Escolapis Sarrià - 47 Manyanet Les Corts - 41

Segon partit de la Fase Prèvia a Pre-Infantil Femení Nivell A. Avui ens tocava el debut a casa. Davant un rival que ja coneixíem i que ja l'havíem patit e passat any a Categoria Mini i havíem perdut a casa justet (http://guillemlaia.blogspot.com/2017/10/escolapis-sarria-46-manyanet-54.html)i a a fora de manera més contundent (http://guillemlaia.blogspot.com/2017/11/manyanet-69-escolapis-sarria-41.html).

Així que vam començar aquest dissabte a les 9:00 contra el C.B. Manyanet Les Corts, aquest any amb cistella gran i amb ganes renovades. Primers dos quarts molt igualats però amb molt bones jugades i bona defensa per part nostra. Els dos parcials no podien ser més idèntics: 4-4 i 5-5. Potser un marcador curt però la intensitat i les defenses superaven els atacs.

El tercer quart vam agafar la iniciativa al marcador i vàrem jugar un quart excel"lent com equip. Manyanet Les Corts no va ser menys i, a més, va tancar el quart amb un triple que ens va capgirar la situació al darrer moment: el parcial de 6-7 posava un marcador de 15-16 a falta del darrer període abans del descans.

Ja sabeu que nosaltres tenim un equip molt compensat. Jugui qui jugui aporta i segueix mantneint el nivell de l'equip. I en aquesta ocasió les nostres jugadores del 4t quart no van ser cap excepció. Van fer un quart magistral amb grans aportacions individuals però, en aquesta ocasió i millorant el primer partit, també d'equip. Joc col·lectiu de gran nivell i 10-6 de parcial ens permetia posar-nos per davant a la mitja part: 25-22.

Just a la mitja part va tornar el Cenizo, també anomenat el Gafe entre diferents membres dels supporters. I llavors va dictar la seva sentència, la seva sentència habitual, l'anomenada Llei d'Oms: "estem jugant molt bé, però aquest partit el perdrem pel físic. No aguantaran el ritme a la segona part".

Per contradir això les nostres noies fan fer un cinquè quart espectacular, deixant en tan sols 2 punts a l'equip rival i mantnint el nostre ritme d'anotació. El marcador reflexava un esperançador 31-24, 7 punts d'avantatge que ens sabien a glòria.

Però com havíem dit Manyanet Les Corts té un gran equip i no pensava abandonar el partit a 3 quartsdel final. Així que amb dos parcials de 4-7 i 2-4 van rebaixar l'avantatge deixant el marcador en un 37-35 a falta del darrer quart. El Xavi Oms estava amagat entre el púnlic pensant en el seu més que probable linxament per part del sector sud i tots estàvem suant tant o més que les nostres jugadores només pensant en el darrer quart.

Com podeu beure la banqueta feia goig. Les Aines, lesionades les dues, al peu del canó animant i donant suport a l'equip. Gràcies per venir noies!! El Pavelló feia gig també!! Les dues aficcions més que correctes però molt sorolles, així com les dues banquetes, animant i animant en un partit molt bonic i igualat fins al final.

Darrer quart. Cansament però esforç. Patiment pero il·lusió. Nervis però alegria de veure el creixement de l'equip. Manteníem aquest mínim avantatge i els minuts anaven passant. Un punt de tir lliure de la Sofia va ser contrarrestat per dues cistelles al límit de Manyanet: 38-39 a falta de dos minuts pel final. I llavors va aparèixer el triple apostoflant d'una Alejandra que fins aquell moment havia estat molt bé però encara no havia anotat: 41-39!! Va fer mal, va fer mal el triple a l'equip rival. La Carla, enmig de mal de panxa i donant-ho tot va fer una nova cistella!! 43-39. Però Manyanet va contrarrestar ràpidament amb dos punts i Escolapis vam fer el mateix amb una cistella de la Carla!! 45-41. Però amb tot això només faltaven 10 segons i teníem posessió! Temps mort. Li van fer una falta ràpida a l'Alejandra que amb màxima serenitat va encistellar els dos tirs lliures!! 47-41. Això estava fet!!!

