Torneig 3x3 Planoles

Avui dia 18 d’agost hem pogut viure a Planoles un altre torneig d’aquests d’estiu. L’altre dia ja vam relatar un torneig a Bolvir 3x3 però hi havia pocs participants. Avui la el 3x3 de Planoles era cosa seriosa: 9 equips adults, tots de més de 16 anys (bé amb alguns infiltrats) i nivell de veritat en molts dels equips.

Així que el Lluís Oms, estiuejant de Planoles, per fer front al patriarcat autoritari del seu pare va convidar al Guillem Canaleta a fer equip. Com que el nostre equip cadet quedava lluny per fer més convocatòria hem tirat de dos fitxatges de darrera hora: l’Arnau (jugador de handbol curtit en 1000 batalles) i el Miquel (d’esport l’esquí d'alt nivell). Cal dir que els dos companys han estat a l’alçada i ho han donat tot. Cal felicitar-los ja d’entrada per la seva aportació. Això eren els The Young Ones, per raons òbvies.

The Young Ones: Lluís, Arnau, Miquel i Guillem

Per altra banda, teníem a Mike Phillips Tribute. El nom ho diu tot. L’equip més veterà del torneig amb diferència però allò de “quien tuvo retuvo” veureu que és una màxima que s’acompleix quasi sempre. I aquest cas no ha estat una excepció.

Una part dels integrants de Mike Phillips Tribute

El torneig ha presentat la següent quadre:

1. Ventolà Wild Goats
2. Miki’s
3. Mike Phillips Tribute
4. Apollo3
5. Beberly Tronas
6. La Familia
7. eSPORTmatozoides
8. Glober Torpes
9. The Young Ones

La competició era un tots contra tots, 8 partits de 10 minuts de temps corregut on la cistella valia un punt i el triple 2 punts. Després dels 8 partits els 4 primers classificats farien semifinals i final. I així a les 9:15 del matí ha arrencat la competició.

Primer partit dels The Young Ones contra Miki’s. Un equip on hi destacava un armari mirall de tio que feia 3 Guillems d’ampla i li passava un bon tros a tots. Crec que The Young Ones han sortit una mica acollonits i freds, i no han competit el partit com podrien haver-ho fet. Les coses començaven malament pels nostres nois.

L'Arnau en una entrada contra La Familia, campions del torneig

Mentrestant Mike Phillips Tribute guanyava bé a Glober Torpes i posava en entredit a la nissaga. La pressió per part del sènior dels Oms als jovenets creixia i creixia.

Després d’un parell de partits de descans per ambdues parts tocava l’enfrontament entre The Young Ones i Mike Phillips Tribute. Ha estat un partidet interessant on les penetracions del Guillem no han sabut com parar-les Mike Phillips Tribute. La resta de l’equip (Arnau, Lluís i Miquel) també s’han mostrat sòlids i, tot i el bon fer, del Nacho, Xavi, David, Emilio, Oscar i Albert, no ha estat suficient per guanyar a The Young Ones.

Guillem intentant deixar enrera a un dels contrincants

Segurament això ha donat moral i confiança a The Young Ones doncs a partir d’aquí han guanyat 3 partits més, posant-se amb 4 victòries i 1 sola derrota. I precisament els equips no eren dolents (amb nois i noies de clubs de Barcelona que jugaven una estona). Mike Phillips Tribute s’han refet i també han seguit una bona trajectòria (fins i tot guanyant a Miki’s a la pròrroga, equip que havia derrotat a The Young Ones en el primer partit) i s’han posat amb 4 victòries i 2 derrotes.

El sol i la calor començaven a fer estralls. A més, l’Oscar de Mike Phillips Tribute s’ha donat un bon cop a l’esquena i no ha pogut aportar com ell voldria. Per l’altra banda, The Young Ones patien una derrota, però molt lluitada, contra La Familia, un equipàs on hi havia una noia de 1.90 m que juga a la selecció  i que porta 3 anys becada a una universitat americana 3 anys. El seu xicot (el paio que hi ha a l’esquerra del Guillem a la foto de tots els participants) baixet baixet i dolent no era precisament.
Així doncs, teníem a The Young Ones i a Mike Phillips Tribute amb 4 victòries i 2 derrotes a aquestes alçades de competició.

Mike Phillips Tribute al complert: Albert, Xavier, Oscar, Emilio, Nacho, David

Llavors hem aturat tota la competició per fer davant de l’Ajuntament de Planoles un minuts de silencia a favor de la pau i en contra de la barbàrie patida ahir a Barcelona i Cambrils per aquest colla d’inconscients i gent sense ànima. Solidaritat amb totes les víctimes i les seves famílies, companys.

