Cusco

Avui dissabte 5 d'agost hem anat cap a Cusco per acabar de veure i gaudir de la ciutat. Ahir havíem fet una primera passada després de venir de Sacsayhuamán i avui volíem acabar de fer un recorregut pels carrers i també comprar alguns records al mercat.

Hem arribat cap a les 9:30 a.m. i primer hem anat a fer un re-esmorzar a una cafeteria de l'Avenida del Sol. Sí, he dit bé: una cafeteria. Potser un bar més modern dels que tenim costum per anar, sobretot perquè feien un expresso que val la la pena. I dels sucs us en poden parlar el Guillem i la Rosa. Clar que del croissant calent farcit de pernil i formatge, la Laia.

Després hem anat cap a la Plaza de Armas a fer-nos la tradicional foto amb El Inca. Ja començaven a concentrar-se de nou els professors per prendre una resolució assamblearia de què fer amb la nova i darreraproposta del Govern. Això no acabarà bé. Els professors estaven indignats ara perquè a la reunió del divendres on la Ministra havia pres les decisions d'augmentar el sous base i altres coses, no hi havia hagut cap representant dels mestres. Total que després de 49 dies de vaga indefinida, tot sembla indicar que els mestres del Cusco continuaran de vaga la propera setmana. I, a més de que suposa això a tot el territori, s'acosta la xifra dels 60 dies on els alumnes, teòricament, si no tenen classe perdrien tots un curs sencer segons la llei.

Deixant la Plaza de Armas, hem anat cap al Barri de San Blas on hem fet parada obligada a la Piedra de los Doce Angulos y també a la paret del carrer del costat a buscar el puma i la serpiente...

Després de passejar ua mica pels carrers de Cusco hem enfilat Avenida del Sol aval per anar al mercat de sourvenirs a firar-nos. I clar que ho hem fet. Records, algunes coses que els feia il·lusió al Guillem i la Laia i una bona estona passejant entre les interminables tendes i regatejant per al final estalviar-nos mig o un euro. El divertiment d'aquests llocs.

Però cal dir que la segona part del dia ha estat més gastronòmica. Si més no hem retornat a La Chomba, el restaurant que tan bé m'havia aconsellat el meu amic Lucho d'anar, on hi ha pocs o cap turista i fan comida criolla de veritat.

I a les fotos em remeto: Rosa, chicharron de chancho. Guillem, asado de res. Laia i jo, Costillar frito de chancho. Tot això amanit amb una bona cusqueña de 620, aigua i una frutillada. Què més podem demanar per 97 soles (uns 25 euros tots quatre).

A la tarda hem tornat cap a Urubamba amb una combi a Pavitos i hem estat preparant aquesta entrada al blog fins l'hora d'anar a sopar. Per sopar hem anat al Cafe Plaza Pizza Wasi, la pizzeria de la Plaza de Armas d'Urubamba. Ja he advertit a la família que era una pizzeria on anaven extremadament lents però que el resultat valia la pena. I així ha estat. Sovint triguen, però avui han batut el record. Quan hem arribat la senyora ha hagut d'anar a cridar al pizzero doncs no hi era. Ha vingut un altre senyor a demanar pizzes per emportar i li ha dit que impossible. Després de posar la lenya al foc, preparar la massa, tallar-la, agregar els components i anar fent pizza a pizza havien passat 55 minutets. Com us deia, el resultat però val la pena. Crec que la millor pizza al forn de llenya semiesfèric de tota Urubamba actualment. I així tanquem el dia.

Urubamba 2017: memes

Com que som una mica imcompresos, aquest post el posarem aquíi no al projecte Urubamba perquè potser algú no l'entendria... Des de les tradicions del gran Xavi M (el arquitecto) i Emiliano L. (el Barbas) de passat any els memes han estat un motiu de festa al Projecte Urubamba.

Així que aquí recopilo els d'aquest any 2017 ja que quan els veig em parteixo. Posarem l'original i el meme per recordar la jugada.

Primer, el senyor David el Gnomo. Foto original, com no, fotent-se un àpat infinit. Meme de l'artista Emiliano sempre amb la predisposició que el caracteritza:

Segona, Rafa el Gato Chino. Debut estelar del Rafa en els memes amb la medició realitzada a Pampallacta a una pobra nena. Sobren les paraules per definir l'obra, altre cop del gran artista barroc Emiliano.

Tercer, Xavi la vedette. Sense comentaris. Quan uns suposats amics et fan girar en el trajecte de Chinchero a Urquillos sempre penses que és per animar-te i fotografiar-te. No perquè són perversos i mals amics... Emiliano el Barbas de nou en acció.

