Sant Adrià - 63 Escolapis Sarrià - 54

Encara no havíem tingut oportunitat d'escriure quatre ratlles sobre el partit a casa del Sant Adrià, tot i que s'ho mereixia més que mai. El UBSA és un equipàs i ja ho vàrem poder compovar a l'anada a casa nostra on ens van guanyar de 22 punts. Però la falta de twitch i imatges ens havia tirat enrera en fer una crònica com les habituals.

Però el nostre entrenador deia tot just en acabar el partit: "Anirem a Sant Adrià a donar guerra". I així va ser! Va ser un partit molt igualat en tots els seus quarts. Els tres primers parcials de 19-18, 14-14 i 19-18 feia que al final de tercer quart només estiguéssim 2 punts a sota del Sant Adrià: 52-50.

Però evidentment el UBSA té molta rotació i de molta qualitat i només ens varen doblegar al darrer quart amb un escanyolit 11-4 que els va donar la victòria. Però el més important: l'equip continua creixent en una estranya temporada i aprèn dels seus errors.

Tenim ganes de tancar la temporada amb un enfrontament contra el primer classificat de l'altre grup: el Centre Catòlic de l'Hospitalet. Estem segurs que ho donarem tot per cloure una temporada que ja ens fa venir ganes poder tenir una 2021-22 amb una Lliga normal.

Recordeu: partit a casa el dissabte 22 de maig a les 17.45h i la tornada el dia 30 de maig a casa del Centre Catòlic.

Bufalà - 46 Escolapis Sarrià - 39

 Nou partit d'aquest minilliga reduïda que ens ha portat la pandèmia. Aquest dissabte teníem partit a Badalona a casa del Bufalà. Amb ànims renovats, tot i les dues derrotes contra Canovelles, se'ns presentava una nova oportunitat d'nar agafant el to tant físic com de joc. Bon pavelló i tot a punt amb públic reduït, un acompanyant per jugadora, per iniciar el partit a les 17.30.

Va començar el primer quart i inicialment el partit no va semblar igualat. Moltes errades per la nostra part, molt mal rebot defensiu que donava segones oportunitats a Bufalà que sense fer un gran partit es posava 10-4. Un temps mort per reconduir la situació va fer que juguéesim el final de quart amb una mica més de pausa i tranquilitat i acabéssim el quart amb un empatat 12-12 al marcador.

Però el segon quart tenim la impressió que va ser determinant per al desenvolupament del partit. Un quart força desastrós i molt mal jugat per la nostra part. Tan sols 5 puntets en 10 minuts de joc, amb moltíssimes pèrdues, passades telegrafiades interceptades per les rivals i, sobrertot, horribles en el rebot, donant segones i fins i tot terceres oportunitats que van fer que el parcial quedés al descans amb un 15-5, posant un preocupant marcador de 27-17. Amb un marcador tant curt pintaven bastos amb un -10.

Però després del descans sembla que vam trobar el to de joc. Si més no vàrem defesnar força millor i, sense ser cap meravella en atac, vam poder posar nervis a Bufalà. Ja no hi havia rebot ofensiu. Només amb una mica més d'encert en atac, on el nombre de cistelles fàcils errades desesperava a gran part del nostre públic, aquest quart hagués compensat l'anterior. No va ser així però un 5-11 de parcial donava esperances de cara al darrer quart: 33-28.

Però la remuntada es va quedar a mitges. Un darrer quart molt igualat no va permetre retallar més la diferència. I la precipitació final per intentar guanyar el partit va portar eixamplar una mica més la diferència. Al final, un parcial de 13-11 deixava el 46-39 ja conegut.

Bona reacció de l'equip i la veritat és que amb Bufalà no es va veure la diferència física que sí existia clarament amb Canovelles. Amb tot això i una mica més d'encert (com no en el tir lliure també) tenim esperances renovades en el partit del pròxim dissabte a casa. O sigui que, Guerreres, a entrenar fort, a fer bones passades (sòlides i consistents), a millorar en el tir lliure i tirar sense precipitació i estem segurs que hi haurà opcions clares el proper dissabte 15 de maig!!

Escolapis Sarrià - 60 Sant Adrià - 82

Ahir vàrem tenir un partit de primer nivell a Copa on Escolapis Sarrià s'enfrontava a UBSA (Sant Adrià) per veure qui quedava primer de grup en aquesta minilligueta. UBSA un equip molt potent, amb molts jugadors nivell EBA, era una prova de foc pel nostre equip, que venia de 4 victòries davant de Masnou i Santa Coloma.