Quina emoció. Però la veritat és que haguéssim perdut o guanyat el partit, aquest havia estat espectacular. Bon joc, molta millora respecte el primer part i molt bones sensacions d'aquest equip. Gran feina amb poc temps del David Fajardo i de la Carla Muñoz. És cert que la feina prèvia de la Júlia Espinar es nota però cal valorar l'equip nou (11 jugadores), cistella gran i molt poc temps per treballar. Felicitats entrenadors.

Ara a descansar i a seguir entrenant. Tenim un marge de 15 dies perrecuperar i treballar i després cap a Sallent on pel que hem vist de resultats ens espera un partit difícil no: molt difícil!! Però estem aquí per lluitar contra les millors, oi? Per això estem a categoria A, per aprendre i crèixer.

NOM		1	2	3	4	5	6	7	8	TOTAL
Laia	6			2		2				4
Alejandra	7								5	5
Oona	8							2		2
Silvia G.	9		1		4					5
Silvia M.	10			2		4				6
Carlota	11	2								2
Carla E.	12	2		2	2				2	8
Sofia	14		2		4		4		1	11
Carla C.	15		2						2	4
Escolapis		4	5	6	10	6	4	2	10	47
Manyanet		4	5	7	6	2	7	4	6	41

La imatge del partit: seria millor la imatge del post-partit. Aquí teniu a la Carlota Oms amb una lesió menor al dit. de totes maneres cal dir que com una campiona tot i torçar-se el dit quan l'equip la va necessitar va tornar a sortir a pista a tope!! Gran!!

Sant Jordi - 68 Escolapis Sarrià - 51

Aquest cop hem estat temptats de no escriure la crònica pels desafortunats incidents del començament del partit, però després en fred és evident que pel nostre equip no podíem deixar de fer la crònica; així que endavant!

Les coses com molts ja sabeu no arrencaven gens bé a Rubí. A la baixa del David Caballol se li afegia el Dani Reyes. Els dos havien vingut igual fins a Rubí per poder donar suport a l'equip. Si això no era prou, la impossibilitat que ni el David Díaz ni el Jacobo Garcia puguessin jugar deixava a l'equip força debilitat. Tot i així a les 19:30 allí estàvem per lluitar pel partit.

Tampoc va començar bé el primer quart. A la primera jugada el Guillem va rebre un bon cop de cap en una penetració d'un jugador rival i va haver de marxar cap al vestuari amb força dolor al nas i al llavi i amb una bona hemorràgia. Tot i així l'Àlex Miguel va agafar confiança i liderava a l'equip amb bones cistelles i penetracions.  Tot i així, continuàvem tenint algunes pèrdues tontes, com en el primer partit, i també algunes errades defensives importants. Un 21-13 del primer quart deixava aquestes impressions reflectides en el marcador.

En el segon quart vam ajustar una mica millor i el protagonisme del Guillem Canaleta en atac (molt encertat amb 1 punts) ens feia guanyar el quart per un ajustat 17-19. El marcador indicava al descans que el partit estava obert: 38-32. Sant Jordi tenia un parell de bons jugadors però aquesta diferència era més errades nostre que mèrits seus. A més, una faceta a millorar segur ésla gran quantitat de tirs lliures que no ens podem permetre errar.

El tercer quart va començar molt bé i fins i tot ens vàrem acostar en el marcador. Però els nostres jugadors exteriors tenien poques rotacions i aquí segurament sí van notar el cansament i les absències inacceptables en el partit. El quart se'ns va fer llarg i Sant Jordi va poder obrir escletxa de nou: un 20-12 decantava molt a favor de l'equip de casa el partit.

Així va ser. Un darrer quart amb una anotació molt baixa i força desencert per ambdues bandes va acabar permetent que Sant Jordi guanyés el partit amb certa comoditat (68-51) i tinguéssim la segona derrota en aquesta Lliga que no ha fet res més que començar.