Per finalitzar, debut de l'artista novell Xavi Sensei. La veritat és que l'obra "David el nazi" era fàcil si partim de l'original que facilita les coses.

Et trobem a faltar Xavi Arquitecto!

Sacsayhuamán

De moment estem complint tot el planificat. Avui hi havia una prova de foc. Després d'un dia dur, meravellós però esgotador a Machu Picchu aixecant-nos a les 3:00 a.m., avui tocava també llevar-nos aviat per anar a Sacsayhuamán, una altra de les meravelles dels Inques situada sobre Cusco mateix.

Per arribar-hi disposàvem de nou de l'ajuda inestimable del Hno. José Luís Vadillo, que molt amablement ens ha acompanyat i fet de guia excepcional en tot el recorregut. Ja no sabem com agrair-li tot el que fa per nosaltres ara i pel Projecte Urubamba sempre.

(C) Laia Canaleta, 2017

Però primer era aixecar-se a les 7:00 a.m. esmorzar alguna cosa i viatge cap a Cusco, però aquest cop via Pisaq ja que així quan passéssim pel davant de Sacsayhuamán demanaríem baixar. I així ho hem fet. Hem saltat de la combi (força carregadeta i amb un viatge prou llarg i pesat) i ens hem trobat en un mirador excepcional de Cusco.

(C) Laia Canaleta, 2017

La Laia avui no fa la crònica però sí que ha fet de nou de reportera gràfica i veure que les fotos són quasi totes seves. Per començar mireu les de les 3 creus i les vistes panoràmiques de Cusco.

Un cop presses les panoràmiques corresponents, ja hem entrat pròpiament a Sacsayhuamán. El més espectacular d'aquestes construccions és la mida de les pedres que es van usar per la seva construcció i com van aconseguir els inques el nivel d'encaix entre elles i també com les van traslladar fins aquí dalt de Cusco a uns 3500 metres d'altitud.

(C) Laia Canaleta, 2017

L'esplanada que queda entre una part de les construccions i l'altra part amb unes wakas impressionants també és espectacular. Com no, la Laia s'ha trobat unes llames i alpaques per aquí i vinga acostar-se i fer fotos.

Per poder veure bé la mida real de les roques és molt millor fer fotos i comparar-se amb qualsevol persona per intentar comprendre l'esforç i valor de les construccions. Així doncs, aquí teniu la bestiesa de roques i la comparació amb nosaltres.

Després hem passat a veure la part del Trono del Inka i una altra part molt divertida com és el Suchuna (o tobogan). Aquí la Laia s'ho ha passat pipa amb aquest tobogan natural.

Hem vist moltes més coses: moltes wakas, tunels excavats entre les roques a modus de laberint, construccions antigues per temes d'aigua i la seva canalització... en fi una cosa molt diferent a Machu Picchu, Pisaq o Huchuy Qosqo però que per això mateix és complementari a les altres visites.

D'aquí hem baixat caminant fins la Plaza de Armas, on hi havia una manifestació força gran i després hem passat pel Mercado de San Pedro on hem fet uns sucs i per acabar una passada ràpida per Cusco hem passat pel davant del Qorikancha. Estàvem força cansats dels dos dies seguits i hem decidit anar a dinar per allí i tornar cap a Urubamba, doncs la nostra planificació ja contemplava anar demà dissabte a Cusco a mirar les coses amb més calma.

Per acabar, aquesta nit hem tingut un sopar amb la Comunitat de Germans on el Hno. Manuel i el Hno. Vadillo ens han agraït l'estada aquí amb ells i tot el temps de dedicació que portem. Per nosaltres és un autèntic plaer poder compartir tot això.

Machu Picchu

Avui dijous 3 d'Agost m'he despertat a les 3:15 de la matinada, per agafar el tren de les 5:00 del matí que anava cap a Aguas Calientes! Graciès al germà Vadillo que ens ha portat fins a l'estació de tren a aquestes hores de la matinada. Quan hem arribat allà ens hem ficat a la cua, mentres veiem els peruans com corrien per agafar el primer lloc de la fila! Despres de 10 minutets ja hem pogut entrar al vagó. Quan ens han dit els nostres seients, ens hem trobat que tots estavem separats! Però amb el domini d'idiomes del papa i sobretot del Guillem ens hem pogut canviar els lloc. El vagó dels peruans, anava tot ple, tothom estava dret i apretat!