Sant Adrià va sortir a tope. Nivell defensiu superintens i ofensiu molt treballat. El parcial de 0-8 va obligar al minut 3 al nostre entrenador Paco López a demanar, sense cap dilació, el primer temps mort. Vam entrar una mica en el partit però Sant Adrià continuava essent una màquina de fer bàsquet. A més, amb bones rotacions, de moment en ofensiu estaven imparables. El seu pivot, en Jaume Ribas, no tan sols generava punts sino rebot i donava seognes oportunitats a Sant Adrià. Això va fer tancar el primer parcial amb un clar 16-25.

Però va arribar el segon quart i diríem que és el millor quart que els hem vist jugar a Escolapis Sarrià. Apretant les dents, treballant en defensa el que no està escrit i millorant el criteri en atac vàrem fer un quart excepcional amb un 21-12, que feia que el partit anés al descans amb un empat: 37-37. Potser en altres partits havíem aconseguit millor marcador, però teníem davant Sant Adrià i això cal posar-ho en valor.

La mitja part no es va provar gaire. Va ser iniciar el tercer quart i altre cop va sortir el Sant Adrià del primer quart. I ja se sap en aquestes categories: si et despistes 2 segons et destrossen. Així va ser. Un 2+1del seu dorsal 23, en Pol Colinas, i 3 triples consecutius de l'Adrià Meruelo van fer miques tot l'esforç del segon quart. Sense pràcticmaent ni haver entrat en joc estàvem 12 a sota. Aquest cop això va afectar a l'equip que no va tenir resposta ni es va poder sobreposar en aquest quart. El parcial de 7-26 ho diu tot i deixava el partit sentenciat amb un marcador de 44-63.

Un darrer quart prou bo per venir d'on veníem. No vàrem baixar els braços i el 16-19 de parcial ho demostra. Però tot el peix ja estava venut. El marcador final de 60-82 exagera potser una mica la diferència que hi va haver en el partit, però deixa clar que Sant Adrià és un equip sòlid, robust, molt treballat i que juga a totes cada segon del partit.

Cal quedar-se amb la part positiva: vam ser capaços de competir amb un gran durant 20 minuts i amb un tercer quart jugant a un nivell espectacular i roçant la perfecció. Jugar partits contra equip d'aquesta evergadura ens fa crèixer com equip i aprenem molt més que partits contra equips de menor entitat, amb tot el respecte per tothom, és clar.

Així hem d'afrontar la tornada: com un repte per apropar-nos al nivell i exigència els 40 minuts i com un aprenentatge davant una classificació que, encara que sigui com a segons de grup, ens l'hem ben merescuda!!

 

Escolapis Sarrià - 37 Canovelles - 54

Sap greu el retard en les cròniques però, com tot aquest any, les dades ens arriben tard. EL no poder assistir als partits i haver d'extreure la informació entre actes i imatges, compliquen encara més la labor del cronista esportiu. Vagin per endavant les disculpes.

I seguim amb circumstàncies complicades. Partit complicat a casa contra Canovelles. Les anades i tornades seguides no afavoreixen tampoc les dinàmiques per l'equip que perd. A més, això li havíem de sumar les baixes de la Laia Canaleta i la Carlota Oms per confinament, I per acabar-ho seguim tenint a la Silvia Mulas entre cotons amb els seus problemes físics. amb tot aquest panorama encaràvem el partit el dissabte 24 d'abril a casa.

I les coses és difícil que canviin d'un dia per un altre. Un primer quart complicat de nou, amb un parcial de 9-19, feia que ja comencéssim a jugar a contracorrent. Creiem que l'equip, en una temporada més que rara i sense ritme, encara no s'ha acostumat al format 4 quarts de 10 minuts, que exigeixen una despesa física molt superior als famosos 8 quarts de 5 minuts. Si, a més, li sumem que no veiem l'equip precisament sobrat de forma física (perdoneu però algú ho havia de dir) és dona la tormenta perfecte per acabar perdent el quart de 10 punts.

Però, som un equip de lluitadores i epr alguna cosa els hi diuen les Guerreras. Amb un esforç important, tot i la reduïda rotació, el segon quart ens vàrem acostar millorant molt el nostre atac (9 punts en el primer quart i 15 en el segon) i també defensant molt millor. Parcial favorable de 15-11 i anar cap al descans amb un marcador de 24-30 donava cert marge per l'esperança.