De totes maneres, en aquest partit hem vist ja certes millores respecte al primer partit: més compenetració a l'equip, els nous fitxatges molt més ben integrats (gran partit de l'Àlex Miguel i bones aportacions al darrer quart del Max Moix), el Lluís Oms agafant protagonisme com a base i millorant, encara que sigui una mica, el to defensiu. El que diem sempre, a seguir creixent i anar coneguent les dificultats de la categoria interterritorial. El proper dissabte un nou aprenentatge a casa. Us hi esperem!!

NOM	NUM.	1	2	3	4	TOTAL
Guillem	6	4	11	8		23
Àlex T.	7	2	2			4
Max C.	9	2		2		4
Alex M.	10	5	6		3	14
Lluís	11				2	2
Max M.	22				2	2
Humbert	44					0
Pol	77					0
Lucas	00			2		2
Escolapis		13	19	12	7	51
St Jordi		21	17	20	10	68

La imatge del post-partit: aquest cop li posem al Guillem Canaleta, millor dit al seu nas i llavi doncs avui diumnge hem hagut de passar per l'hospital per assegurar no tenir cap problema degut al fort cop rebut ahir. Per sort sembla només inflamacions al llavi i al cartíleg nasal i amb antiinflamatoris sembla que ho salvarem.

Comença la Fase Prèvia

Avui, dissabte 29 de setembre, començava una nova etapa per les nostres noies ara ja del pre-infantil. Aquest any amb moltes novetats. Primer passem ja a cistella gran, a 3.05 m. I per si això no fos poc hem entrat a la categoria A de les federades. Així que quin repte millor per les nostres jugadores?

Avui debutàvem a la categoria a fora de casa, contra Claret, un Club amb llarga trajectòria de bàsquet. Així que a les 11:45 ja estàvem a una pista exterior on es preveia que faria força calor. Amb pocs entrenaments a les cames encara, veuríem com aniria aquest primer partit. La il·lusió com sempre no hi faltava.

Així que ha començat el partit i la intensitat de la categoria A ha presidit el primer quart. Defenses agressives i a per totes en cadascuna de les accions. De seguida esn hem posat les piles i no li hem perdut la cara al partit. Un primer i ràpid primer quart de 5' (recordem que encara juguem a 8 quarts de 5 minuts) amb un marcador curt i favorable a Claret: 7-3.

El segon ens hem entonat una mica més i hem ajustat millor la defensa i amb un ajustat 4-3, l'hem perdut però hem estat allí lluitant-ho tot. De moment 11-6 reflectia el marcador... però les bones sensacions que donava l'equip a la categoria de màxima exigència feia que no ens preocupés el marcador i ens preocupéssim de gaudir del joc i aprendre.

Si el segon quart ja estàvem allà en el tercer hem agafat el to. El parcial de 4-8 ho constata i posava un 15-14 al marcador passats els tres primers quarts. Què bé i què ràpid ens adaptem. Però la intensitat és màxim en tots els minuts de joc i a la que baixes una mica la rival aprofita per obrir petites escletxes. Així ha passat en el darrer quart de la primera part: un 7-3 deixava el marcador al descans en un 22-17.

Totes les nostres jugadores donen el màxim i això es veu reflectit en que totes avui han anotat. Una distribució de punts que demostra que, tot i que ens falta ritme i una mica de cohesió a l'inici de temporada, seguim essent un equip. Parcial de 2-3 en el cinquè quart per acostar-nos un xic més: 24-20.

Un sisè i un setè quart de nou amb màxima igualtat (4-2 per Claret i empat 4-4) posaven un marcador 32-26 a falta del darrer quart. Ho hem donat tot a la pista i hem competit a tope. Màxim esforç i màxima concentració. Però amb l'arribada del darrer quart creiem que ens han fallat les forces. Tot i el pundonor i la bona feina, la terrible calor del pati de Claret i l'exigència de la categoria ens ha passat factura al darrer quart. D'aquí segurament un parcial més abultat del que ha estat el partit: 9-2. Això ha deixat un marcador final que poc reflecteix la igualtat que s'ha viscut a la pista: 41-28. Han estat 13 punts de diferència en el marcador però ens hem anat veient que estem a l'alçada i, a més, tenim marge de millora, cosa que ens anima. Sabem que les nostres jugadores milloraran i tenen tota la nostra confiança.