Quan hem arribat a Aguas Calientes, haviem d'anar a agafar l'autocar hi havia una cua que quasi ni es veia el final! Però quan hem arribat allà no sabiem que fer, i el papa ha anat a preguntar, i llavors un policia ens ha preguntat si ja estavem aquí, o sigui que si haviem fet la cua, i el papa ha dit: "Si, si, claro" i llavors ens hem saltat tota la cua!!!😱😱

Despres de saltar-nos tota la cua, hem pujat a l'autobus, i al cap de trenta minuts ja erem a dalt.😃 Hem anat a la cua per entrar (aquesta si) i hem entrat al Machu Picchu. Ha sigut impressionant quan hem vist aquestes runes inques i aquestes muntanyes... Primer de tot hem anat fins la caseta del centinela que es el lloc típic on es fan les fotos al Machu Picchu.

Despres de mirar una mica tot, hem decidit pujar cap al Intipunku. Quan hem arribat a dalt, hem fet unes quantes fotos, i cap a baix. Ja erem a baix, i una mica cansats i per això, hem anat a un lloc on hi havien llames i hem reposat una mica mentres feiem fotos a les llames.

Quan ja eren les 11:30, hem decidit marxar, hem agafat l'autobus, que per cert no hi havia gens de cua i hem anat cap a baix. Quan hem arribat, hem anat a l'estació de tren, per preguntar si ens podien canviar l'hora del tren, perque teniem al tren a les 6:30 de la tarda!! I al final si que ens el han canviat! Hem anat a dinar, perque teniem el tren a la una i mitja del migdia. Hem anat a dinar a un restaurant de Aguas Calientes.

Quan hem acabat de dinar, hem anat a l'estació, hem entrat i ens hem esperat 30 minuts. Quan ja erem a dins del tren, ens han donat un tros de pizza. Al papa i a mi ens han tocat els seients numero 1 i 2 que eren els ultims de l'ultim vagó. Al cap de mitja hora, ha entrat un senyor disfressat ballant, i quan s'ha anat, ens han fet un "pase de modelos".

Hem arribat cap a les tres a Ollantaytambo i hem anat a buscar les combis per tornar a Urubamba. Hem arribat cap a les 4:00 p.m. Hem passat la resta de la tarda a casa jugant a cartes i mirant les fotos que haviem fet. (entre el papa i jo vam fer 420 fotos)


Vam anar a sopar aviat, ja que ens haviem despertat a les 3:00 a.m i el divendres ens esperava un altre dia força cansat.

Cruz de T'antamarka

La Laia diu que es reserva per demà per fer el post del Machu Picchu, que segur que serà impressionant. Mentrestant per anar fent boca, avui dimecres 2 d'agost ens hem aixecat força tard, doncs tampoc volem desgastar-nos massa ja que demà toca Machu Picchu i ben aviat.

Després d'esmorzar el nostre formatge andino de rigor i dubtar una mica cap on tiràvem, ens hem decidit per pujar a la Cruz de T'antamarka, creu que està per sobre d'un dels cims que envolten Urubamba, a 3.185 metres.

Foto copyright Laia Canaleta

Fa poc hi vaig pujar amb tota la tropa del Projecte Urubamba per fer fotos a les estrelles a la nit. Ara serà una mica diferent doncs són les 10:00 a.m. i fa una calor que espanta. Però res, els quatre enfilem cap allà.

Una bona pujadeta a mig matí i en més o menys una hora sortint des de La Salle arribem a dalt. Bé, el Guillem en 55 minuts, la Laia i jo en 1 hora i 5 minuts i la Rosa en 1 hora i 15 minuts, però el més important està fet: estem a dalt!!

Gaudim de la panoràmica de tot Urubamba (vegeu foto de la Laia) i ens fem fotos des de dalt de tot. També mirem al Nevado Chicón de 5.530 metres. Nosaltres estem a 3.185 metres i ja s'aixeca majestuosament davant nostre.

Després d'una bona estona de gaudir de les vistes i fer fotos, enfilem ja cap a baix. Pujar hem suat ara la baixada el Guillem i la Laia han posat el turbo: 12 minuts per baixar des de la creu fins a la carretera!!

Un cop allà la Rosa té una magnífica idea: tant parlar de sucs vol que anem al mercat a provar-los. Ens ho mereixem. I dit i fet. Allí estem fent els nostres fantàstics sucs de pastanaga o de taronja de mida d'una galleda cadascun per tant sols 5 soles (1.5 euros). A Barcelona no et donen ni la pela de la taronja per aquest preu. I aquí el suc es infinitament més bo i gustós.

D'aquí, ja que estem allà, els porto a veure la impressionant imatge del mercat d'Urubamba. Fa goig veure tanta fruita i verdura i els colors que presenta el mercat.