Però la vida continua i això és el millor que es pot fer (#notenimpor) i en una estona s’ha reprès la competició. The Young Ones els hi quedaven teòricament 2 equips assequibles però calia guanyar si volien passar a les semis. Per la seva banda, Mike Phillips Tribute tenia un paper més complicat amb els equips però també podien passar a les semifinals.

The Young Ones han complert sobradament i amb 6 victòries i 2 derrotes han quedat tercers de la classificació empatats amb els segons classificats. Gran competició nois!! Per la seva banda, Mike Phillips Tribute han acusat molt el cansament i també jugar amb pràcticament un canvi menys pel cop que ha tingut l’Oscar i ha caigut dignament amb 4 victòries i 4 derrotes quedant en sisena posició, això sí empatats amb els quarts i cinquens classificats però per l’average particular no han passat a semifinals.

Després de 8 intensos partits, teníem a The Young Ones a les semis i a jugar contra Miki’s, un dels dos equips que els havien derrotat (els primers del matí). Ha estat un partit emocionant (massa). Quan en moments semblava que ja estava perdut, el Guillem ha pogut fer un parell de triples i ens hem tornat a posar dins. Però al final 8 a 7 i se’ns ha escapat la final. Una llàstima perquè els nostres nois ho han donat tot!! Felicitacions des d’aquí per el gran torneig realitzat.

 

Foto de tots els participants al Torneig de Planoles

Finalment esportivitat total i molt bon ambient avui a Planoles. Torneig amb nivell, recomanable per l’estiu i per seguir enganxats a aquest esport que per nosaltres és l’esport rei: el bàsquet. L’any que ve més!! Tornarem.

Per acabar una foto de la Laia i la Carlota amb una de les participants, la Marta, que resulta que és amiga de la seva entrenadora Júlia.

Torneig bàsquet 3x3 Bolvir

A mitjans d’agost, avui dia 14 exactament, hem aprofitat que a Bolvir (Cerdanya) hi havia un petit torneig de 3x3 de bàsquet, organitzat per l’Ajuntament de Bolvir, per retrobar-nos algunes de les nenes del pre-aleví femení i algun dels nois del cadet masculí. 

Concretament hem pogut veure com des de Planoles ens venia la Carlota Oms per fer equip amb la Laia Canaleta que està a Bolvir. Des de més a prop, Sanavastre, venia l’Aina Mir i així les tres pre-alevines del imbatut equip d’Escolapis de Sarrià tornaven a fer equip del 3x3 de Bolvir.

Per altra banda, en Lluís Oms i el Guillem Canaleta, del cadet d’Escolapis Sarrià també s’unien per fer equip. A falta de gent hem fitxat aquest cop a l’Eduard Oms per completar l’equip i la veritat és que ho ha fet de meravella.

La convocatòria de bàsquet no és la de futbol però com a mínim s’han pogut convocat 2 triangulars en les dues categories mencionades. Pels grans hi havia l’equip del CES ja mencionat, un altre equip força potent format per dos nois i una noia, anomenat Lakers. I per completar un altre equip anomenat Bolvir (Arnau, Martí i Oriol).

Per part dels més petits hi havia, a més de les nostres pre-alevines d’Escolapis Sarrià, hi havia un equip de 4 noies de diferents edats i també un equip de 3 nois.

El que és més important en un torneig  de bàsquet d’estiu és tenir un matí de bàsquet i passar-ho bé, més que guanyar o perdre. Per això entre els equips hi havia molt bon ambient i també a la graderia entre mares, pares i familiars espectadors.

En resum, hem passat un bon matí i al final del mateix ha vingut l’Alcalde, el Sr. Bartomeu Baqué, a donar els premis als 6 equips participants. Gràcies a Bolvir i al seu ajuntament per fomentar el bàsquet també a l’estiu.

Pampallacta

No podíem acabar el nostre periple d'una altra manera. Com deia en el blog del Projecte Urubamba, Pampallacta té per mi un lloc especial en tot aquest projecte. Actualment és el centre del Projecte e-yachay i un lloc on l'equip ha pogut plasmar la col·laboració amb les comunitats educatives alto andines.

Per tot això em feia il·lusió que la Rosa, el Guillem i la Laia puguessin veure la realitat d'aquestes escoles rurals. Així doncs, gràcies al carro del Hno. Manuel hem pujat cap a les 9:00 a.m. a Pampallacta. Una hora de trajecte, passant primer per la carretera d'Urubamba a Calca dins el Valle Sagrado i després enfilant-los cap amunt passant per Machacancha, Totora i fins arribar a Pampallacta.

L'única cosa que em sap greu és que a causa de la vaga de mestres (ja porten més de 50 dies de vaga) hem arribat a una escola deserta de nens. Però hi havia el seu Director, l'Arturo Peña, juntament amb un altre senyor que ens ha presentat i pel que hem estès era el coordinador de directors d'escoles de la zona. Així que hem aprofitat per xerrar amb ells i explicar-li el nostre projecte a Pampallacta.