Per acabar la crònica només dir que degut a la calor al final del partit més d'una pàjara s'ha vist per allà la pista. L'Aina Ruiz i la Silvia Mulas les més afectades per l'esforç i la intensa calor però el desgast és veia en totes les jugadores. Bon partit i a esperar el segon partit a casa el proper dissabte per veure com estan la resta d'equips d'aquesta fase prèvia. Ànims i sempre endavant.

Us deixem amb la primera foto d'equip d'aquesta temporada.

NOM	NUM.	1	2	3	4	5	6	7	8	TOTAL
Laia	6			3		2				5
Alejandra	7						2			2
Oona	8							2		2
Silvia G.	9	2								2
Silvia M.	10		2	1		1			2	6
Carlota O.	11							2		2
Carla E.	12	1			1					2
Aina R.	13				2					2
Sofia	14		1							1
Carla C.	15			2						2
Aina M.	20			2						2
Escolapis		3	3	8	3	3	2	4	2	28
Claret		7	4	4	7	2	4	4	9	41

La imatge del partit: avui escollim dues imatges del partit. Primer, aquesta foto que reflecteix la xerrada del nostre nou entrenador, el David Fajardo, amb les nostres jugadores (gràcies com sempre David Mulas per les fotos).

La segona, l'equip de supporters incondicional. Sempre al peu del canó i sempre animant. Una pinya. Clarament el sisè jugador.

Temporada 2018-19: Junior Interterritorial

Comencem una nova temporada. Ja hem perdut el compte de les que portem. Aquest any un pas més: aquest any ens han inscrit a Júnior Interterritorial. Paraules majors. Molts canvis en aquest inici de temporada que se'ns ha fet curta i tot ha anat a altes velocitats. Primer un "fins aviat" als companys que deixen l'equip, els companys que ja no són júniors: Arnau Sánchez, Marc Pons, Oscar Sancho, Miguel Sánchez i Sergio Doménech, un plaer haver compartit la temporada 2017-18 i haver guanyat La Lliga al Júnior Categoria B.

Pero aquest any anem a objectius més grans. Potser no guanyarem tant. El grau d'exigència serà màxim. Estem al grup 4 del Júnior Interterritorial. Noves cares: tenim al David Fajardo de primer entrenador. Tenim a l'incombustible Borja Costa de segon (per cert, potser algú ens explicara algun dia en comunicat oficial què ha passat amb el Nacho). A més, hem incorporat a 3 nous jugadors a l'equip: l'Àlex Miguel, amb el dorsal 10, el Dani Reyes, amb el dorsal 24, i el Max Moix, amb el dorsal 22. Benvinguts a l'equip d'Escola Pia Sarrià! A més, per acabar de cobrir l'equip el Lucas Bonmatí i l'Humbert Torrego del cadet ens donaran també un cop de ma.

Arrenquem la temporada més aviat que mai. Dissabte 22 ja arrenquem una Lliga de 16 equips de gran nivell on l'exigència a data d'avui és una incògnita. Però noms de clubs com Minguella, AESE, IPSI, Front Marítim o Sferic Terrassa ens sonen com bàsquet de bona qualitat. Per acabar-ho d'adobar la temporada ha començat massa aviat i malament. I diem malament perquè abans de començar tenim la David Caballol amb problemes de lumbàlgia. Esperem que no sigui res i pugui venir a ajudar-nos, que bona falta ens farà el seu concurs aquesta temporada.

Però la Lliga comença i aquest dissabte ja hem tingut el primer partit a casa contra el Club de Bàsquet Montgat, un club que venia rodat, doncs havia fet fases per entrar a Preferent, i en l'escalfament tenien molt de múscul.

Sigui com sigui endavant i a aprendre a trobar-li el pols a la categoria. Primer quart i de seguida s'ha vist allò del "benvinguts a Interterritorial". Defensa màxima per part de Montgat, pressió, ni un moment de descans i ni un moment per baixar la intensitat. A la que badàvem un minut ens queien 3 cistelles fàcils. Hem començat un quart prou bé, aguantant l'alt ritme però ens els 3 minuts finals Montgat ha obert la primera escletxa en el marcador: 15-24. Un equip molt comprenetrat i treballat amb idees molt clares del que havien de fer. Per part nostra ens faltava acoblament i també defensa.

