Escolapis - 58 Vedruna - 54

Amb aquest ajustat marcador hem aconseguit la segona victòria de la Fase Prèvia del Campionat. Avui a casa a les 9:00h del matí jugàvem el segon partit i ha estat emocionant, massa emocionant.

Els primers quatre quarts no han estat precisament els millors de l'equip amb moltes imprecisions i pèrdues de pilota. Hem acabat a un ajustat 24-27. durant el cinquè i sisè quart (a diferència de l'altre dia) hem aconseguit remuntar i fins i tot posar-nos 8 punts amunt.

Però el final ha estat d'infart (sobretot pels que rebíem les notícies pel Whatsapp i no hi estàvem presents). Un marcador que ha passat del 54-48 al 54-50 per acabar amb un 58-54 favorable. Una victòria justa i que ens fa veure que caldrà seguir treballant, millorant més la tècnica individual i ajustant més l'equip. Estem a començament de temporada i amb canvi de categoria i cal anar aprenent.

Avui us deixem amb una foto retocada per posar una mica de glamour...

Immaculada 45 - Escolapis Sarrià - 63

Avui hem tingut el primer partit de la temporada. Aquest any Escola Pia Sarrià juga al Pre-infantil Masculí Nivell B Grup 8. I avui hem començat la fase prèvia amb un partit difícil a casa del Col·legi Immaculada Concepció.

El que és més important és que hem guanyat, hem jugat bé i hem jugat com un equip: 45-63. Tot i que el marcador pot semblar que hem guanyat fàcil no ha estat fins els darrers 2 quarts que hem pogut marxar en el marcador. La resta del partit ha estat molt igualat. Normal, estem a categoria B i tots els partits seran complicats.

Però avui s'ha vist un gran equip.els dos únics quarts que hem estat una mica pitjor han estat el cinquè i sisè on Immaculada s'ha acostat perillosament en el marcador però hem sabut aguantar i amb l'esforç de tot l'equip hem pogut augmentar l'avantatge en el setè quart a 11 punts per acabar guanyat de 18 punts al final.

També s'ha notat el canvi de mida del camp i jugar ja en cistelles grans a 3,05 metres. L'esforç és més gran i cal que l'equip actuï conjuntament. Aprofitem aquesta victòria per recordar al nostre company Yago Piera, al qual volem dedicar aquesta primera victòria. També felicitar a l'Adrià que tornant a l'equip com a entrenador avui ens ha portat a la primera victòria de la temporada.

Per començar la temporada farem una crònica diferent, més fotogràfica de l'equip i menys de números i punts. Esperem que us agradin les imatges recollides...

Contracrònica urubambina 8

El divendres el podem considerar com el dia del desfile. El més destacat  va ser la cerca de casacas per poder anar una mica uniformats, ja que fotia un fred que pelava i no podíem anar amb la samarreta d'Urubamba.

Després d'un èxit total al desfile, vam anar a dinar. Allà el sector no-cheese va fer un paper força deplorable. Amb grans esforços no-cheese-man (aka Dani) va aconseguir acabar la palangana de sopa anomenda sopa blanca, sopa de caldo de sémola amb patates i carn dins. No-cheese woman no va poder...

No cal dir que no-cheese team (Cris & Dani) no van poder amb el segon...aquí les proves del delicte.

Per la tarda, després de treballar una mica, vam venir a buscar-nos l'Alex i l'Uriel per fer unas chelas a la tradicional seu dels professors: Pablitos...

Contracrònica urubambina 7

El dijous va ser un dia de mooolta fina però molt sucós per la contracrònica.

Per aixecar-nos bé, la Cris ens va portar una "mica" de pastís...tot i qe després a mig matí vam anar al cafetín a fr els honors corresponents...

Primer va començar amb els cursos d'Arduino i Raspberry Pi per part del Dani, l'home més gravat del món mundial

Després dels cursos del Dani i del David van haver d'anar a recuperar forces i els vaig fer el suggeriment d'anar al Sol de Mayo o recordava que gana no es passava...