Hem estat una estona per allí, mirant les aules de primària i secundària i un cop fet això, amb tota llàstima de no poder veure els nens de l'escola, hem agafat el cotxe i hem marxat cap a buscar la Laguna Pampacocha que estroba seguint una pista més amunt de l'I.E. Pampallacta i també de la comunitat campesina Pampallacta Alta.

Quan hem arribat a la Laguna Pampacocha feia un ventet una mica fred. Hem posat en marxa el Garmin i hem constatat que estàvem a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar. Hem aparcat allí el cotxe i ens hem preparat per fer una petita excursió donant la volta a tota la Laguna.

El paisatge era increïble i ni una ànima pels voltants. Tan sols el vent picant-nos a la cara. Hem arribat fins els 4.208 metres d'altitud mentre donàvem tota la volta. A més hem pogut veure unes quantes alpaques pasturant per allí al voltant.
 

Després de fer pujar l'hematocrit, hem agafat el cotxe i cap avall. De baixada hem recollit una senyora inca que anava cap abaix. Anava amb una nena petita i portava al sarró de l'esquena un altre nen bebé i un altre paquet amb materials. A més, anava filant mentre feia camí. Òbviament només parlava quítxua però encara he aconseguit entendre que volia que els baixéssim fins a la "posta", el creuament amb la carretera.

Un cop allí nosaltres hem seguit fins a Calca i d'allí ja de tornada a Urubamba. Per celebrar el fantàstic dia hem anat a dinar al Sol de Mayo, un restaurant prop de La Salle Urubamba i que ho fan força bé a més de tenir plats contundents. El plat del Guillem ho demostra: Gordon Blue, com els campions. I jo he trobat la Red Lager de Cusqueña que encara no havia provat. Total un dia ja acabant per emmarcar.

Yucay

Avui dilluns 7 d'agost sí. Avui sí que ha estat un dia tranquil i més descansat que els altres. Ens hem aixecat tard (bé tard, jo a les 6:00 a.m. però els nens sobre les 8:30 a.m.) i per esmorzar havia anat jo al mercat a comprar uns pans, queso andino i palta (alvocat). Així que hem fet uns entrepans i ja teníem la idea d'anar a Yucay.

A Yucay hi ha el Museo Vivo. La Maryuri (profesora de l'Institut i amiga) m'havia aconsenllat anar-hi doncs l'han obert fa uns 4 mesos i és un museu vivencial on t'ensenyen com es fan de manera tradicional les coses del Valle Sagrado de los Incas.

Hem agafat una combi des del Terminal i en 15 minuts ja hi érem. A l'entrada de Yucay trobem aquest museu. Hem arribat sobre les 10:00 i no hi havia ningú. De fet la noia de recepció ha fet un parell de crits avisant que arribàvem. Llavors s'ha posat tothom als seus llocs i hem arrencat la visita.

En la primera parada hi havia tota l'explicació i exemples del teixit inca i com s'elabora. Des de la creació de les llanes fins als teixits més ben acabats fent servir l'estil tradicional. També t'expliquen com es fan els diferents tintes usant la cochinilla o bé productes vegetals i les seves combinacions.

Un altre dels stands més destacats era el que explicava com es podia distingir els diferents tipus de llana d'alpaca, vicunya o llama de les falses artificials.

Després venia un lloc on la noia explicava com es treballava la plata i com es polien les pedres precioses per crear joieria. Interessant veure les diferents qualitats de la plata i com aconseguien formes molt artístiques.

Hi havia altres stands molt interessants on cada especialista et feia l'explicació corresponent: instruments musicals, vestits tradicionals, armes inques i la seva construcció, vegetals i plantes i els 3000 tipus de papes que tenen, etc.

I el darrer i potser dels més interessants era veure tot el procés d'elaboració de la chicha de jora a partir del blat de moro i la creació de la frutillada posteriorment. En fi, un matí descansat però veient i aprenent coses d'aquesta terra dels inques.

Al migdia hem deixat escollir al Guillem i Laia on anar i han decidit tornar a Corralitos a menjar un plat de Salchipollo i salchipollito respectivament. La Rosa s'ha fet una milanesa de pollo i jo un chicharrón de pollo.

Per la tarda hem acompanyat al Hno. Vadillo a la part de la finca, uns terrenys que té La Salle Urubamba amb plantacions de blat de moro i també amb vaques i cria de cuis. Hem fet un recorregut per tota la finca (només la plantació de blat de moro té 13 hectàrees) i el Hno. Vadillo ens ha anat explicant idees de futur per millorar la finca i per veure si encaixaven en algun projecte nostre o de Proide per anys següents.

