Feliz Navidad, querido Xavi. Que esta fecha sea de mucha alegría por los seres queridos presentes y de gratos recuerdos por los ausentes, aunque ellos siempre están en nuestros corazones. Un gran abrazo para ti y tu familia.
Sissy, Adriana Mariana y Jhonnatan.
Querido amigo Xavier. Gracias por tu temprana felicitación. Hace ilusión recibir buenos deseos de los amigos. Es lo que hago para ti. Mis mejores deseos. Que estos días sean de descanso, de reencuentro con la familia y os amigos, de momentos de felicidad y de risas y también de compromiso para que nuestro mundo sea mejor en 2025. De todo corazón para tu y tu equipo. Con mucho cariño
Como me he entretenido últimamente a enseñar a leer a los que deletrean, he escogido este belén de un niño de 8 años para desearos a todos los que nos visitáis PAZ, AMOR Y FELICIDAD para estas fiestas y año 2025. Con un abrazo fraterno de amistad, Javier
Aquest passat dissabte, darrer partit abans de la parada nadalenca. Un cop finalitzada la primera volta la setmana passada, iniciàvem aquesta el primer partit de la segona volta contra les Corts UBAE. El partit ens va fer recordar els inicis de l'equip doncs les Corts UBAE juga en camp exterior. Tot un repte jugar fora de casa i en camp exterior, però com sempre diem el camp és igual per als dos equips.
Darrer partit de la primera volta i penúltim abans de Nadal. Avui ens tocava una pista sempre complicada com és a casa del Minguella a Badalona. A més, jugàvem a una hora poc habitual: a les 9:00 de la nit. Però portem una primera força bona i avui havíem de tancar-la, amb tota la confiança del mon, bé. Teníem les absències de la Carlota Oms i la Aina Mir però no valen excuses.
La MVP la teniu a dalt: la Silvia Gibert, la més regular, anotant en tots els quarts, robant pilotes i controlant les faltes. Molt bé! I molt bé tot l'equip col·lectivament aportant totes i cadascuna de les nostres jugadores.
I un cop tancada la primera volta compartim liderat amb Collblanch amb 9 victòries i 1 derrota. Sant ignasi va perdre aquesta darrera jornada i s'allunya una mica del liderat. Però això no espera i la propera setmana ja comença la segona volta a casa de les Corts UBAE, precisament l'equip que aquesta darrera jornada va guanyar a Sant Ignasi, o sigui que a posar-hi els 5 sentits per seguir allí dalt. Salut i bàsquet!
Desde Arequipa (Perú) nos llega el Christmas del Hno. Jacobo Meza. Gracias!!
Partit complicat el que ens tocava jugar aquets diumenge. Primer, era a les 9.00 del matí i aquestes noies ja no recorden jugar a aquestes hores com quan érem infantils. Segon, pista molt bona a Castelldefels però d'aquelles a un terç. I per acabar veiem a Castelldefels des del minut 1 posar-se en zona. Ho patirem això avui.
I hem entrat en el darrer quart de la millor manera possible. Amb una cistalla de la Laia Canaleta i un triple de l'Ale bonmatí que posava el màxim avantatge en el marcador: 30-44.Castelldefels ha lluitat fins al final i s'ha tornat a acostat fins a un 39-44. Però de nou hem resolt bé el partit amb una bona defensa i un triple de la Carla Erroz.
Per acabar ens fa il·lusió (no puc estar-me'n) haver-me trobar a la nostra amiga (anava a dir ex-alumna però és molt més que això) Eli Solé Heuberger que estava amb la seva filla a la pista del costat jugant amb Jesuïtes Kostka. Una gran il·lusió el retrobament no esperat després de tants anys...
Si mirem el resultat del partit d'aquest passat diumenge a casa del Sant Cugat sembla que va ser un autèntic desastre. Però si fem una anàlisi més fina ens mostra que a Supercopa a la que fas un mal quart estàs fora. Això va passar aquest diumenge.
Però el desastre va arribar al tercer quart. El que va ser totalment determinant va ser encaixar 26 punts i tan sols fer-ne 6 en un quart. Aquí es va acabar el partit. Tot va sortir malament en aquest quart. La defensa, i quan la defensa no va i ens col·lapsem en atac doncs tot acaba amb un -20 al parcial. La zona la vàrem fer força malament i, a més, el seu encert en triples va estar clarament per sobre de la seva mitjana habitual.
Sí, vaig arribar tard. Vaig arribar tard al partit fora de casa contra l'Espanyol, que prometia ser complicat. I quan vaig arribar, pel que em van dir, van explicar i vaig veure la cosa no prometia molt. Em van dir que havíem fet una primera part força dolenta. Em van explicar que no fotíem una en un cabàs. I vaig veure que anàvem 35-30. I faltava un quart.
L'entrenador de l'Espanyol va haver de demanar temps mort i una cistella seva en la represa posava les coses de nou en empat: 38-38. Però va ser un miratge. Una cistella de la Laia posava la primera pedra del que seria un espectacular final de partit. De nou gran defensa i tot l'encert que no havíem tingut en tot el partit va sortir aquí: 3 triples consecutius de la Gibi, la Laia i la Marta sentenciaven el partit a falta de 2 minuts.
Partit raríssim el d'aquest dissabte contra un dels equip amb un 2-3, Ripollet, i nosaltres un 3-2. Pariti on podíem posar-nos en la part alta o caure a la part baixa, tot i només portar 6 partits de Lliga de Supercopa. I dient partit raríssim ara que després de dos dies ja ens hem recuperat dels infarts múltiples del diumenge a la tarda...
Però si dèiem que el partit havia embogit espereu al darrer quart. El Carlos López va sortir inspirat i els 8 primers punts varen ser seus. Després el Guillem que havia estat errant cistelles fàcils va començar a fer una defensa al seu base, en Roger Vilanova, que va tallar el ritme i l'anotació. Si per això no fos poc l'Eric seguia enxufant triples com si s'acabés el món i amb tot això arribàvem a las acaballes del partit.
No vàrem forçar el darrer atac i una cistella fàcil del Carlos ens donava l'empat que ens feia anar a la prórroga. Havíem capgirat el marcador amb un 22-11 de parcial i amb el 64-64 jugaríem 5 minuts més.
El proper partit el tenim de nou a casa però tampoc serà fàcil. IPSI, que arriba també amb un 4-2 i ve de 3 victòries seguides (guanyant a Lloret en la darrera jornada) després de dues derrotes a l'inici de la Lliga. Allí estarem de nou...bona setmana!