Per dinar vam provar un lloc nou a l'avinguda Mariscal Castilla: Kuchi Wasi. doncs vam menjar força bé i a més tenien anticuchos de corazon de res!!! Feia dies que no en menjava. Prou bons.

Per la tarda vam dedicar-nos a comprar provisions per la visita al Machu Picchu i per tenir les motxilles enllestides doncs el tren cap a Machu Picchu sortia d'Ollantaytambo a les 5:00 a.m. per la qual cosa calia matinar a Urubamba.

Així doncs a les 9:30 p.m ja érem al llit per dormir una mica i aixecar-nos a les 3:15 a.m. i gràcies que el Hno. Vadillo ens ha dit que ens acompanyava d'Urubamba a Ollanta  que sino no sé què hauríem fet! Bona nit!

Círculos de Moray: Watakallary

Avui no ens hem aixecat tant aviat. Bé, jo sí: a les 7:00 a.m. per anar al mercat a comprar una mica de queso andino i uns pans per fer bocates. Avui, dimarts 1 d'agost, és el Nuevo Año Andino i teníem previst, juntament amb el hno. José Luís, anar als Círculos de Moray a veure el Watakallary: els rituals que fan per agrair a la Pachamama (a la Mare Terra) de tot el que ens dona.

El Guillem ja estava recuperat i hem esmorzat els entrepans de formatge i hem esperat que el Hno. Vadillo ens vingués a indicar com arribar fins allà. Hem anat fins al grifo (benzinera) en mototaxi (tot una experiència per la Rosa, Laia i Guillem) i allí hem trobat una combi que ens portava fins a Moray passant per Maras.

Quan hem arribat encara no hi havia massa gent. Els rituals encara no havíen començat. Eren les 10:15. Però d'entrada ens hem quedat parats de la immensitat dels Circulos. Només cal fixar-se en la foto i veure la diferència entre els cercles concèntrics i la mida dels senyors que estaven preparant la cerimònia.

Mentre el José Luís Vadillo anava trobant-se gent coneguda i anava xerrant amb ells també anava documentant fent fotos a tot el procés de vesrtimetna dels actors implicats en la cerimònia. Mentrestant nosaltres anavem fent tot el recorregut al voltant dels Círculos, avui més vigilats que mai i amb més cura donada la celebració.

La veritat és que la cerimònia és preciosa, no sabria dir quantes persones hi participen però en els diferents actes es van incorporant gent i més gent al voltant dels Círculos, tot això ben acompanyat de música pels quatre costats gràcies a uns immensos parlantes (altaveus) molt ben situats. Però a la vegada la cerimònia és lenta i llarga i això ens ha fet pensar que amb l'acumulació de gent que hi havia potser era millor no esperar al final i baixar cap a Urubamba per no tenir problemes de trobar transport.

En arribar a Urubamba ja era tard però hem tingut temps d'anar a Corralitos a menjar uns bons trossos de pollastre i patates fregides. Després hem descansat per la tarda, amb el Guillem i la Laia aprenent a fer trucs de màgia amb les cartes i jo acabant uns certificats per lliurar als alumnes de La Salle Urubamba dels tallers que vam fer la passada setmana. I per acabar, com no, hem fet un Antojitos de sopar amb les fantàstiques empanadilles de formatge, pollastre i carn, entre altres coses, per finalitzar el dia encara recordant les meravelles de Moray.

Visita a Ollantaytambo

Avui Dilluns 31 de Juliol m'he despertat a les 6:30 am. El papa ha anat a una reunió amb el director de Pampallacta, mentrestant nosaltres hem jugat a cartes amb la Mafer, la filla de la Maryuri. Quan han acabat la reunió ja eren les 9:30! I encara no haviem esmorzat!

Per fi hem anat a esmorzar a la terminal i hem agafat una combi per anar a Ollantaytambo. Hem arribat allà i hem caminat una mica pels carrers del poble. Hem pujat cap al Pinkuylluna, que son unes colques on guardaven el menjar els Inques. Estaven per sobre el poble, a dalt de la muntanya.

Quan hem arribat a dalt, hem vist tot el poble des de dalt i hem pogut passejar per les colques.
Hem començat a baixar, i al Guillem li ha agafat malt de panxa. Hem tornat cap a Urubamba i hem deixat al Guillem a casa i hem anat a dinar. Jo he menjat una milanesa de pollo, i el papa i la mama han menjat un arroz chaufa con pollo.

A la tarda hem anat a la granja de la Salle a veure com munyien les vaques. També hem vist uns vedellets de 12 dies que els hi donaven llet. Despres hem anat a veure els cuis

Despres hem anat a la Salle a fer unes partidetes de cartes i cap a les vuit hem marxat a sopar a Antojitos.