Total hem passat una tarda entretinguda i ara fent temps per anar a sopar. Demà ens toca una visita que a mi em fa molta il·lusió, tot i l'aturada per la vaga: la visita a Pampallacta, l'Institució Educativa alto andina que hem estat treballant els 5 darrers anys. 

Chinchero

Avui diumenge és dia de mercat i dia de descans. Així que hem fet el que toca. Per una banda descansar una mica després del tute que portem i, per l'altra, anar al mercat de Chinchero que diuen que és molt bonic i vistós.

El concepte de descansar comença per aixecar-se una mica més tard i en lloc de sortir escopetejats cap a algun lloc, anar tranquilament a esmorzar a Antojitos, lloc perillós per els esmorzars que preparen. De moment ens hem contingut i potser només jo m'he demanat un "desayuno cusqueño" que consta que dos tamales, un platan fregit, formatge i un ou ferrat.

Els altres no s'han quedat curts, amb l'hamburguesa amb formatge i ou ferrat, la Laia amb un sandvitx de salchipapas i la Rosa un megacroisant de xocolata amb el seu suc de taronja.

Ben alimentats hem anat a busca rel autobus que portava a Chinchero. Com ja sabeu el transport aquí és força barat. Per fer 30 km hem pagat un bitllet de 3 soles cadascun (no arriba a un euro això). També cal dir que si l'autobus s'omple doncs a aguantar-se i a apretar-se.

Quan hem arribat a Chinchero hem fet una volteta pel poble i hem anat pel camí d'accés al Parque Arqueológico de Chinchero abans de passar pel mercat. Cal dir que el "camí d'accés" hem fet servir la que es coneix com la ruta Emiliano-Mari-David :)

Quan hem entrat i estàvem mirant les primeres wakas, ens ha aparegut un vigilant dient-nos que havíem entrat per a dalt i si ens havien "picat" els "boletos". Jo li he dit que no, que de fet anàvem cap a la ruta inca de Chichero a Urquillos però que si volia "picar-los" cap problema. Ens ha dit que sí i quan els hi he ensenyat ens ha marcat el meu i el de la Rosa i llavors m'he donat compte que curiosament havíem agafat els boletos dels nostres cosinets Mario i Núria (els Zaragoza) en lloc dels del Guillem i la Laia. Quina errada! El vigilant ha estat comprensiu i ens ha deixat passar igualment. I no faré més comentaris en públic.

A dins hem mirat una mica la immensa esplanada de Chinchero, l'esglèsia colonial i també les senyores que tenen les "papas" al sol per deshidratar-les. Després ens hem anat per l'escala cap avall a veure les altres wakas i a agafar un tros del camí inca. Encara em segueix impressionant com els inques treballaven la pedra sense conèixer el ferro i les hores de treball que hi havia d'ahver per aconseguir aquestes formes tallades a les pedres.

Pel camí inca hem trobat uns quants chanchitos i mules que estaven per allí pasturant, així com dues alpaques. Seguint el camí i desviant-nos a l'esquerra hem anat a parar a la waka més gran de tot el complex i on ja poca gent s'hi acosta doncs queda una mica apartada. Allí hem pujat la Laia, el Guillem i jo mentre la Rosa ens feia la foto des d'abaix.

Després, rodejant aquesta waka hem trobat un altre treball a la pedra interessant on hem aprofitat per fer meditació i altres equilibris estranys per part d'alguna... D'aquí hem retornat al camí inca per anar a trobar el mercat de Chinchero.

Per allí ens hem trobat una dona, que no sé pas d'on venia (el camí ve de la Vall, Urquillos, i hi ha 800 metres de desnivell fins a Chinchero) i anava cap a mercat. I era venia xino xano com si res...

Quan hem arribat al finald el camí ens hem adonat (bé de fet ja ho sabíem només ho hem constatat) a l'altitud a la que estavem sobre el nivell del mar: 3.765 metres sobre el nivell del mar.

Hem anat finalment cap al mercat que, tot i ser molt vistós en colors, tampoc ens ha sorprès tant com altres coses deles que hem vist durant aquesta setmana llarga que portem fent les visites al Valle Sagrado de los Incas.

Ja vist tot eren les 12:30 i hem decidit tornar cap a Urubamba a dinar. Autobus de tornada ui en 45 minuts estàvem a Urubamba. Volíem a anar al restaurant Los Delfines però curiosament estava tancat i desallotjat!! Aquest han canviat 3 cops de lloc en els 5 anys que porto venint.

Com que jo estava frisant per un bon ceviche hem anat a Pa mi Gente que recordava que també el feien molt bo. De fet llavors m'he demanat una Causa acevichava que ha fet les delícies del paladar...

Finalment, no sé si ha estat un dia de massa descans tampoc. el que sí és cert és que l'he aprofitat com els altres. La tarda a descansar i a veur ecom planifiquem els 3 darrers dies per Urubamba, que dijous ja tornem.