picchu. Això sí, amb la chela abans de sopar que no falti.
Ara estan l'Arnau i el Guim fent fotos a la Via Lactea i les estrelles que aquí es veuen de meravella. Cel impressionant ara que hem tancat les llums de l'escola.
Així que després que l'Hermano Cosme ens arrossegués hem aconseguit engegar-la i el Carles ha anat a fer una volta per carregar-la. Quan tot anava bé i ja havíem sortit, a la benzinera s'ha tornat a quedar parat! Així que hem hagut d'anar a un lloc on recarregu en bateries.
Després de tot l'enrenou finalment hem sortit cap a Calca amb el Germà José Luís Vadillo al volant. Un cop a Calca hem tirat cap amunt a buscar les comunitats rurals on hi havia alumnes de La Salle de tot Perú fent el que aquí en diuen la Misión.
Primer hem parat a Totora, una comunitat on els alumnes de La Salle estaven ajudant a arreglar una petita ermita que s'inundava pels aiguats. Allí també hempogut entrevistar a uns quants d'aquests nois i noies i també a un habitant de Totora i veure la importància de Radio La Salle com a mitjà de comunicació per aquestes comunitats tan allunyades. Totora està a 3600 metres d'altitud.
Els alumnes de les classes ens han recitat poemes, endevinalles, han cantat cançons...tot això tant en quechua com en castellà.
Hem entrevistat a alguns nens també però són força tímids, sobretot les nenes. També hem pogut parlar amb un professor i molts i molts de nens. Els nens estàven il·lusionats i a la vegada sorpresos per les càmeres del Guim i l'Arnau.
Seguidament hem baixat cap a Calca, però abans ens hem fet una fotografia amb les nenes de l'escola. Ah, penseu que Pampallacta està a 3890 metres d'altitud.
Però se'ns havia fet força tard i ja estava tot tancat per dinar. Així que a les 15:00h hem arribat a Urubamba i hem anat a dinar a un buffet lliure que coneixia el Hno. Vadillo. Aquí hem pogut provar dues coses molt interessants: la carn d'alpaca (un animal semblant a la llama) i també un plat anomenat rocoto, que és un pebrot farcit de carn i fregit, una mica picant.
Amb això se'ns han fet les 16:00h i hem anat cap a La Salle per després fer una sortideta per anar a comprar quelcom de menjar per demà que marxem al Machu Picchu. Això sí, amb la chela abans de sopar que no falti.
dilluns, 29 de juliol del 2013
Dia 8: BBQ de diumenge
Avui poques paraules i moltes fotos. Ens hem anat a casa la Maryuri que ens ha convidat a fer una barbacoa amb els companys d'Informàtica.
Papas, chacho, chelas... impressionant el nivell!! Res a envejar a les de Catalunya, sobretot els llençols de chacho (porc) que fan aquí a la barbacoa. Les papas també impressionants...tant les varietats que hi ha com el gust que tenen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