El segon quart ha seguit la mateixa tònica. A falta de 5  minuts pel descans ens havíem acostat a 5 punts, però en un vist i no vist altre cop la seva intensitat ens ha desbordat. La pressió defensiva ens superava i donava cistelles fàcils de contraatac. També arribàvem tard a les segones ajudes quan sortíem a tancar les seves penetracions. Montgat ni una cistella exterior, tot penetracions i doblar pilotes al pivot. Així que hem arribat al descans amb un altre parcial en contra, 14-21, i un marcador força decantat: 29-45.

El tercer quart ha estat potser el més igualat. Segurament ells han baixat una mica el ritme i nosaltres hem aprofitat per robar un parell de pilotes i fer alguna cistella fàcil. Si teníem pocs pivots amb l'absència del David, el Max Calzada s'ha carregat de faltes (els seus jugadors eren força grans) i hem patit controlant el rebot defensiu. Tot i així hem fet un quart força ajustat de 18-21, deixant el marcador en un clar 47-66.

Havíem de seguir lluitant i no oblidar el que hem dit: hem vingut a aprendre i crèixer. així que res de baixar les braços i treballar cada jugada. Un darrer quart molt semblant al tercer, on ens hem acostat a la primera part del quart però al final tampoc hem pogut guanyar el parcial: 18-22. Un marcador que poc semblar abultat, 65-88, però no ens importa tant la diferència com el joc que hem desplegat.

Estem a inicis de temporada i hem vist coses noves. Una nova posició pel Lluís Oms agafant protagonisme de base (ens agrada), lluita i entrega per part de les noves incorporacions (Max, Alex, Dani), bones aportacions per part del Lucas i Humbert (res que no sabéssim però a  categoria interterritorial també)... Ens falta compenetrar-nos, fer un bloc més sòlid, corregir defenses, agafar el que vol el nou entrenador i segurament un munt de coses...Però a mirar endavant i a pel següent partit. Vistos els resultats d'aquest cap de setmana, perdre de 23 punts no és cap daltabaix ni una cosa excepcional (reviseu marcadors). Així que  a tope i a pel proper partit: dissabte 29 a les 19:30 contra el C.B. Sant Jordi a Rubí. Us hi esperem a tots!! Us deixem amb una imatge que fa patxoca: la primera foto oficial de l'equip amb les noves equipacions.

NOM	NUM.	1	2	3	4	TOTAL
Guillem	6	4	7	3	11	25
Àlex T.	7					0
Max C.	9					0
Alex	10			4		4
Lluís	11	3		2		5
Max M.	22		2			2
Dani	24					0
Humbert	44	1	2			3
Pol	77		1			1
Lucas	00	2		2	3	7
David D.	95	5	2	7	4	18
Escolapis		15	14	18	18	65
Montgat		24	21	21	22	88

La imatge de la jornada: aquest cop la protagonitza el nostre estimat Pedro Tort on (qui ho diria) motxo en ma s'ha posat a eixugar la pista. Això de jugar a categoria Interterritorial i no tenir delegat fixe al camp ens ho hauríem de fer mirar també.

Pares contra Fills: final junior 2017-2018

Darrer partit d'aquest Junior de la temporada 2017-18. El partit més esperat. I no era la final ni res. La Lliga Junior a la Categoria B ja l'havíem guanyada. Aquí s'hi jugaven el prestigi. És el clàssic partit pares contra fills de final de temporada.

Aquest cop, amb l'equip renovat, alguns (no jo) tenien esperances de tenir opcions al partit. Després dels 25 punts del passat any encara hi ha gent que té esperança. En fi...la veritat és que l'esperança és el darrer que es perd.