Així que després de demanar les corresponents cusqueñes de blat de 620 cc, vam demanar els gordon blue, un pollastre immens farcit de frankfurt, formatge i altres espècies...

Clar que la trucha campesina (trucha mutante per alguns), ben farcideta de tot i més amb unes papas i choclo al costat va ser l'estrella

Alguns lamentablement po virils no van poder estar a l'alçada i van claudicar...clarament això afecta a la nota del projecte.

Després el Borja va treure les seves habilitats però...2 a 0

Finalment, quan tots anàvem a dormir a les 24:00h encara hi havia algú que jugava amb el seu amiguet..
  
 

Contracrònica urubambina 6

El dimecres va ser un dia de orça feina a La Salle o sigui que poca contracrònica hi ha. Per una banda podem destacar els bons esmorzars que fan al cafetín de La Salle Urubamba entrepans de pollastre amb patates, de formatge o d'ou (ou ferrat).

Per altra banda també podem recordar el dinar a Sabor de Perú on l'Àlex, la Maryuri i l'Uriel ens van portar a menjar un fantàstic frijol con seco de res.

I finalment després  treballar tota la tarda preprant cursos de formació vam concloure amb unes hamburgueses royale. Contracrònica gastronòmica

Contracrònica urubambina 5

Segon dia a Pampallacta. Tot i és reiteratiu amb el blog oficial no puc menys que tornar a mencionar les 3 nenes de Pampallacta que viue a la quinta forca i vam haver de suar sang perseguir-les fins a casa seva.

Dura cura d'humilitat per tots. Mentre el Dave i jo anàvem fet el Darth Vader respirant com podíem a 4000 metres i les nenes anaven jugant i saltant a més ens va avançar una mare pel camí que va sortir més tard, anava amb un nen a l'esquena i, com que es devia avorrir, anava filant mentre caminava... enfonsats tots.

Una altra imatge impagable del camí va ser el José Luís amb la GoPro instal·lada.

També cal dir que no tots el integrants del grup de pujada van triomfar (Gemma, Dave, ani, Xavi, Vadillo). Alguns van fer un "Julieta Benegas" a 4155 metres ("que lástima pero adios").

Després d'arribar a la laguna a 4210 metres vam tornar cap abaix on la resta de l'equipv estar treballant i jugant amb els nens del'escola. Bé, tots tots no...algú va descansar algun moment (momen de una hora i mitja). Carlos, el Ocioso.

Per acabar la jornada val a dir que vam adoptar a l'Alfredo i el vam afegir a la watia que ens van convidar allí dalt. Aquí es pot veure, com diria el Xeix, que no és que jo sigui gruixut sinó que l'Alfredo és petit.

Per acabar el nostre amic Alfredo amb el seus companys Emerson i Juan Carlos.

 

Contracrònica urubambina 4

Clarament el dilluns va ser un dia genial. Experiència a Pampallacta, comunitat andina a 3900 metres i les esbufegades per arribar a l'escola.

En segon lloc feia força fresca i va caure fins i tot ua mica d'aigua neu però, como veureu en la següent entrada, el protagonista indiscutible pel grup va ser l'Alfredo, el nen més petit de l'escola en mida i en edat, però el més espabilat..ens va robar el cor a tots.

Fixe-vos bé que és l'únic en tota l'escola que no porta ojotas (les sandalies típiques) sinó que el campeon porrta els seus mitjons i les sevs bambes.

Finalment a destacar, a més que el Dave se l'anomena a la zona "el ponedor de crema oficial", la tornada! El viatge en patera deu ser més còmode que el transport que vam poer aocnseguir de retorn. Les imatges ho deixen clar i les cares de la Cris i el Dani (els anomenats secció no-cheese) i el sherpa Dave són impagables...

Per la nit, preocupats per la nostra dieta acalòrica vam haver de posar-hi remei