El tercer quart va estar lluitat. No el vàrem guanyar però vàrem mantenir les espases en alt. Parcial molt curt de 7-9 mantenia un marcador encara possible: 31-39. Sense fer un quart per tirar coets, fer 7 punts a casa nostra és un bagatge molt curt si volem anar a pel partit , vàrem mantenir la intensitat i la lluita en defensa.

No sabem si per esgotament, per concentració o per una mica de tot plegat, però el darrer quart va ser per oblidar. Més enllà del parcial de 6-18, que ja ho diu tot, cal reconèixer que Canovelles ens va passar per sobre. Només dues cistelles en joc i dos puntets (de 4 intents) de tirs lliures. Molt poca cosa per poder tenir opcions. al final el conegut 37-54, un -17 molt similar al partit d'anada.

Què podem fer? Doncs prémer l'accelerador perquè, encara que sembli complicat, el calendari ens afavoreix. Pensem. Vistos la resta de resultats, si ara ens toqués enfrontar-nos al Mataró, el nostre etern rival, estaríem fotuts no, el següent. Però, a més d'haver tingut una setmana de descans i poder recuperar jugadores, ara ens toquen dos partits contra Bufalà. Bufalà, pel que podem apreciar a la taula classificatòria de la minilliga, sembla un equip del nostre nivell actual i hem d'anar a Badalona a guanyar i a seguir millorant el nostre joc, la nostra confiança i el nostre nivell físic.

Només si entrenem bé i afrontem els dos propers partits amb millor to, podrem tenir certes garanties d'arribar a final de la Lliga a recuperar el nostre nivell i seguint adaptant-nos a la catagoria. Recordem que som cadets de primer any i aquest sempre és l'any complicat d'iniciació. Així que força, cap amunt i endavant!!

Canovelles - 49 Escolapis Sarria - 30

Partit estrany el que ens va tocar viure aquest passat dissabte 17 d'abril a Canovelles. Estrany com tot aquest any pandèmic. La cosa més positiva és que per primer cop vàrem poder veure en directe a les noestres noies en un partit. La pista del Canovelles era un camp exterior cobert i així varen poder admetre fins a 25 acompanyants per equip. Fins aquí les coses positives.

Però també ens vàrem trobar amb dos obstacvles majúsculs. El primer, la mateixa pista. Més que una pista de bàsquet semblava una pista de patinatge. Aquell ciment exterior gastat que permetia tot menys córrer. El segon és que les noies del Canovelles eren totes cadets de segon any.

Tot i així vàrem començar força bé però a mesura que passàvem els minuts anàvem cometent, per les inseguretats, errades que propiciaven cistelles fàcils de Canovelles. El 20-9 de parcial ho deixa ben palès. El segon quart no va ser gaire millor per part nostre ofensivament però sí que vàrem defensar molt millor, no regalant pilotes fàcils. Sense saber jugar en aquesta pista el segon quart va quedar amb un minso 4-6 cosa que no eixugava gaire res el marcador a la mitja part: 24-15.

Si a tot això li sumem un arbitratge més que parcial (tot i que no podem justificar la darrota per l'àrbitre) i també el joc més que físic de les rivals, fa que el 12-4 del tercer quart deixés el partit vist per sentència. La seva jugadora número 6, que era un armari mirall, no donava opcions en el rebot ni en atac ni en defensa.

El darrer quart vam estar una mica més sueltes, però el peix ja estava tot venut. El 13-11 de parcial només va servir per arribar als 30 puntets en tot el partit en una pista incòmoda i complicada i sense gaire més història per explicar.

La tornada se'ns complica. Juguem a casa i els hi tenim ganes. Anirem a per totes. Però tenim en confinament la Laia i la Carlota, a més d'una Silvia Mulas tocada de l'espatlla. Segur que donarem tot a la pista i com a mínim aquetsa no patinarà!! Ànims.

Santa Coloma - 64 Escolapis Sarrià - 68

La quarta jornada d'aquesta estranya temporada a Copa la vàrem tancar en la quarta victòria d'Escolapis Sarrià en aquesta lligueta express. Les dobles victòries amb Masnou i Santa Coloma ens deixen co-líders amb Sant Adrià amb qui ens jugarem la primera posició del grup.

Però abans de res, des d'aquí, volem traslladar aquest minut de silenci, que es va fer a l'inici del partit a Santa Coloma, a acompanyar als nostres jugadors Víctor Villarreal i Jus Alet per la mort del seu avi. Descansi en pau.

I va començar el partit amb una dinàmica força semblant al partit d'anada. Defensa consolidada i un atac fluid per part d'Escolapis. Des de la primera cistella del Marcel Ninot ja es veia que havíem sortit endollats. Un quart força bo tancat amb un parcial de 10-18 on podem destacar les aportacions ofensives del Marcel Ninot, el Guille Pascual i del Jus Alet, tot i que tot l'equip va estar molt sòlid.