Però ja se sap: primer un entrenador bluff, un Pedro Tort que desapareix en els moments que més se'l necessita; després un entrenador que com tot bon alumne deixa pel darrer moment un trivial examen de finances del màster per esborrar-se del partit...moltes excuses Marcel... Amb tot això les coses no pintaven excessivament bé.

Només cal fer una repassada al marcador abans d'acabar ja el primer quart per veure que el partit molta història no va tenir. Tot i la superbona zona que vam fer l'equip de pares ens van cosir a triples. I per sort no feien defensa pressionant ni sortien massa al contraatac.

Total una repassadeta en tota regla. El marcador al descans, tot i l'imparcial àrbitre que intentava no fer massa sang (un Tort amb estil, no com altres botiflers) l'equip de Fills va venir a oferir-nos poder barrejar els equips a la segona part. Però...qui s'han cregut que som aquests!!?? Els Homes Virils cauen des de dalt i no es donen mai per vençuts.

I així ens va anar. Pallissot de segona part, suats en aquest fantàtic pavelló-sauna que tenim i ni amb la Laia a la taula parant el temps hi podíem fer res. Un 85-51 deixar clar no que vàrem perdre de carrer sino que els jovenets no van voler cremar-se amb les figures paternals...

Al final ens vàrem donar 10 minuts extra ja que estàvem en plena forma barrejant els dos equips i jugant per agafar gana pel dinar, que ens faria falta.

I d'aquí foto de família i cap a Can Sardà. Aquí sí que s'hi va afegir el renegat Marcel!! A menjar sense problemes...

I a Can Sardà ja sabem a què s'hi ve...els xuletons de Girona de kilo i a fotre-li!! Plats infinits per un final de dia com sempre amb bona companyia i bon ambient!!

Agrair u any meravellós que ens ha donat aquest equip i una bona feina feta tant pel Marcel com pel Borja fent crèixer l'equip. L'any que ve canvis, nous reptes...pe`ro això serà la propera temporada!! Salut i bàsquet!

Torneig de Lloret

El cap de setmana del 8, 9 i 10 de juny va ser el fial de festa perfecte per un equip Mini femení d'Escolapis de Sarrià que ha fet un any espectacular. Diem que va ser un fi de festa específic perquè ens vàrem apuntar al Torneig de Lloret.

Si ja ens ho passem bé veint-les jugar a bàsquet, què millor per tancar la temporada que anar tot un cap de setmana de torneig, fer pinya i fer equip i, a més, guanyar el nostre grup!!

Com veieu, primer van arribar les nostres 8 supercracks doncs les nostres companyes de l'altre equip no podien pujar abans doncs també dissabte anaven al Torneig de CLausura de Consell Escolar que també havien quedat primeres de la seva categoria.

Va ser un cap de setmana on divendres ens ho vàrem passar pipa i dissabte ja teníem dos partits: un a les 13:00 i un altre per la tarda a les 17:00h. Així que abans un bon banyet a la piscina.

Després a per la feina. Primer partit contra Escola Pia Granollers i segon contra Maresme. Dues victòries clares que ens posaven directament a la final de diumenge.

L'única cosa que ens va sortir malament va ser que la Carlota, la pobra, es va trobar malament ja el dissabte i va vomitar diversos cops i va haver de marxar cap a casa sense poder jugar ni gaudir de la resta del cap de setmana.

Després d'un dissabte molt divertit va arribar el diumenge i jugàvem tard, a les 13:00 hores, ja que era la final. Aquest cop la jugàvem contra el grup Barna.

Tot i el començament una mica igualat de seguida es va veure la diferència d'intensitat i quart reara quart com ja comença a ser habitual i ens tenen molt mal acostumats van anar ampliant l'avantatge més i més.

Un cap de setmana fantàstic tancant el torneig amb una nova victòria còmode i cap a casa amb una copa a la ma. Això sí cap de l'equip es va oblidar de recordar-se de qui havia faltat aquell torneig: així ho vam mostrar indicant amb els dits en rebre la copa el número 11 de la Carlota.

Aixi doncs davant de tot un pavelló ple un final de cap de setmana fantàstic i de temporada increïble i com sempre amb l'immillorable ambient entre famílies, noies i entrendadors. Quin record.