El segon quart va començar bé amb un triple del Iago Martín, que obria més el marcador, però de seguida vàrem entrar en un intercanvi de cistelles. Com en el partit d'anada, Santa Coloma anava a ratxes i en una d'aquelles fogonades que acostuma a fer varen arribar a posar-se a 2 puntstot i que la cistella de l'Albert Augé a final del quart va permetre mantenir l'avantatge en el marcador per 26-30.

Després del descans vàrem tornar a sortir amb el mono de treball. Una gran feina en atac liderada per un immens Guille Pascual, tant en el rebot com en atac, i un encertadíssim i centrat Marcel Ninot (que va acabar amb 27 punts el partit) varen portar a l'equip a guanyar el quart, 15-18, i a eixamplar una mica més l'avantatge a 41-48.

Un darrer quart de l'estil Santa Coloma, apretant al màxim, enfront d'un sòlid Escolapis Sarrià, no ens va semblar mai que el joc fes perillar la victòria tot i les rauxes del Santa Coloma durant el quart. Partit ben controlat tot i acabar només amb un marge de 4 punts, el conegut 64-68, amb un final de partit estrany i on en aquest quart el Marcel va acabar d'arrodonir un partit per emmarcar i el Jus Alet va posar els punts i la templaça quan més ho necessitava l'equip.

Tanquem segona ronda de partit d ela millor manera possible. Ara una setmaneta de descans per afrontar 2 partits clau amb Sant Adrià per saber on acabarem. El més important és que ja quedme primers o seogns i l'equip és veu sòlid i capacitat per aforntar-ho tot. Salut i bàsquet.

Sénior A d'Escolapis segueix amb el ple de victòries

Així és. Després del tercer partit de Copa Catalana el Sénior A d'Escolapis segueix la seva marxa immaculada en aquesta minilliga. Una altra sòlida victòria contra el Santa Coloma per un marge de 21 punts de diferència donen força possibilitats d'estar entr eels dos millors del grup.

Després d'una setmana de descans i de la parada de Setmana Santa tornava un cap de setmana ple de bàsquet a Escola Pîa  Sarrià i a les 17.45 del dissabte teníem programa el partit del nostre Sénior A. Santa coloma és un equip que funciona molt per ratxes i el secret és no entra ral seu ritme. Així vàrem jugar le primer quart guanyant-lo amb un consistent 20-14 amb un Jus Alet estelar amb 12 punts.

Si el primer quart va ser bo podríem dir que el segon va ser millor ofensivament. 34 punts on tot l'equip va aportar. Van destacar, a més del mateix Jus Alet (6 punts), les aportacions ofensives del Francesc Ausió (5 punts), Víctor Seguin (5 punts), Guillem Canaleta (5 punts) i l'Albert Augé (6 punts) sota una impecable direcció del Víctor Villarreal (4 punts) i un segur Gerard Díaz en el tir lliure (4 punts). Llàstima d'unes badades al final de quart que van reduir l'avantatge de 20 punts deixant el marcador al descans en un còmode 54-39.

Després d'un inici de tercer quart bo, el que dèiem abans: unes males defenses nostres van donar ales al Santa Coloma per acostar-se en el marcador: 59-50. I com que és un equip que va a ratxes també és perillós. Bé ho va veure el nostre entrenador, el Paco López, que va parar el partit per no entrar en la seva dinàmica. De seguida vam reconduir les coses. Amb el gladiador Guille Pascual i la resta de la tropa fins i tot vàrem acabar enduent-nos el tercer quart també: 18-16. Amb 72-55 semblava que teníem el partit al sarró.

El darrer quart va ser lent, amb un recital de tirs lliures a favor (amb bon encert per cert, 78%) i sense gaire més història vam també poder endur-nos el 4 parcial per +4 i tanca rel partit amb el ja conegut 89-68, un +21 que dona tranquilitat de cara l'average particular que en una lligueta tan curta sempre és important.  

Gràcies a Quim Simon i Albert Jiménez per venir a reforçar l'equip! La setmana que ve, com si fos la tornada, a casa del Santa Coloma a les 20.00 de dissabte. A seguir la ratxa tot i que el Santa Coloma en el seu camp són complicats. Potser sense públic una mica menys però cal mantenir el nivell per assegurar la classificació. Finalment gràcies de nou a la Marta Fabra per la retransmissió en directe pel Twitch.